The Divine Lady

The Divine Lady
	;
Fitxa
Direcció	Frank Lloyd
Protagonistes	Corinne Griffith; Victor Varconi; H. B. Warner; Ian Keith; Marie Dressler; William Conklin; Montagu Love; Dorothy Cumming; Ben Alexander; Joan Bennett; Andy Devine; Harold Goodwin; Julia Swayne Gordon; Joel McCrea; Robert Parrish; Grant Withers; Michael Vavitch; Helen Jerome Eddy
Producció	Walter Morosco, Richard A. Rowland i Frank Lloyd
Guió	Forrest Halsey
Música	Cecil Copping
Fotografia	John F. Seitz
Vestuari	Max Rée
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1929
Durada	99 min
Idioma original	anglès ; cap valor
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Descripció
Gènere	drama, cinema mut i cinema biogràfic
Lloc de la narració	Anglaterra
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu ; Oscar a la millor direcció ; Oscar a la millor fotografia ;
Premis	Oscar a la millor direcció (1928) ;

The Divine Lady és una pel·lícula dirigida per Frank Lloyd i protagonitzada per Corinne Griffith i Marie Dressler entre altres.^[1] Tot i que la pel·lícula, gràcies al sistema Vitaphone, té música i alguns actors interpreten alguna cançó^[2] (la cançó “Lady Divine", al principi, i fragments d'altres cançons més endavant), és muda pel que fa al diàleg. Està basada en la novel·la "The Divine Lady: a Romance of Nelson and Emma Hamilton" (1924) d'E. Barrington^[3] i es va estrenar el 22 de març de 1929.^[4] Frank Lloyd va guanyar l'Oscar al millor director i Corinne Griffith i John Seitz van ser nominats a l'Oscar a la millor actriu i a la millor fotografia amb aquesta pel·lícula.^[5]

Argument

Estem al 1782. Emma Hart és una noia molt bonica filla d'un cuiner contractat per l'artista George Romney. La seva bellesa crida l'atenció del seu amic Charles Greville però al final acaba casant-se amb l'oncle d'aquest, Lord Hamilton, ambaixador britànic a la cort de Nàpols. Malgrat la diferència d'edat i de posició social el matrimoni és feliç i Emma esdevé la confident de la reina de Nàpols. Anys després, Emma coneix el capità Horatio Nelson i durant les guerres napoleòniques ella és fonamental per tal que els vaixells de Nelson es puguin aprovisionar d'aigua i provisions a Nàpols.

Malgrat que al principi es neguen a seguir els seus sentiments, Emma i Nelson acaben sent amants i vivint junts sense amagar-se. Les victòries de Nelson sobre els francesos i l'ajuda d'Emma al govern britànic durant la guerra porten que acabi tornant a Londres on són aclamats a la seva arribada. Tot i això, degut a la seva relació adúltera, la societat anglesa rebutja Emma que també es rebutjada pel seu espòs. Després que a Emma se li denegui una invitació al ball reial en honor de Nelson, aquest deixa Fanny, la seva dona, i es retira a la seva casa de camp amb Emma. Allà viuen feliços durant un temps però el govern demana a Nelson que de nou sigui el cap de la flota britànica. Malgrat que derrota els francesos de nou a la batalla de Trafalgar, Nelson cau greument ferit i mor rodejat dels seus homes pensant en Emma.

Repartiment

Corinne Griffith (Emma Hart)
Victor Varconi (Horatio Nelson)
H. B. Warner (Sir William Hamilton)
Ian Keith (Honorable Charles Greville)
Marie Dressler (Mrs. Hart)
Montagu Love (capità Hardy)
William Conklin (Romney)
Dorothy Cumming (reina Maria Carolina)
Michael Vavitch (rei Ferdinand)
Evelyn Hall (Duquessa de Devonshire)
Helen Jerome Eddy (Lady Nelson)
Julia Swayne Gordon^[3] (la comptessa d'Argyle)
Joan Bennett^[6] (no acreditada)
Robert Parrish (noi de la pólvora, no acreditat)
Godfrey Craig (noi de la pólvora, no acreditat)
John McRea (extra, no acreditat)
Harold Goodwin (extra, no acreditat)
Bob Kortman (extra, no acreditat)
Louis Mercier (extra, no acreditat)
Grant Withers (extra, no acreditat)
Gil Perkins (extra, no acreditat)

Fitxa tècnica

Direcció: Frank Lloyd
Productora: First National Pictures Inc.
Productor executiu: Richard A. Rowland
Música original: Cecil Copping
Fotografia: John F. Seitz^[4]
Muntatge: Hugh Bennett
Direcció artística: Horace Jackson
Decorats: Ray Moyer
Maquillatge: Fred Carlton Ryle i Bert Sutch
Ajudants de direcció: James Townsend i Thornton Freeland
Efectes especials: Harry Redmond Sr.
Càmeres: Alvin Knechtel i Ralph Hammeras
Vestuari: Max Rée

Referències

↑ «Big specials promised in Moore, Griffith films». Exhibitors Herald and Moving Picture World, 05-05-1928, pàg. 38.
↑ Crafton, Donald. The Talkies: American Cinema's Transition to Sound, 1926-1931 (en anglès). University of California Press, 1999-11-22. ISBN 9780520221284.
↑ ^3,0 ^3,1 «“The Divine Lady”». The Exhibitors Herald and Moving Picture World, 05-05-1928, pàg. 34.
↑ ^4,0 ^4,1 «The Divine Lady (sound)». Variety XLIV, 11, 27-03-1929, pàg. 12.
↑ «The 2nd Academy Awards | 1930» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 24 setembre 2019].
↑ «The Divine Lady, 1929» (en anglès). Silent Hollywood. [Consulta: 24 setembre 2019].

Enllaços externs

The Divine Lady al catàleg de l'American Film Institute
Pel·lícula complerta a YouTube

[1] «Big specials promised in Moore, Griffith films». Exhibitors Herald and Moving Picture World, 05-05-1928, pàg. 38.

[2] Crafton, Donald. The Talkies: American Cinema's Transition to Sound, 1926-1931 (en anglès). University of California Press, 1999-11-22. ISBN 9780520221284.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «“The Divine Lady”». The Exhibitors Herald and Moving Picture World, 05-05-1928, pàg. 34.

[:1-4] 4,0 ^4,1 «The Divine Lady (sound)». Variety XLIV, 11, 27-03-1929, pàg. 12.

[5] «The 2nd Academy Awards | 1930» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 24 setembre 2019].

[6] «The Divine Lady, 1929» (en anglès). Silent Hollywood. [Consulta: 24 setembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]