Vés al contingut

The Letter (pel·lícula de 1929)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Letter

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean de Limur Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMonta Bell Modifica el valor a Wikidata
GuióMonta Bell, William Somerset Maugham i Jean de Limur Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge J. Folsey Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonta Bell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1929 Modifica el valor a Wikidata
Durada65 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Letter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema judicial, cinema de ficció criminal i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0020092 Rottentomatoes: m/10004942-letter Letterboxd: the-letter-1929 Allmovie: v99457 AFI: 10247 Archive.org: TheLetter1929WorkPrint TMDB.org: 147846 Modifica el valor a Wikidata

The Letter és una pel·lícula precodi produïda per la Paramount Pictures dirigida per Jean de Limur i protagonitzada per Jeanne Eagels, paper pel que va ser nominada pòstumament a l'Oscar a la millor actriu en la seva segona edició,[1] i O. P. Heggie.[2] Basada en el relat homònim de William Somerset Maugham,[3] la pel·lícula es va estrenar el 13 d’abril del 1929.[3] El 1940 es va fer un remake de la pel·lícula amb el que Bette Davis també va ser nominada pel mateix paper.[4]

Argument

[modifica]

Sentint-se abandonada pel seu marit en una plantació de cautxú, Leslie Crosbie esdevé l’amant de Geoffrey Hammond. Aquest, però, es cansa d'ella i la canvia per la xinesa Li-T. Leslie el va a veure per intentar reconduir la relació però Groffrey no està disposat per lo que Leslie l’acaba matant a trets. En el judici, Leslie declara que no tenia gaire res a veure amb Hammond i que li va disparar perquè va intentar violar-la. Mentrestant, un missatger enviat per Li-Ti dona a Joyce, l'advocat de Leslie, una còpia de la carta en què Leslie demana a Hammond que la vagi a veure. Li-Ti promet entregar-li la carta a canvi de 10.000 dòlars, sempre que l’intercanvi es faci amb la mateixa Leslie. Seguint el consell de Joyce, Leslie accepta. Li-Ti la humilia, però finalment accepta els diners i Leslie posteriorment és declarada innocent.

Joyce presenta la seva factura al marit de Leslie, Robert. Aquest demana una explicació de per què les despeses sumen 10.000 dòlars. Joyce relata la història del xantatge de Li-Ti i li dona a Robert la carta incriminadora. Robert s'enfronta a Leslie i l'obliga a admetre-ho tot. Leslie declara que encara estima l'home que va assassinar. Com a càstig, Robert decideix mantenir-la a la plantació a la bancarrota.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «The 2nd Academy Awards | 1930» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 13 març 2022].
  2. Mayer, Geoff. Hollywood's Melodramatic Imagination: Film Noir, the Western and Other Genres from the 1920s to the 1950s (en anglès). McFarland, 2021-12-22, p. 156-158. ISBN 978-1-4766-4307-6. 
  3. 3,0 3,1 Goble, Alan. The Complete Index to Literary Sources in Film (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-09-08, p. 314. ISBN 978-3-11-095194-3. 
  4. «The 13th Academy Awards | 1941» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 13 març 2022].

Enllaços externs

[modifica]