Theraps coeruleus
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Cichlidae |
Gènere | Theraps |
Espècie | Theraps coeruleus Stawikowski & Werner, 1987[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Theraps coeruleus és una espècie de peix pertanyent a la família dels cíclids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]
Etimologia
[modifica]El seu epítet coeruleus (blau) fa referència al color de les femelles i al de tots dos progenitors durant el període reproductor.[6]
Descripció
[modifica]Fa 12 cm de llargària màxima,[7] tot i que les femelles són de 2 a 3 cm més petites que els mascles. Mascles amb una mena de gep al cap. El seu color de fons és argentat blavós amb 7 petites taques de color blau fosc als flancs.[8] Presenta dimorfisme sexual, ja que, a banda de la major grandària dels mascles, les femelles tenen una àrea de color blau amb dues taques negres a la secció mitjana de l'aleta dorsal, les quals manquen en els mascles.[9]
Reproducció
[modifica]La femella (amb una coloració de fons beix i la part inferior del cap, pit i ventre de color blau fort) cerca una zona amb el corrent d'aigua més lent i un cau que li servirà de niu (els forats dels troncs d'arbres enfonsats són els indrets més desitjables, encara que les cavitats entre les roques i ampliades excavant el substrat adjacent també són idònies). Quan ha fet possessió d'un territori, ho expressa amb una filera de sis a vuit grans taques blanques longitudinals sobre els seus flancs (les quals prenen el lloc de les negres que mostra normalment) i amb una coloració general que s'intensifica i on predominen dues grans taques negres anellades i blaves a la part mitjana de l'aleta dorsal. El mascle (normalment, de color groc verdós i amb 8-10 taques negres longitudinals a la part mitjana dels flancs) ronda el territori de la femella, la qual roman a l'entrada del seu cau ignorant-lo durant hores. Seguidament, el mascle triat (sempre més gran que la mateixa femella) i la femella inicien el ritual d'aparellament fent cercles l'un al voltant de l'altre. Una vegada que la parella és establerta, mascle i femella canvien de coloració i comencen a perseguir a tots els intrusos. És en aquest moment que el seu epítet, coeruleus, es fa evident, ja que tots dos desenvolupen una coloració blau cel a tot el cos (incloent-hi les aletes) amb només una taca negra al mig dels flancs. L'àrea de posta és netejada per ambdós peixos a fi de dipositar els ous i fertilitzar-los i, tot seguit, al voltant de 200 ous (depenent de la mida de la femella, de color groc, ovalats[10] i de 2,1 mm de longitud per 1,7 mm d'amplada)[11] són adherits al sostre o les parets de la cavitat i oxigenats per les aletes pectorals de la femella. És en aquest moment que la femella roman a l'entrada o a l'interior del catau mentre el mascle patrulla l'àrea immediatament circumdant. Els ous triguen uns dos dies a fer la desclosa i, quatre dies més tard, els alevins (després d'haver consumit els seus sacs vitel·lins neden i s'aventuren fora de la cova. És en aquest punt quan un altre canvi s'esdevé en la coloració dels pares, ja que els apareix un patró negre sobre el color de fons blau cel i amb sis franges incompletes que baixen des de la part superior fins a les ara taques negres que es troben longitudinalment a la part mitjana dels seus flancs. Una mena d'"U" de color negre també apareix just per sota de la base anterior de l'aleta dorsal. Tots dos pares protegeixen llurs cries mentre elles es nodreixen de petites larves i detritus que troben a la superfície de les roques. Quan un perill és percebut, els alevins s'afanyen a desaparèixer entre les roques circumdants i només els progenitors romanen a la vista. Una vegada que l'alarma ha passat, els alevins tornen a aparèixer un per un sortint dels seus amagatalls. Quan les cries arriben al voltant dels quatre cm de llargada, s'agrupen amb els adults a la recerca d'aliment.[9]
Paràsits
[modifica]És parasitat per Posthodiplostomum, Genarchella isabellae, Saccocoelioides i Ascocotyle.[12][13]
Alimentació
[modifica]Es nodreix d'invertebrats (principalment, petits crustacis) i d'organismes (vegetals i/o animals) adherits a les roques o pedres del fons aquàtic.[14]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (23 °C-25 °C),[15] el qual viu a l'Amèrica Central: les aigües netes i fredes[9] del curs de muntanya[14] del riu Tulija a la conca del riu Usumacinta al vessant atlàntic de Mèxic.[16][17][3][14]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[14] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[18]
Referències
[modifica]- ↑ Günther, A., 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534. [1]
- ↑ Stawikowski, R. & U. Werner, 1987. Neue erkenntnisse über die buntbarsche um Theraps lentiginosus mit der beschreibung von Theraps coeruleus spec. nov. Aquar. Terrar. Z., vol. 40 (núm. 11): 499-504.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ The Cichlid Room Companion (anglès)
- ↑ Kullander, S. O., 2003. Cichlidae (Cichlids). P. 605-654. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (editors). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
- ↑ Cíclidos México Arxivat 2014-11-02 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Artigas Azas, Juan Miguel, 2009. "Theraps coeruleus (Stawikowski & Werner, 1987), the small blue corrientera". Cichlid News Magazine. Vol. 18 (úm. 4); pp. 14-19.
- ↑ Egg Characteristics of Theraps coeruleus - FishBase (anglès)
- ↑ Coleman, Ron & A. P. Galvani, 1998. "Egg size determines offspring size in neotropical cichlid fishes (Teleostei: Cichlidae)". Copeia, 1988; pp. 209-213.
- ↑ Martinez, V. M. V., M. L. A. Macedo, T. Scholz, D. G. Solis i E. F. M. Franco, 2002. Atlas de los helmintos parásitos de cíclidos de México. Instituto Politécnico Nacional, Dirección de Publicaciones Tresguerras 27, 06040, Ciutat de Mèxic. Pàg. 50.
- ↑ List of diseases for Theraps coeruleus - FishBase (anglès)
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 FishBase (anglès)
- ↑ Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T. F. H. Publications, Inc., els Estats Units. Pàgs. 152-153.
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Mexico - FishBase (anglès)
- ↑ Miller, R. R., 2006. Freshwater fishes of México. Chicago (University of Chicago Press). xxvi + 1-490.
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Allgayer, R., 1989. Révision et redescription du genre Theraps (Günther, 1862). Description de deux espèces nouvelles du Mexique (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Revue française des Cichlidophiles, vol. 10 (núm. 90): 4-30.
- Baensch, H. A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle (Baixa Saxònia), Alemanya. 864 p. Pàg. 668.
- Baensch, H. A. i R. Riehl, 1997. Aquarien Atlas, Band 5. Mergus Verlag, Melle (Baixa Saxònia), Alemanya. 1148 p. Pàg. 968.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Herder, F., J. Huykebrouck i K. Busse, 2010. Catalogue of type specimens of fishes in the Zoologisches Forschungsmuseum Alexander Koenig, Bonn. Bonn zoological Bulletin, vol. 59: 109-136.
- McMahan, C. D., A. D. Geheber i K. R. Piller, 2010. Molecular systematics of the enigmatic Middle American genus Vieja (Teleostei: Cichlidae). Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 57: 1283-1300.
- Schliewen, U. K., 1992. Aquarium fish. Barron's Education Series, Incorporated. 159 p. Pàg. 125.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs
[modifica]- YouTube (anglès)