The Works —en català: Les obres— és el onzé àlbum de la bandabritànicaQueen. El disc va ser gravat en els estudis Record Plant i Musicland entre agost de 1983 i gener de 1984 i va sortir a la venda el 27 de febrer de 1984 en el Regne Unit i l'endemà als Estats Units. Aquesta obra va marcar un retorn parcial del grup a les seves arrels dins de la música rock, encara que aquest acostament va ser molt més lleuger. També és l'àlbum de Queen on hi ha un major ús de música electrònica.
The Works va ser l'àlbum de Queen amb major permanència en el rànquing musical del Regne Unit (93 setmanes), arribant al posat nombre 2. Als Estats Units no va provocar major impacte encara que alguna cosa diferent succeiria a Llatinoamèrica on va ser un gran èxit amb cançons com a Ràdio Ga Ga, It's a Hard Life i I Want to Break Free.
L'àlbum va ser produït per Queen i Reinhold Mack i promocionat per la gira The Works Tour entre 1984 i 1985.
Després del llançament de Hot Space l'any 1982 i la gira pertinent, els quatre integrants de Queen van decidir prendre's un descans d'un any, dedicant-se als seus projectes en solitari. Malgrat que inicialment va existir la possibilitat d'una gira per Sud-amèrica durant la primavera, especialment després de l'èxit de la banda dos anys enrere, els plans es van veure frustrats per problemes relacionats amb l'equip i la promoció de la gira.[5] Brian May treballava al costat d'Eddie Van Halin en Star Fleet Project, mentre que Freddie Mercury començava a treballar en el seu primer àlbum en solitari. No obstant això, l'agost de 1983, la banda havia tornat a ajuntar-se i treballava en el seu onzè àlbum d'estudi. Aquest nou àlbum de Queen seria el primer per EMI (i Capitol Records, el seu afiliat als Estats Units) després que la banda anul·lés el seu contracte amb Elektra Records per als Estats Units, Canadà, Austràlia i Japó.[5]
L'enregistrament va començar als estudis Record Plant a Los Angeles (era la primera vegada que Queen gravava als Estats Units) i Musicland a Múnic. En aquesta mateixa època, Jim Beach, el seu representant, els va oferir l'oportunitat de compondre la banda de so per a la pel·lícula The Hotel New Hampshire. El grup va acceptar, però de seguida va descobrir que passava la major part del seu temps dedicada a la banda de so i no en la preparació del seu àlbum, per la qual cosa es va baixar del projecte.[5] Solament una cançó escrita per a la pel·lícula (Keep Passing the Open Windows) va ser inclosa a The Works.
Aquest àlbum ofereix certs paral·lelismes amb The Game (1980), ja que el tema It's a Hard Life posseeix un cor similar a una secció de la cançó Play The Game, i Man on the Prowl és similar a Crazy Little Thing Called Love.
El novembre de 1983, Radio Ga Ga va ser seleccionada com a primer senzill de l'àlbum, la qual va esdevenir el senzill que més temps va estar en el Billboard, durant 88 setmanes, de 1984 a 1986.
Per primera i única vegada en la seva carrera, totes les cançons d'un àlbum de Queen van ser utilitzades com a senzills per a les cares A o B (incloent I Go Crazy que pertanyia a l'àlbum pròpiament dit). A partir d'aquí, el grup va començar a llançar senzills dins del Regne Unit amb la seva pròpia numeració de catàleg.
En el vídeo de la cançó I Want To Break Free, els membres de la banda es disfressen de dones i parodien la sèrie anomenat "Coronation Street". Sobre aquest tema, Roger Taylor va dir: "Volíem alguna cosa diferent. Els nostres vídeos eren molt monòtons". La cadena MTV es va negar a emetre el vídeo als Estats Units. Aquest vídeo va provocar que es perdés el mercat nord-americà per sempre.
Es van editar quatre talls de difusió (Radio Ga Ga/I Go Crazy, I Want To Break Free/Machines, It's A Hard Life/Man On The Prowl i Hammer To Fall/Tear It Up). A través d'ells, Queen va esdevenir el primer grup a llançar quatre temes de difusió composts per cada integrant.
Radio Ga Ga va ser la primera cançó de Queen a ser gravada als Estats Units.
Al video de Radio Ga Ga es poden apreciar clips de la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. Mercury havia col·laborat en la reedició de la pel·lícula per part de Giorgio Moroder amb la cançó Love Kills en 1984.
Love Kills anava a ser inclòs en The Works però es va descartar la idea; també la cançó Let Me In Your Heart Again les 2 llançades el 2014.
Durant la gira d'aquest àlbum (The Works Tour) la banda havia assignat en concert a Xile com a part d'aquesta. Però per ordre del dictador que estava al poder durant aquella època, Augusto Pinochet, no van poder realitzar els concerts que tenien programats.