The Hound of the Baskervilles (pel·lícula de 1932)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gareth Gundrey (en)   |
| Protagonistes | |
| Producció | Michael Balcon |
| Guió | Edgar Wallace |
| Fotografia | Bernard Knowles |
| Muntatge | Ian Dalrymple |
| Productora | Gainsborough Pictures |
| Distribuïdor | Gaumont-British Picture Corporation |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1932 |
| Durada | 72 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | El gos dels Baskerville |
| Gènere | cinema de misteri, pel·lícula basada en una obra literària i cinema de ficció criminal |
   
| |
The Hound of the Baskervilles és una pel·lícula britànica de misteri de 1932 dirigida per Gareth Gundrey i protagonitzada per John Stuart, Robert Rendel i Frederick Lloyd.[1] Es basa en la novel·la de 1902 El gos dels Baskerville d'Arthur Conan Doyle, en la qual Sherlock Holmes és cridat per investigar una mort sospitosa a Dartmoor. Va ser feta per Gainsborough Pictures,[2] amb guió d'Edgar Wallace.[3]
Argument
[modifica]Corre el rumor que als pantans de Dartmoor s'escolta un udol bestial i que un gos infernal mata cadascun dels membres de la família Baskerville.[4] Sherlock Holmes i el seu ajudant el Dr. Watson hi van per investigar-ho i descobreixen que al darrere d'aquest misteri hi ha un granjer de la zona que fa servir un gos fosforescent per assassinar els hereus i poder obtenir l'herència.[5]
Repartiment
[modifica]- John Stuart com a Sir Henry Baskerville
- Robert Rendel com a Sherlock Holmes
- Frederick Lloyd com a Dr. Watson
- Heather Angel com a Beryl Stapleton
- Reginald Bach com a Stapleton
- Wilfred Shine com a Dr. Mortimer
- Sam Livesey com a Sir Hugo Baskerville
- Henry Hallett com a Barrymore
- Sybil Jane com a Mrs. Barrymore
- Elizabeth Vaughan com a Mrs. Laura Lyons
Producció
[modifica]La primera versió sonora d'El gos dels Baskerville va tenir un pressupost de 25.000 £ (equivalent a 1.800.000 £ el 2021).[6]
El 28 de febrer de 1931 l'estació de ferrocarril de Lustleigh, a l'aleshores Great Western Railway, es va utilitzar com a ubicació de l'estació de 'Baskerville' a la qual es veu arribar Sherlock Holmes i el Dr. Watson.[7]
Durant molts anys, es va creure que només el negatiu de la pel·lícula (sense so) d'aquesta pel·lícula encara existia;[3] tanmateix, l'any 1991, Rank Corporation va donar un conjunt complet de negatius i bandes sonores al British Film Institute (BFI). Com a tal, la pel·lícula ara sobreviu intacte (i amb so) als arxius de BFI.[5]
Recepció
[modifica]Les crítiques contemporànies han trobat mancances a la pel·lícula.[8] Bioscope va afirmar: "És en el diàleg d'Edgar Wallace més que en l'acció sostinguda on el productor confia per mantenir la seva audiència, i el desenvolupament es fa tediós en l'intent de reunir les diferents fases del misteri".[2] Picturegoer va dir: "Aquesta pel·lícula no fa justícia a l'emocionant història de Sherlock Holmes de Conan Doyle."[2]
Referències
[modifica]- ↑ «The Hound of the Baskervilles» (en anglès). BFI. Arxivat de l'original el 15 gener 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Barnes, Alan. Sherlock Holmes on Screen (en anglès). Titan Books, 2011, p. 77–78. ISBN 9780857687760.
- ↑ 3,0 3,1 Eyles, Allen. Sherlock Holmes: A Centenary Celebration (en anglès). Harper & Row, 1986, p. 81. ISBN 0-06-015620-1.
- ↑ HOUND OF THE BASKERVILLES, THE (1932) de V. Gareth Gundrey, a Cinefania (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 BFI Collection Search (anglès)
- ↑ «BRITISH FILMS.» (en anglès). The West Australian. National Library of Australia [Perth], 05-06-1931, p. 2.
- ↑ The Railway Magazine no.407 (May 1931) Pages 412 & 418 (anglès)
- ↑ Bunson, Matthew. Encyclopedia Sherlockiana (en anglès). Simon & Schuster, 1997, p. 125. ISBN 0-02-861679-0.