Teòfil (prevere)
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1070 |
Mort | 1125 (54/55 anys) Helmarshausen (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Teòfil, conegut pel seu nom llatí Theophilus Presbyter, (circa. 1070 - 1125) va ser un monjo benedictí i autor d'un manuscrit llatí amb descripcions detallades sobre tècniques d'arts i oficis medievals, conegut com a Schedula diversarum artium (‘Compendi de diverses arts’) o De diversis artibus (Sobre disverses arts)[1] escrit entre 1100 i 1120. Les còpies manuscrites més antigues es conserven a Viena[2] i a Wolfenbüttel.[3] Gotthold Ephraim Lessing va descobrir el manuscrit quan treballava de bibliotecari a Wolfenbüttel i en va traduir una part sobre la pintura a l'oli.[4] Va ser traduït al català per Marta Segarrés Gisbert el 1923 en una edició bilingüe amb el títol Les diverses arts. Tractat de tècniques artístiques.[1]
El seu manuscrit dona una idea detallada de les tècniques d'arts aplicades que es feien servir a l'alta edat mitjana. El text es divideix en tres volums. El primer recull la producció i ús de materials de pintura, dibuix i tinta, especialment per a la il·luminació de miniatures. El segon tracta de la producció de vitralls i tècniques de pintura del vidre, mentre el tercer presenta diverses tècniques d'orfebreria i altres metalls. També inclouen una introducció a la construcció d'orgues. Teòfil recollia el que pot ser la primera referència a la pintura a l'oli. L'obra va ser traduït, principalment al segle xix, quan va ser descobert, l'edició crítica en català va seguir el 2023.[1]
Segons Eckhard Freise Theophilus seria la mateixa persona com el monjo artesà Roger de Helmarshausen,[5] però aquesta hipòtesi no és compartida per tots els investigadors. Roger sembla haver vingut del principat de Stavelot-Malmedy on ha entra a l'abadia de Stavelot actiu com artista i escriptor entre 1100 i 1107 a l'església de Sant Pantaleó, a Colònia, i resident a l'abadia d'Helmarshausen el 1107.
Theophilus, com a autor d'un manual, s'ha considerat com un mer teòric, però aquesta visió és actualment minoritaria: El tractat de Theophilus és clarament el treball d'un artesà, pèrit metal·lista amb molts coneixements pràctics, entre d'altres de la pintura.
Obres
[modifica]- De diversis artibus or Schedula diversarum artium (tres volums segle xii)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Teòfil i Segarrés Gisbert, 2023.
- ↑ Biblioteca Nacional Austríaca, Còdex 2527
- ↑ Herzog-August-Bibliothek, Cod. Guelf. Gud. Lat. 69 2°
- ↑ Lessing, Gotthold Ephraim. «Vom Alter der Ölmalerei aus dem Theophilus Presbyter (1774)». A: Lessings Werke (llibre electrònic gratuït en línia) (en alemany). volum 9. Leipzig: Göschen, 1867, p. 113—.
- ↑ Freise, Eckhard. «Roger von Helmarshausen in seiner monastischen Umwelt». A: Frühmittelalterliche Studien. volum 15. De Gruyter, 1981. DOI 10.1515/9783112322109-007. ISBN 978-3-11-231091-5.
Bibliografia
[modifica]- Hendrie, Robert; Theophilus Presbyter. Theophili, qui et Rugerus, presbyteri et monachi, libri III. de diversis artibus: seu, Diversarum artium schedula – An Essay upon Various Arts in three Books by Theophilus called also Rugerus (en anglès). Londres: J. Murray, 1847.
- Theophilus; Hawthorne, John G.; Smith, C.S.. On divers arts: the foremost medieval treatise on painting, glassmaking and metalwork. reedició Dover 1979. New York, NY: Dover, 1963. ISBN 978-0-486-23784-8.
- Teòfil; Segarrés Gisbert, Marta (trad.). Les diverses arts: tractat de tècniques artístiques (en llatí, català). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, p. 292. ISBN 978-84-9168-067-3.
- White, Lynn «Theophilus Redivivus». Technology and Culture, 5, 2, 1964, pàg. 224–233. DOI: 10.2307/3101163. ISSN: 0040-165X.
- Theophilus; Ilg, Albert. Bayerische Staatsbibliothek MDZ. Schedula diversarum artium. Viena: Braumüller, 1874 (Quellenschriften für Kunstgeschichte).
Enllaços externs
[modifica]- «De diversis artibus libri III» (transcript en línia de l'edició de Robert Hendrie de 1847) (en llatí). Biblioteca Augustana, ±1223. [Consulta: 3 desembre 2024].