Textos de les Piràmides
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | antic egipci |
| Publicació | antic Egipte, 1894 |
| Creació | segle XXIV aC |
| Format per | piràmide d'Unas Pyramid of Pepi II (en)  Pyramid of Ibi (en) Piràmide de Merenre I piràmide de Teti Piràmide de Pepi I Pyramid of Iput II (en) |
| Dades i xifres | |
| Tema | religió de l'antic Egipte |
| Gènere | textos funeraris de l'Antic Egipte i encanteri |
Els textos de les piràmides són un repertori de conjurs, encanteris i súpliques, gravats en els passatges, avantcambres i cambres sepulcrals de les piràmides de l'Imperi antic, amb el propòsit d'ajudar el faraó en la duat i assegurar la seva resurrecció i la vida eterna. Són un recull de textos, sense ordre aparent, de creences religioses i cosmològiques molt antigues que van haver d'emprar durant la cerimònia funerària. Alguns textos ja apareixen en esteles i mastabes de les dues primeres dinasties.
Primers textos
[modifica]El primer lloc on es van gravar els textos de les piràmides va ser als murs de la cambra sepulcral de la piràmide d'Unas, l'últim faraó de la dinastia V d'Egipte, anomenada pels egipcis "Els llocs de culte d'Unas són perfectes". Els textos estan compostos per 228 declaracions. Posteriorment, va esdevenir pràctica habitual inscriure'ls a l'interior de les piràmides dels faraons de l'Imperi antic, i arribaren a 759 conjurs (compilats per R. Faulkner).[1]
Contingut
[modifica]No és un relat o narració ordenada, sinó extractes de teories de la creació, fragments de les lluites entre Horus i Seth, de llegendes i, fonamentalment, fórmules per a permetre al faraó la seva ascensió, resurrecció i identificació amb els déus.
En aquests textos, s'aprecien dues teories cosmològiques: la primera, amb mites solars, contemporanis dels faraons que els van ordenar gravar, en què el rei és conduït cap al déu solar Ra; i la segona, amb una mitologia estel·lar molt més antiga, en què el camí es dirigeix a les estrelles circumpolars, aquelles que eren considerades immortals per romandre sempre visibles en el cel nocturn.
Conté, juntament amb rituals d'encensament, ofrenes de menjar, beguda i vestuari, les fórmules perquè el faraó pogués transformar-se en l'aj més important de tots els que residien en la duat, sortilegis per a aconseguir eludir els animals malignes i els perills topogràfics. També perquè pogués ascendir al "més enllà", com una estrella, i transfigurar-se en un ésser diví.
Evolució de creences i textos
[modifica]
La seva evolució donarà lloc als textos dels sarcòfags, que durant el primer període intermedi d'Egipte van començar a escriure als sarcòfags dels nobles i potentats. A l'Imperi mitjà són de dos tipus: biogràfics, en què es narra també la vida del difunt, o jurídics, que descriuen el llegat dels seus béns. A partir d'aquesta època, la immortalitat va deixar de ser un privilegi exclusiu del faraó, i ja era possible per a les classes més altes.
Durant l'Imperi nou, van començar a escriure en papirs que es dipositaven dins del sarcòfag, i assoliren gran difusió, i donaren origen al denominat llibre dels morts, en el qual es descriu què haurà de fer l'esperit del difunt per obtenir la immortalitat. Aquest text experimentarà evolucions posteriors fins a la dinastia XXVI. La immortalitat, l'arriben a gaudir aquells "egipcis justos" que poguessin costejar els rituals de l'embalsamament i enterrament, i recitar en la duat les fórmules del llibre dels morts per preservar la seva Ba.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Wolfgang Kosack: "Die altägyptischen Pyramidentexte." In neuer deutscher Uebersetzung; vollständig bearbeitet und herausgegeben von Wolfgang Kosack Christoph Brunner, Berlin 2012, ISBN 978-3-9524018-1-1.
- Kurt Sethe: "Die Altaegyptischen Pyramidentexte." 4 Bde. (1908-1922).
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- De les Piràmides, en egiptologia.org.
- Las Escrituras Sagradas, por Francisco López Arxivat 2010-11-15 a Wayback Machine. (castellà).
