The Painted Lady
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | David Wark Griffith |
| Protagonistes | |
| Guió | David Wark Griffith |
| Fotografia | Billy Bitzer |
| Productora | Biograph Company |
| Distribuïdor | Biograph Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1912 |
| Durada | 12 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema mut |
   
| |
The Painted Lady és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Blanche Sweet.[1] L'actriu, amb només 16 anys interpretava la germana gran, mentre que Madge Kirby, que ja en tenia 28 interpretava la germana petita.[2] Es va estrenar el 24 d’octubre de 1912.[3]
Argument
[modifica]La filla gran sempre ha estat la preferida del seu pare per la seva adhesió als seus rígids preceptes. La filla petita és més aviat alegre i frívola, encara que de manera innocent, i horroritza la seva germana gran quan aquesta la sorprèn empolvorant-se i pintant-se la cara. En retreure-li el fet, la petita exclama: "Bé, ho has de fer si vols ser atractiva". Això es demostra després a la sortida de l'església quan la germana petita està envoltada d'una sèrie d'amics mentre que la gran passa completament desapercebuda. Tot i això a la fira del gelat d'aquell dia apareix un desconegut que fa veure que se sent atret per la ella, fent que se senti sorpresa i afalagada. L'home és un lladre i vol guanyar-se la confiança de la noia per conèixer els assumptes monetaris del pare i robar la casa. Es difressa i es tapa la cara amb un mocador i entra per una finestra que ha deixat oberta la noia. En aquell moment es descobert per la germana gran que no el reconeix i l'encanona amb una pistola. Es produeix una lluita per aconseguir la pistola i aquesta es dispara i el mata. Traumatitzada en descobrir que el lladre és el seu estimat la noia embogeix. A partir d'aquell moment surt de la casa i simula que es retroba amb el seu seductor al lloc on es van conèixer. Al final, un dia decideix maquillar-se i en la darrera entrevista imaginària mor en contemplar-se la cara amb un mirallet.[4]
Repartiment
[modifica]- Blanche Sweet (la germana gran)
- Madge Kirby (la germana petita)
- Charles Hill Mailes (el pare
- Kate Bruce (la mare)
- Joseph Graybill (el foraster)
- William J. Butler (el capellà)
- Lionel Barrymore (a la fira del gelat)
- Elmer Booth (a la fira del gelat)
- W. Christy Cabanne (a la fira del gelat)
- Harry Carey (a la casa)
- Josephine Crowell
- Gladys Egan (nena petita)
- Dorothy Gish (a la fira del gelat)
- Lillian Gish (a la fira del gelat)
- Charles Gorman (treballador)
- Robert Harron (a la fira del gelat)
- W. E. Lawrence (nen amb el gos)
- Walter P. Lewis (a la fira del gelat)
- Walter Miller (a la fira del gelat)
- Jack Pickford (a la fira del gelat)
- Henry B. Walthall (a la fira del gelat)
Referències
[modifica]- ↑ Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 6: Films Produced in 1912 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 151. ISBN 978-1-83902-014-8.
- ↑ «The Painted Lady» (en anglès). AFI|Catalog. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «Manufacturers' Synopses of Films: The Painted Lady». The Moving Picture News VI (17), 26 d’octubre 1912, pàg. 26.
- ↑ Keil, Charles. A Companion to D. W. Griffith (en anglès). John Wiley & Sons, 2017-12-05, p. 324. ISBN 978-1-118-34121-6.
Enllaços externs
[modifica]- The Painted Lady al catàleg de l’American Film Institute
- Pel·lícula completa a YouTube
- Pel·lícula completa a Internet Archive