Vés al contingut

The Parallax View

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Parallax View
Fitxa
DireccióAlan J. Pakula
Protagonistes
Warren Beatty
Hume Cronyn
William Daniels
i
Paula Prentiss
ProduccióAlan J. Pakula
Warren Beatty
GuióNovel·la:
Loren Singer
Adaptació:
David Giler
Lorenzo Semple Jr
MúsicaMichael Small Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGordon Willis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1974
Durada102 min.
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Parallax View (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una novel·la i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSeattle Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0071970 FilmAffinity: 172826 Allocine: 1349 Rottentomatoes: m/parallax_view Letterboxd: the-parallax-view Mojo: parallaxview Allmovie: v37236 Metacritic: movie/the-parallax-view TV.com: movies/the-parallax-view AFI: 67486 TMDB.org: 17365 Modifica el valor a Wikidata

The Parallax View és un thriller polític estatunidenc del 1974 dirigit i produït per Alan J. Pakula, i protagonitzat per Warren Beatty, Hume Cronyn, William Daniels i Paula Prentiss. La pel·lícula va ser adaptada per David Giler, Lorenzo Semple Jr. i un no acreditat Robert Towne d'una novel·la de 1970 per Loren SInger. La història explica la investigació d'un periodista en una organització secreta, The Parallax View, l'objectiu primari de la qual és l'assassinat polític.

The Parallax View és el segon lliurament de la trilogia de Pakula sobre Paranoia Política, juntament amb Klute (1971) i Tots els homes del President (1976). A més de ser l'única pel·lícula de la trilogia no distribuïda per Warner Bros. Pictures, The Parallax View és també l'única en no nominada per un Oscar.

Argument

[modifica]

El senador Carroll, candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes, ha estat assassinat el 1971, en una conferència de premsa, per un dels servidors. Una comissió d'investigació no contempla la hipòtesi de conspiració i conclou que es tracta d'un acte aïllat comès per un desequilibrat. En el transcurs dels tres anys que segueixen, la majoria de les persones que han assistit a aquest esdeveniment moren uns després dels altres de resultes de diversos accidents. La periodista Lee Carter, també testimoni de l'homicidi de 1971, pensa que aquests «accidents» són en realitat assassinats disfressats: comparteix els seus temors amb el seu col·lega i amic Joe Frady, però no aconsegueix verdaderament convèncer-lo. Tanmateix, quan Lee és víctima al seu torn d'un «accident» fatal, Joe Frady, persuadit aleshores que la jove no s'equivocava, decideix, sense l'acord del seu redactor en cap, portar una investigació en profunditat...[1]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». The New York Times.