Thérèse Desqueyroux
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | François Mauriac |
| Llengua | francès |
| Publicació | França , França, 1927 |
| Editorial | Éditions Grasset |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
 | |
Thérèse Desqueyroux és una novel·la de François Mauriac de 1927, autor que va rebre el Premi Nobel de Literatura. Inspirada en un cas real,[1] narra la història de com la protagonista intenta enverinar el seu marit però és absolta per tapar l'escàndol familiar. És una de les obres més conegudes de l'escriptor i el seu èxit va propiciar l'adaptació al cinema i tres seqüeles. Ha estat llistada dins Els 100 llibres del segle de Le Monde.
Argument
[modifica]Thérèse Desqueyroux és una dona de províncies que es casa amb el seu veí però no és feliç en un matrimoni que l'asfixia. Intenta fer-se amiga de la seva cunyada, però després aquesta s'enamora d'un jove de classe baixa i la família se l'emporta lluny. Ella intenta mediar en l'afer i queda fascinada pel pretendent, que també marxa de la regió. Llavors, plena de tedi, comença a enverinar de mica en mica el seu verí augmentant la dosi de la medicació que pren. Quan és descoberta i jutjada, la família fa que la declarin innocent per no fer esclatar un escàndol. Aleshores tanquen la dona a càrrec d'uns criats fins que es consumeix tant que decideixen esperar que passi el casament de la petita per deixar-la anar a París.
Anàlisi
[modifica]El personatge moralment ambigu de la protagonista analitza constantment què sent i els motius que la impulsen a cometre el crim. Se la mostra com una dona intel·ligent però un pèl cínica, avorrida, pressionada per la família i l'entorn rural reclòs, que no és capaç d'estimar ni el marit ni la seva filla. Veu la mort de l'espòs com l'única sortida a la seva presó social, però tant el seu pare com els sogres tapen l'escàndol i la deixen més depenent del marit.
La novel·la alterna el narrador en tercera persona i el punt de vista de la protagonista. Els nombrosos diàlegs permeten conèixer també les opinions dels diferents parents. Usa la natura de forma simbòlica,[2] els pins són l'única bellesa i escapatòria possible, enfront la societat humana que no té solució.
Referències
[modifica]- ↑ Céline Bertrand, « L’affaire des Chartrons : une « semi-empoisonneuse » bordelaise à la Belle Époque », Annales de Bretagne et des Pays de l’Ouest. Anjou. Maine. Poitou-Charente. Touraine, nos 116-1, 1er mars 2009, p. 115–125
- ↑ François Cadilhon, Thérèse Desqueyroux : François Mauriac et ses voisins, Genève, Revue française d'histoire du livre, 2018,