Thérèse Raquin

Thérèse Raquin

Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Émile Zola
Llengua	francès
Publicació	França , França, 1869
Dades i xifres
Gènere	ficció psicològica
Personatges	Thérèse Raquin (en) Camille Raquin (en) Madame Raquin (en) Laurent LeClaire (en)
Lloc de la narració	París
Moviment	naturalisme
Sèrie
← Les Mystères de Marseille (en)

Thérèse Raquin és una obra del famós Émile Zola escrita l'any 1867, escriptor pertanyent al naturalisme. Fou publicada per primer cop a la revista literària L'Artiste. És la tercera novel·la de Zola i la primera que li va donar fama. Fou traduïda al català per primer cop el 1906 per Rafael Moragas i duta a escena per Juli Vallmitjana amb Margarida Xirgu. El 2000 Lluís Maria Todó ha fet una nova traducció.

Argument

Una jove anomenada Thérèse, es casa amb el seu cosí, amb qui viu, al costat de la seva tia, condemnada a una existència monòtona. Poc temps després de les noces, Camille porta a la seva casa a un amic anomenat Laurent, pel qual Teresa se sent atreta, comencen una relació i això els porta a cometre un crim, i per tant a terribles remordiments. L'obra pot dividir-se en tres parts.

Primera part

La primera part relata els orígens de la família i se centra sobretot en el caràcter febril de Camille i en l'afany de la seva mare per allunyar-lo de les arpes de la mort. L'arribada de Thérèse a la família l'obliga a sofrir amb el seu cosí tots els turments de la seva malaltia, portant-la a dormir al costat d'ell, a passar tardes senceres en silenci per a evitar que emmalaltís, i de manera general, reduint-la a un estat d'inòpia i d'apatia enfront dels plaers de la vida. La vida en comú porta a plantejar-se a la senyora Raquin un matrimoni entre tots dos que es realitza quan Thérèse aconsegueix la majoria d'edat. La vida parisenca en parella els portarà a integrar-se en aquesta i a organitzar vetllades els dijous a la tarda en companyia de velles amistats de la campanya.

Segona part

Una vegada coneguda certa llibertat a París, es veu resignada a la foscor d'una botiga, només acompanyada d'unes persones que es reuneixen allí periòdicament per a sopar, allí apareix Laurent, sent una sensació de passió tan forta que arrisca tot el que té, sense importar-li la possibilitat d'un descobriment, i davant el crim comès, roman impassible.

Tercera part

Es relaten els sentiments de remordiment dels assassins després de cometre el crim, la passió dels amants es converteix en rebuig, odi i por.

Estil

L'autor no dedica molt temps de l'obra a l'acció ni a comptar els successos, sinó més aviat a analitzar-los, fent un tractament profund dels personatges, analitzant detalladament els pensaments i emocions de cadascun. La part final és especialment emotiva i dramàtica. Zola va ser acusat d'obscè en escriure aquesta obra, ja que mostra sense escrúpols aspectes com l'adulteri i l'assassinat.

Adaptacions

Cinema

Giacinta Pezzana com a Thérèse Raquin al Théâtre des Florentins, 1879.

• Teresa Raquinde Nino Martoglio, estrenada el 1915.
• Thérèse Raquin, dirigida per Jacques Feyder, estrenada el 1928.
• Lak Yawm Ya Zalem dirigida per Salah Abou Seif el 1952. Adaptació egípcia de Naguib Mahfouz amb Faten Hamama, Mahmoud El-Meligui i Mohsen Sarhane.
• Thérèse Raquin, dirigida per Marcel Carné, amb Simone Signoret (Thérèse), Raf Vallone (Laurent) i Jacques Duby (Camille), estrenada el 1953.
• Thirst, dirigida pel coreà Park Chan-wook, inspirada directament el Thérèse Raquin, premi del jurat del Festival de Canes de 2009.
• In Secret adaptació estatunindenca de Charlie Stratton amb Jessica Lange (Madame Raquin), Elizabeth Olsen (Thérèse), Oscar Isaac (Laurent) i Tom Felton (Camille), estrenada el 2014.

Enllaços externs

• Thérèse Raquin Map Arxivat 2021-03-03 a Wayback Machine.
• Edició electrònica llibre: Thérèse Raquin en el Projecte Gutenberg. (francès)
• Edició electrònica llibre: Theresa Raquin en el Projecte Gutenberg. (traducció a l'anglès de Vizetelly)