Vés al contingut

City of Angels (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCity of Angels
Fitxa
DireccióBrad Silberling Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCharles Roven i Dawn Steel Modifica el valor a Wikidata
GuióDana Stevens, Wim Wenders, Peter Handke i Richard Reitinger Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGabriel Yared Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Seale Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLynzee Klingman Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRegency Enterprises Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 abril 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSan Francisco i Malibu Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDer Himmel über Berlin Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema fantàstic i drama Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatàngel Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwarnerbros.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0120632 FilmAffinity: 592515 Allocine: 17811 Rottentomatoes: m/city_of_angels Letterboxd: city-of-angels Mojo: cityofangels Allmovie: v161651 TCM: 309916 Metacritic: movie/city-of-angels TV.com: movies/city-of-angels AFI: 60758 TMDB.org: 795 Modifica el valor a Wikidata

City of Angels és una pel·lícula germanoestatunidenca dirigida per Brad Silberling, estrenada l'any 1998. Ha estat doblada i subtitulada al català.[1][2]

Argument

[modifica]

El personatge principal, Seth, és un àngel la missió del qual és aconsellar, reconfortar els humans i acompanyar-los a l'hora de la seva mort. No experimenta cap sensació del nostre món i és invisible.

Un dia, mentre acompanya un home cap al més enllà, troba una jove cirurgiana: Maggie Rice. Mentre practica una operació de cor, té una parada cardíaca. Intentant reanimar el pacient, ella li exigeix en veu alta que no marxi... però Seth té la impressió que s'adreça a ell. Malgrat els esforços de Maggie, el pacient mor sobre la taula d'operacions. Desemparat, es refugia a les escales de l'hospital per plorar: no ho entén. Seth, invisible, la mira plorar i la toca.

Marcat per aquesta trobada on per primera vegada té la impressió que un humà discerneix la seva presència, Seth s'apropa a poc a poc a la jove cirurgiana. Pel seu costat, Maggie se sent responsable de la mort del seu pacient. Travessa un llarg període de dubte i qüestiona la seva situació professional i personal.[3]

Repartiment

[modifica]
  • Nicolas Cage: Seth
  • Meg Ryan: la doctora Maggie Rice
  • Andre Braugher: Cassiel
  • Dennis Franz: Nathaniel Messinger
  • Colm Feore: Jordan Ferris
  • Robin Bartlett: Anne
  • Joanna Merlin: Teresa Messinger
  • Sarah Dampf: Susan
  • Rhonda Dotson: la mare de Susan
  • Alexander Gould: noi
  • Nick Offerman: treballador de la construcció

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Banda original

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • Millor cançó per a Alanis Morissette amb Uninvited, en els premis ASCAP Film and Television Music l'any 1999.
  • Millor cançó per a Johnny Rzeznik amb Iris, en els premis BMI Film & TV l'any 1999.
  • Millor actor per a Nicolas Cage i millor banda original, en els premis Blockbuster Entertainment l'any 1999.
  • Banda original de l'any, en els premis Teen Choice l'any 1999.

Nominacions

[modifica]
  • Millor film fantàstic, millor actriu per a Meg Ryan i millor segon paper masculí per a Dennis Franz, per l'Acadèmia dels films de ciència-ficció, fantàstics i de terror l'any 1999.
  • Millor actriu per a Meg Ryan i millor segon paper masculí per a Dennis Franz, en els premis Blockbuster Entertainment l'any 1999.
  • Globus d'Or a la millor cançó per a Alanis Morissette amb Uninvited l'any 1999.
  • Premi Grammy a la millor banda original i millor cançó per a Alanis Morissette amb Uninvited l'any 1999.
  • Millor segon paper masculí per a Andre Braugher, en els premis Image l'any 1999.
  • Millor duo per a Nicolas Cage i Meg Ryan, i millor cançó per a les The Goo Goo Dolls amb Iris, en els premis MTV Movie l'any 1999.
  • Millor banda original, en els premis Satellite l'any 1999.

Crítica

[modifica]
  • "Veure a 2 grans actors malgastar el seu talent ens fa trobar a faltar a Wenders, i no diguem a Frank Capra (...) En favor de la pel·lícula, les imatges aèries, la banda sonora i l'angelot grassonet Franz" [4]
  • "El que es preveia un complet desastre va resultar, no obstant això, una agradable comèdia dramàtica que es recolza en el carisma de la parella protagonista, encara que llastrada per un previsible desenvolupament" [5]

Referències

[modifica]
  1. «City of Angels». esadir.cat.
  2. «City of angels». Goita què fan, ara!. [Consulta: 31 agost 2023].
  3. «City of Angels». The New York Times.
  4. Reboiras, Ramón F. «City of Angels». Cinemanía.
  5. Palomo, Miguel Angel «City of Angels». El País.