El final de la violència
| The End of Violence | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Wim Wenders |
| Protagonistes | |
| Producció | Wim Wenders  |
| Dissenyador de producció | Patricia Norris |
| Guió | Nicholas Klein |
| Música | Ry Cooder |
| Fotografia | Pascal Rabaud |
| Muntatge | Peter Przygodda |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer, Netflix i Vudu |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 122 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Santa Monica |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 5 milions de dòlars |
| Descripció | |
| Gènere | Pel·lícula de suspens |
| Lloc de la narració | Estats Units d'Amèrica |
         
| |
El final de la violència (títol original: The End of Violence) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wim Wenders, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1] També presenta una banda sonora amb la signatura de col·laboradors regulars Wenders (Jon Hassell, Ry Cooder, i Bono). La pel·lícula va ser lloada per uns pocs crítics selectes, però tenia mala acollida pel públic. Es va presentar al Festival de Cannes de 1997.[2] La pel·lícula va tenir un pressupost de 5 milions de dòlars, i en va recaptar només 386.673 a la taquilla estatunidenca.
Com moltes altres pel·lícules americanes de Wenders, la pel·lícula va ser rodada en localitzacions múltiples, per exemple el Griffith Observatory al Griffith Park i el Santa Monica Pier.
Una escena a la pel·lícula mostra una recreació en viu de la pintura Nighthawks d'Edward Hopper.
Argument
[modifica]Tot li va bé al productor multimèdia Mike Max fins al dia en què la seva ajudanta l'informa que un informe confidencial dl'FBI ha aterrat a la seva bústia mentre que Page, la seva dona, amenaça de deixar-lo... En aquesta pel·lícula, Wim Wenders continua la seva reflexió sobre el poder de les imatges i de les històries.[3]
Repartiment
[modifica]- Traci Lind: Cat
- Rosalind Chao: Claire
- Bill Pullman: Mike Max
- Andie MacDowell: Page
- K. Todd Freeman: Six O One
- Gabriel Byrne: Ray Bering
- Chris Douridas: tècnic
- Pruitt Taylor Vince: Frank Cray
- John Diehl: Lowell Lewis
- Soledad St. Hilaire: Anita
- Nicole Ari Parker: Ade
- Daniel Benzali: Brice Phelps
- Samuel Fuller: Louis Bering
- Marshall Bell: Xèrif Call
- Frederic Forrest: Ranger MacDermot
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1997. Palma d'Or
Referències
[modifica]- ↑ «El final de la violència». esadir.cat.
- ↑ «Festival de Cannes: The End of Violence» (en anglès).
- ↑ «The End of Violence». The New York Times.
