The Chanclettes
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de teatre |
Història | |
Creació | 1994, Barcelona |
Activitat | |
Afiliats | Tete Portavella i Xavier Palomino |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | thechanclettes.com |
The Chanclettes és una companyia de teatre d'humor i cabaret amb base a Barcelona i 30 anys de trajectòria.[1] Amb més de 2000 actuacions i aparicions en programes de televisó com La columna de Júlia Otero i Abierto al anochecer de Jordi González, han guanyat els premis Aplaudiment Sebastià Gasch (2000)[2] i l'Aste Nagusia de Bilbao (2004).[3]
Història
[modifica]Tete Portavella i Josep Coll, juntament amb uns amics del Casal Lambda de Barcelona creen The Chanclettes l'any 1994. El 1995 presenten el seu primer espectacle: Multimedias al Cafè Teatre El Llantiol. El boca-orella funciona i fan temporades a El Llantiol, Metro, Teatreneu, Bikini, Teatre Joventut, Club Capitol i gira per Catalunya i Espanya. El 1998 presenten «Les reines d'Orient… menudo Belén!» a El Llantiol i al 1999 al Club Capitol, després de participar tot l'estiu al programa de Tele5 Fiebre del domingo noche. El nou mil·lenni porta el premi Aplaudiment Sebastià Gasch 2000 i un xou en anglès «Gone with the wig» (Allò que la perruca s'endugué), que es converteix en un big success tant a The 13th Stockton international Riverside Festival com al Festival d'Edimburg Fringe 2001.[4]
El 2001 el grup inicia una etapa televisiva estable en el programa de Júlia Otero a TV3 «La Columna» i a Antena 3 al programa «Abierto al anochecer» amb Jordi González al 2002. Estrenen «RGB», una triangular comèdia al Villarroel teatre, que esdevé un dels espectacles teatrals de més èxit a la ciutat i amb el qual la companyia finalment aconsegueix guanyar-se el respecte de la professió. El 2003 fan temporada a Madrid amb RGB.[5] El 2004 presenten el nou xou Detritus còsmicus amb el qual fan una intensa gira d'estiu i obtenen el Premi Aste Nagusia 2004, atorgat per l'ajuntament de Bilbao.
Després d'un any sabàtic, l'estiu del 2006 es presenta a La Paloma el primer llibre produït pel grup: «Tirant lo fúcsia», escrit per Portavella i estrenen la seva Discomòbil, una versió d'una orquestra interactiva pel nou mil·lenni que esdevé l'èxit de nombroses festes majors a tota Catalunya. I donen la seva segona passa en el món de la cançó, versionant el tema «Angels» de Robbie Williams per a la marató de TV3.
El 2008 retornen als escenaris teatrals amb un espectacle de grans èxits: GOLD. Sis mesos de temporada reeixida a la sala Muntaner. Al 2010 porta la composició de l'himne del Pride Barcelona i Portavella accepta l'encàrrec del crear «Made in Paral·lel», amb el qual reobre El Molino de Barcelona. És tot un èxit, amb una indiscutible empremta xanclettera que es prorroga fins a l'estiu de 2011. Aquest any, en Portavella publica el seu segon llibre: «La tendresa del paper higiènic». El 2012, El Molino els reclama com a plat fort del 2n festival internacional de Burlesque de Barcelona i la bona sintonia fa que estrenin Les Golfes d'El Molino tots els dissabtes.
El 2013 no podia tenir millor inici. The Chanclettes parodien l'anunci «Envàs, on vas?» I el seu clip supera en pocs dies les 50.000 visites. Paral·lelament són el plat fort del Festival Còmic de Figueres i el Ple de Riure d'El Masnou. Després de l'estiu, es tanquen per produir un nou espectacle a mida per la sala Metro. On the Air La gran resposta del públic fa que prorroguin fins a finals del mes de gener del 2014.
Finalment, arribem als 20 anys. Es caragolen la xancleta a la perruca i ho celebren creant un nou espectacle més provocador i transgressor que mai: #DPutuCooL que arrasà a les taquilles de Barcelona, amb entrades exhaurides cada nit del 30 de juliol al 27 de setembre a El Molino, on tornen durant 4 mesos més del desembre fins al març de 2015. S'inicia aleshores l'exitosa gira, que encara continua, per tota Catalunya amb un #DPutuCooL adaptat a la singularitat de cada vila, sent dels espectacles amb més alta ocupació de les programacions teatrals de les localitats visitades.[6] La gira i la temporada a Madrid quedaren suspeses a l'estiu de 2017 per accident d'un dels components. L'octubre tornen a l'Eixample Teatre amb més força que mai amb el seu millor show.[7]
En els seus espectacles apareixen sovint transvestits amb perruca i sabates de plataforma. Els seus integrants defineixen el seu estil com una barreja de Heidi, The Golden Girls, Sex and the City o Ningú no és perfecte.[3]
Espectacles
[modifica]- 1995: Multimedias
- 1998: Les reines d'Orient… menudo Belén!
- 2000: Gone with the wig
- 2002: RGB, una triangular comèdia
- 2004: Detritus còsmicus
- 2008: GOLD
- 2013: On the Air
- 2014: #DPutuCooL
Televisió
[modifica]- 1997: El puente (Tele5)
- 1999: Fiebre del domingo noche (Tele5)
- 2001: La Columna (TV3)
- 2002: Abierto al anochecer (Antena3)
Premis i reconeixements
[modifica]- 2000 - Premi Aplaudiment Sebastià Gasch
- 2004 - Premi Aste Nagusia Bilbao
Referències
[modifica]- ↑ Redacció. «'The Chanclettes', un espectáculo de cabaret divertido y provocador lleno de pelucas y tacones» (en castellà). Europa Press, 09-08-2019. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ «Premis FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals». [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Ribast Tur, Antoni «The Chanclettes: 20 anys trencant tabús». Diari Ara, 02-08-2014 [Consulta: 3 agost 2014].
- ↑ Saralegui, Angela. «The Chanclettes llegan al Gayarre para abogar por el respeto a la diversidad social» (en castellà). Noticias de Navarra, 01-07-2021. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Redacció. «The Chanclettes, un cabaret contemporáneo y ácido» (en castellà). Telemadrid, 26-08-2019. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ Pérez, Lucía. «The Chanclettes: pelucas, medias, taconazos y mucha ironía» (en castellà). El Mundo, 02-09-2019. [Consulta: 16 juliol 2023].
- ↑ santos, Almudena. «'The Chanclettes' baila al son de los problemas sociales» (en castellà). Las provincias, 28-08-2019. [Consulta: 16 juliol 2023].