The Goo Goo Dolls

The Goo Goo Dolls
	(en) Goo Goo Dolls
	;
Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	1986, Buffalo
Activitat
Activitat	1986 –
Segell discogràfic	Warner Bros. Records
Gènere	Rock alternatiu i indie pop
Influències	Cheap Trick, The Plimsouls (en) , The Lemonheads, Dinosaur Jr, Neil Young, Soul Asylum, The Beatles, Tom Petty, Ramones, The Replacements (en) , Black Flag, Hüsker Dü, R.E.M., Superchunk (en) i The Nils (en)
Format per	John Rzeznik
Lloc web	googoodolls.com

Goo Goo Dolls és una banda estatunidenca de rock La banda està formada actualment per Johnny Rzeznik (guitarra, vocalista), i Robby Takac (baix).

Història

Es va formar el 1985 en Buffalo, Nova York, pel cuitarrista i cantant Johnny Rzeznik, el baixista i cantant Robby Takac i el bateria George Tutuska i solien tocar música d'influència punk en bars i festivals menuts de Buffalo. Van Poder traure alguns àlbums (alguns molt destacables com "Jed" i "Superstar Carwash") però lamentablement van tenir una escassa rotació en les ràdios locals.

Poc després de gravar el cinquè àlbum A Boy Named Goo, Tutuska va ser acomiadat de la banda sent substituït per Mike Malinin.^[1] La banda no va tenir guanys i fama fins a l'any de 1995 quan un dels locutors de la influent ràdio dels Angeles KROQ escolte Name, cançó de l'àlbum A boy named goo. Assenyale que la cançó "era excel·lent". Des de llavors van començar a sonar en totes les ràdios del país, però el seu gran èxit va arribar a partir del hit Iris, part de la banda sonora de la pel·lícula de 1998 City of Angels. Aquest "himne" de la música Adult-Contemporània va ser el punt de renaixement per a la banda liderada per Johnny, ja que, com es comentava, aquest estava immers en una profunda depressió pel que no podia inspirar-se per a compondre. Aquesta cançó va liderar per 18 setmanes consecutives el rànquing Adult Top 100 elaborat per la Revista Billboard, i a més els va dur a estar nominats per als premis Grammys.

En 2013, després de 19 anys com a bateria, Malinin va ser acomiadat de la banda.^[2]

Discografia

Goo Goo Dolls (1987)
Jed (1989)
Hold Me Up (1990)
Superstar Car Wash (1993)
A Boy Named Goo (1995)
Dizzy Up the Girl (1998)
Gutterflower (2002)
Let Love In (2006)
Something for the Rest of Us (2010)
Magnetic (2013)
Boxes (2016)
Miracle Pill (2019)
It’s Christmas All Over (2020)^[3]

Referències

↑ «A different beat. George Tutuska on his life after the goo goo dolls» (en anglès). Buffalo News. [Consulta: 29 novembre 2020].
↑ Wink, Roger. «Goo Goo Dolls Fire Mike Malinin» (en anglès). Noise 11, 31-12-2013.
↑ Angie Martoccio. «Goo Goo Dolls Prep Holiday Album 'It's Christmas All Over'». Rolling Stone, 24-08-2020.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Goo Goo Dolls

[1] «A different beat. George Tutuska on his life after the goo goo dolls» (en anglès). Buffalo News. [Consulta: 29 novembre 2020].

[2] Wink, Roger. «Goo Goo Dolls Fire Mike Malinin» (en anglès). Noise 11, 31-12-2013.

[3] Angie Martoccio. «Goo Goo Dolls Prep Holiday Album 'It's Christmas All Over'». Rolling Stone, 24-08-2020.

[1]

[2]

[3]