Vés al contingut

Théodore Ritter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Theodor Ritter)
Plantilla:Infotaula personaThéodore Ritter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Toussaint Prévost Modifica el valor a Wikidata
5 abril 1840 Modifica el valor a Wikidata
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1886 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
rue Taitbout (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortruptura d'aneurisma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 20 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHector Berlioz i Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIsidor Philipp, Samuel Simons Sanford, Helena Munktell i Henriette Fuchs Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlice Desgranges Modifica el valor a Wikidata
PareEugène-Prosper Prévost Modifica el valor a Wikidata
GermansCécile Ritter-Ciampi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 05149437-003f-4ffe-b96f-b7e07b3185a7 IMSLP: Category:Ritter,_Théodore Find a Grave: 44171662 Modifica el valor a Wikidata

Théodore Ritter (Nantes, 5 d'abril de 1840 - París, 6 d'abril de 1886) fou un pianista i compositor francès.

Biografia

[modifica]

Des dels seus primers anys es dedicà a l'estudi de la música, i va rebre una esmerçada educació, que completà amb Liszt, el qual li donà lliçons de piano i composició. Encara molt jove es començà donar a conèixer com a concertista, arribant a dominar el mecanisme de tal manera que aconseguí una envejable reputació arreu on se l'escoltà, per la varietat de sonoritats que treia del piano amb les seves formes d'atac, ensems que la seva elegant i delicada manera de frasejar, que li conquistaren, especialment en les seves composicions, ja originals, com en els Correus i el Chant du braconier, ja transcripcions, com la del scherzo del Somni d'una nit d'estiu, de Mendelssohn, i d'obres de Bizet, Schubert, Gounod i Verdi, entusiastes admiradors i fins i tot intel·ligents imitadors.

A la seva mort deixà, a més de les citades, diverses composicions per a piano molt apreciades; una sonata per a dos pianos; diverses composicions vocals; una opereta en un acte, Marianne, estrenada a París i Florència (1861 i 1865), i una òpera, La Dea risoria, que assoliren un èxit mitjà.

Bibliografia

[modifica]