Theridomys
Aparença
Restes fòssils conservades al Museu Blau de Barcelona | |
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Theridomyidae |
Subfamília | Theridomyinae |
Gènere | Theridomys Jourdan, 1837 |
Espècies | |
|
Theridomys és un gènere de rosegadors extints que visqueren a l'oest d'Europa durant l'Eocè i l'Oligocè. Aquest grup, que està emparentat amb els esquirols d'avui en dia, és bastant ric en espècies i en conté una trentena. Entre altres llocs, se n'han trobat fòssils a Santpedor,[1] Fonollosa,[2] Collsuspina[3] i Santa Coloma de Queralt.[4] Els representants d'aquest gènere eren animals herbívors que vivien a terra.[5] Theridomys és considerat útil per establir escales biocronològiques gràcies a l'evolució ràpida de les seves espècies, que permet als paleontòlegs determinar l'edat relativa dels jaciments en els quals se n'han trobat fòssils.
Referències
[modifica]- ↑ Arbiol, S.; Sáez, A. «Sobre la edad oligocénica inferior del yacimiento de Santpedor (Cuenca del Ebro, provincia de Barcelona)» (PDF) (en castellà). Acta Geológica Hispánica, 23, 1, 1988, pàg. 47–50.
- ↑ Köhler, M.; Moyà-Solà, S. «A finding of Oligocene primates on the European continent» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 96, 1999, pàg. 14.664–14.667.
- ↑ Golpe-Posse, J-M «Paleobiologia dels jaciments amb vertebrats al trànsit Eocè-Oligocè a la Catalunya central» (PDF). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, 48, 1982, pàg. 123–134.
- ↑ Cartanyà Martí, J.; Colldeforns Chertó, B. «Estudi preliminar d'un rastre de petjades d'edat oligocena als voltants d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt)» (PDF).
- ↑ Entrada «Theridomys» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].