The Great Waltz (pel·lícula de 1938)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Julien Duvivier, Victor Fleming i Josef von Sternberg |
Protagonistes | Luise Rainer Fernand Gravey Lionel Atwill Henry Hull Miliza Korjus Hugh Herbert Curt Bois Leonid Kinskey Al Shean Minna Gombell Herman Bing Sig Ruman Alma Kruger Bert Roach Christian Rub Greta Meyer George F. Houston Bess Flowers Walter Sande George Magrill Ralph Sanford Roland Varno Edward Keane Sidney D'Albrook Ellinor Vanderveer Bodil Rosing |
Producció | Bernard H. Hyman |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Walter Reisch i Samuel Hoffenstein |
Música | Johann Strauss II |
Fotografia | Joseph Ruttenberg |
Muntatge | Tom Held |
Vestuari | Adrian |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1938 |
Durada | 107 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color i en blanc i negre |
Pressupost | 2.260.000 $ |
Recaptació | 2.422.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema biogràfic i cinema musical |
Lloc de la narració | Viena |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
|
The Great Waltz és una pel·lícula biógrafica estatunidenca de 1938 dirigida per Julien Duvivier i produïda per Bernard H. Hyman. La pel·lícula està basada en la vida de Johann Strauss II i és protagonitzada per Luise Rainer, Fernand Gravet i Miliza Korjus. Rainer va rebre el salari més alt per insistència del productor, però el seu paper és comparativament menor com l'esposa de Strauss, Poldi Vogelhuber. Va ser l'únic paper protagonista de Korjus, qui era una famosa soprano i va cantar a la pel·lícula.
Joseph Ruttenberg va guanyar l’Oscar a la millor fotografia. Korjus va ser nominada a l’Oscar a la millor actriu de repartiment, i Tom Held a l’Oscar al millor muntatge.
La pel·lícula va ser popular a Austràlia i es va distribuir principalment a Sidney i Melbourne durant dos anys després del seu llançament inicial.
La pel·lícula no té connexió amb l'obra de Broadway del mateix nom de 1934.[1]
Argument
[modifica]La història altament fictícia veu a "Schani" acomiadat del seu treball en un banc. Reuneix un grup de músics desocupats que donen una actuació en el cafè de Dommayer. L'audiència és mínima, però quan dos cantants d'òpera, Carla Donner (Miliza Korjus) i Fritz Schiller (George Houston), els visiten mentre reparen el seu carruatge, la música atreu a públic més ampli.
Strauss es veu embolicat en una protesta estudiantil; Carla Donner i ell eviten l'arrest i escapen als boscos de Viena, on s'inspira per a compondre el vals "Contes dels boscos de Viena".
Carla li demana a Strauss una mica de música per a cantar en una vetllada aristocràtica, i això porta al compositor a rebre un contracte de publicació. Està de camí i ara pot casar-se amb Poldi Vogelhuber, la seva promesa. Però la proximitat de Strauss i Carla Donner, durant els assajos d'operetes, atreu comentaris, sobretot del comte Hohenfried, l'admirador de Donner.
Poldi continua sent lleial a Strauss i el matrimoni és llarg. És rebut pel kaiser Francesc Josep I d'Àustria (a qui, sense saber-ho, va insultar arran de les protestes estudiantils), i els dos es paren davant multituds al balcó de Schönbrunn.
Repartiment
[modifica]- Luise Rainer com Poldi Vogelhuber
- Fernand Gravet com Johann Strauss II
- Miliza Korjus com Carla Donner
- Hugh Herbert com Hofbauer
- Lionel Atwill com Conde Hohenfried
- Curt Bois com Kienzl
- Al Shean com a violoncel·lista
- Minna Gombell com a Sr. Hofbauer
- Ànima Kruger com a Sra. Strauss
- Greta Meyer com a Sra. Vogelhuber
- Bert Roach com Vogelhuber
- Henry Hull com Francesc Josep I d'Àustria
- Sig Rumann com Wertheimer
- George Houston com Schiller
- Herman Bing com Dommayer
- Christian Rub com a cotxer
- Frank Mayo com a oficial de marina (sense acreditar)
- Larry Steers com a home amb uniforme (sense acreditar)
Premis i distincions
[modifica]Any | Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|---|
1939[2] | Millor fotografia | Joseph Ruttenberg | Guanyador |
Millor muntatge | Tom Held | Nominat | |
Millor actriu de repartiment | Miliza Korjus | Nominat |
Acolliment del públic
[modifica]Segons els registres de MGM, el film va guanyar $918,000 als EUA i el Canadà, i $1,504,000 a tot el món pel que va registrar unes pèrdues de $724,000.[3]
Adaptació
[modifica]La pel·lícula va tenir la seva adaptació en 1972, amb Horst Buchholz en el paper de Strauss, al costat de Mary Costa, Nigel Patrick, i Yvonne Mitchell.
Referències
[modifica]- ↑ Green, Stanley (1999) Hollywood Musicals Year by Year (2nd ed.), pub. Hal Leonard Corporation ISBN 0-634-00765-3 page 85
- ↑ «11th Academy Awards (1939)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 23 octubre 2015].
- ↑ The Eddie Mannix Ledger. Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study.