Vés al contingut

The Gladiators

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióThe Gladiators
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1967
Activitat
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficVirgin Records Modifica el valor a Wikidata
GènereReggae Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Format per


Spotify: 3L5iYAziSDnuaHsSgbkcIP Apple Music: 41479339 Musicbrainz: 563f1d7a-a566-4645-8d28-4696020347fb Songkick: 72233 Discogs: 116515 Modifica el valor a Wikidata

The Gladiators és un grup de roots reggae jamaicà que va destacar durant la dècada del 1970. El seu nucli principal va estar format pel guitarrista i cantant Albert Griffiths (1945-2020),[1] el baixista i cantant Clinton Fearon, i el també guitarrista i cantant Gallimore Sutherland.[2] Els seus dos àlbums més coneguts són Trenchtown Mix Up (1976) i Proverbial Reggae (1978) amb cançons com «Hearsay», «Jah Works», «Dreadlocks the Time is Now». «Mix Up», «Music Makers from Jamaica» i «Soul Rebel», una cançó escrita per The Wailers. The Gladiators també va col·laborar amb el discjòquei U-Roy.

Història

[modifica]

El primer gran èxit del grup va ser amb el senzill «Hello Carol», l'any 1969, produït per Coxsone Dodd, que va encapçalar les llistes d'èxits musicals a Jamaica.[3] Durant la dècada del 1970 The Gladiators va facturar nombrosos discos per a diversos productors com Lloyd Daley i Lee Perry, però van ser els seus enregistraments per a Coxsone Dodd a Studio One els que es van convertir en grans èxits. Durant aquest temps a Studio One, els èxits de The Gladiators van incloure «Bongo Red», «Jah Jah Go Before Us», «Mr. Baldwin» i «Roots Natty».[4]

L'èxit d'aquests enregistraments va cridar l'atenció de Virgin Records, amb seu a Anglaterra, que va oferir al grup el seu primer contracte discogràfic important el 1976. El seu primer àlbum amb Virgin Records va ser Trenchtown Mix Up (1976), produït per Tony Robinson, que incloïa revisions de molts dels seus primers èxits. Van seguir aquest esforç amb Proverbial Reggae (1978).[4]

Dodd i Studio One també van publicar Studio One Presenting the Gladiators (1978),[5] una recopilació d'alguns dels primers enregistraments del grup publicats entre 1968 i 1974. Els dos àlbums següents de The Gladiators a Virgin Records van ser Naturality (1978) i Sweet So Till (1979).[4] Virgin va publicar posteriorment dos àlbums recopilatoris: Vital Selection el 1981 i Dreadlocks The Time Is Now el 1983.[2]

Tot i l'auge del raggamuffin,[3] The Gladiators va publicar onze àlbums d'estudi a la dècada del 1980 amb Nighthawk Records i Heartbeat Records, amb qui va publicar àlbums durant la segona meitat de la dècada. El 1987 Fearon va abandonar el grup després de divuit anys,[6] però Griffiths i Sutherland van continuar publicant treballs en diversos segells.[4] Amb l'arribada del dancehall a la dècada del 1990, The Gladiators només van publicar tres àlbums d'estudi durant aquella dècada.[7]

El 2005 The Gladiators van publicar Fathers and Sons, que s'ha considerat com el comiat d'Albert Griffiths després que la mala salut l'obligués a retirar-se dels escenaris, amb els seus fills, Alan i Anthony unint-se al grup.[3][8][9]

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Títol Any Discogràfica
Trenchtown Mix Up 1976 Virgin Records
Studio One Presenting the Gladiators 1977 Studio One
Proverbial Reggae 1978 Virgin Records
Naturality 1979 Virgin Records
Sweet So Till 1979 Virgin Records
Gladiators 1980 Virgin Records
Babylon Street 1982 Jam Rock Records
Back To Roots 1982 Stunt Sounds
Symbol of Reality 1982 Nighthawk Records
Reggae To Bone 1982 Jam Rock Records
Serious Thing 1984 Nighthawk Records
Show Down Vol. 3 amb Don Carlos & Gold 1984 Empire Records
Reggae Jamboree 1984 Roots Reggae Library
Country Living 1985 Heartbeat Records
Dread Prophesy amb The Ethiopians 1986 Nighthawk Records
In Store For You 1988 Heartbeat Records
On The Right Track 1989 Heartbeat Records
Valley of Decision 1991 Heartbeat Records
A True Rastaman 1992 MPO Records
The Storm 1994 Riddim Mu Records
Something a Gwaan 2000 RAS Records
Once Upon A Time in Jamaica 2002 XIII Bis Records
Fathers and Sons 2005 RAS Records
Continuation 2009 Mediacom
Back on Tracks 2014 Utopia

Recopilacions i àlbums en directe

[modifica]
Títol Any Discogràfica
Studio One Presenting the Gladiators 1979 Studio One
Vital Selection 1981 Virgin Records
Gladiators By Bus 1982 Jam Rock Records
Live at Reggae Sunsplash amb Israel Vibration 1982 Genes Records
Dreadlocks The Time Is Now 1983 Virgin Records
A Whole Heap 1989 Heartbeat Records
Full Time 1995 Nighthawk Records
Alive & Fighting 1997 Mediacom Records
At Studio One: Bongo Red 1998 Heartbeat Records
Sold Out 2000 M10 Records
Live in San Francisco 2003 2B1 Records
Europe Tour 2006: Live in Paris 2006 Unknown

Referències

[modifica]
  1. Stein, Gardy. «RIP Albert Griffiths - Founder of The Gladiators Passed Away» (en anglès), 18-12-2020. [Consulta: 30 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 The Gladiators – The Story Arxivat 2009-02-09 a Wayback Machine. Retrieved on 25 March 2008
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Gladiators Songs, Albums, Reviews, Bio & M...» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Colin Larkin. The Guinness Encyclopedia of Popular Music. First. Guinness Publishing, 1992, p. 981. ISBN 0-85112-939-0. 
  5. «Studio One Presenting The Gladiators — The Gladiators» (en suec), 30-01-2024. [Consulta: 30 juliol 2024].
  6. «Entrevista a Clinton Fearon por JahSoldiah» (en castellà), 07-10-2015. [Consulta: 30 juliol 2024].
  7. Jamaica Gleander: Roots Reggae Revival Arxivat 4 August 2009 a Wayback Machine., July 7, 2008.
  8. Morgan, Simone (2013) "The Gladiators back in arena", Jamaica Observer, 16 June 2013. Retrieved 20 June 2013
  9. «The Gladiators en Barcelona» (en castellà). Reggae.es, 26-10-2011. [Consulta: 30 juliol 2024].