The Poor Little Rich Girl
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Maurice Tourneur |
| Protagonistes | |
| Producció | Adolph Zukor |
| Dissenyador de producció | Ben Carré |
| Guió | Frances Marion |
| Fotografia | Lucien Andriot i John van den Broek |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1917 |
| Durada | 65 min |
| Idioma original | cap valor |
| Rodatge | Fort Lee |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica, cinema mut, drama i cinema fantàstic |
        
| |
The Poor Little Rich Girl és una pel·lícula muda protagonitzada per Mary Pickford que feia creïble el seu personatge de nena d'onze anys (malgrat tenir-ne 25) al públic d'aleshores.[1] Dirigida per Maurice Tourneur, es va estrenar el 5 de març de 1917.[2] La pel·lícula, basada en l'obra de teatre homònima d'Eleanor Gates,[3] té dues parts diferenciades. La primera és una història costumista d'una nena que viu ignorada per la seva família i maltractada pels criats filmada bàsicament dins de la casa. La segona part està centrada en els deliris de la noia que ha estat intoxicada per un somnífer i presenta tot un conjunt d'imatges oníriques combinades amb la realitat.[4] La pel·lícula ha estat considerada per algun crític com una de les més influents en la història del cinema.[3] El 1991, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[5]
Argument
[modifica]Gwendolyn és una nena d'onze anys que viu de manera solitària a la mansió dels seus rics pares. Aquests estan massa ocupats per fer-li cas i està al càrrec d'una sèrie de criats antipàtics. A la seva mare només l'interessa la vida social i el seu pare passa el dia atrafegat pels seus problemes financers que li fan plantejar fins i tot el suïcidi. Tampoc té amics amb qui jugar.
Ella necessita estimació i vol acció i llibertat. Per això es relaciona amb un lampista que arriba a casa a arreglar el lavabo o amb un organista ambulant; es baralla amb la filla snob d'una visita de la seva mare o gaudeix vestint-se de noi o fent una guerra de fang amb uns nois del carrer. Cada vegada però es ràpidament portada cap a casa. Un dia emmalalteix perquè la criada li ha donat una sobredosi de somnífer per poder ella marxar tranquil·la. Aleshores comença a delirar i barreja imatges i sons de la realitat amb imatges oníriques inspirades en la gent que l'envolta en cada moment: el lampista que la troba, els pares que la vetllen al llit, etc. Visita el jardí dels nens solitaris i el bosc d'explicar contes. A mesura que el seu estat empitjora la mort intenta emportar-se-la però al final la vida guanya la partida.
Durant el deliri, veu el seus pares, els criats i els seus pocs amics com són realment.. Les frases entretallades que la nena pronuncia sobre el que veu les senten els seus pares que vetllen al costat del seu llit i s'adonen que la vida de la nena ha estat desproveïda d'amor. Al matí, quan Gwendolyne recupera la consciència, els seus pares han decidit començar una nova vida i rescabalar-la de la seva passada actitud.
Repartiment
[modifica]- Mary Pickford (Gwendolyne)
- Madlaine Traverse (mare de Gwendolyne)
- Gladys Fairbanks (Jane, la mainadera)
- Frank McGlynn Sr. (el lampista)
- Emile LaCroix (music de carrer)
- Marcia Harris (Miss Royale)
- Charles Craig (Thomas)
- Frank Andrews (Potter)
- Herbert Prior (el metge)
- George Gernon (Johnny Blake)
- Maxine Elliott Hicks (Susie May Squoggs)
- Ned Burton[6]
Producció
[modifica]La producció de la pel·lícula va començar el desembre de 1916, poc després que Tourneur acabés el rodatge de l'anterior pel·lícula de Pickford, “The Pride of the Clan”.[7] i es va rodar als estudis que l'actriu tenia a Fort Lee.[8] Els directius de l'estudi van refusar inicialment estrenar la pel·lícula degut al seu contingut abstracte i per la seva mirada fosca sobre la infància. Pickford, com a propietària de l'estudi, va imposar que s'acabés estrenant i la pel·lícula va tenir una molt bona acollida.[3] La pel·lícula va suposar un canvi radical respecte les caracteritzacions que solia fer l'actriu.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «"The Poor Little Rich Girl”». Motography XVII, 11, 17-03-1917, pàg. 587.
- ↑ «Complete record of current films». Motography XVII, 10, 10-03-1917, pàg. 539.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Uytdewilligen, Ryan. The 101 Most Influential Coming-of-age Movies (en anglès). Algora Publishing, 2016, p. 6. ISBN 9781628941944.
- ↑ «La Pobre Niña Rica [The Poor Little Rich Girl (1917) de Maurice Tourneur]» (en espanyol europeu). El testamento del Dr. Caligari, 14-10-2013. [Consulta: 20 abril 2019].
- ↑ «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Shifted from the studios». Motography XVII, 2, 13-01-1917, pàg. 103.
- ↑ «The eastern studios». Motion Picture News 14, 26, 30-12-1916, pàg. 4219.
- ↑ «Cohan and Pickford share the honors». Motography XVII, 6, 10-02-1917, pàg. 299.
Enllaços externs
[modifica]- The Poor Little Rich Girl al catàleg de l'American Film Institute.