Thiès
| ||||
| Tipus | ciutat, comuna del Senegal i gran ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | La Cité du Rail i Capitale du Rail | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Senegal | |||
| Regió | Thiès | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 2.340.869 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 63 m | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Idrissa Seck (en)  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | thiesinfo.com | |||
Thiès és una de les ciutats més grans del Senegal. Està situada a 70 km a l'est de Dakar.
Administració
[modifica]És la capital del departament de Thiès i de la regió de Thiès.
El novembre de 2008 es van crear tres comunes de districte a Thiès : Thiès Est, Thiès Oest i Thiès Nord.[1]
La ciutat està lligada a la xarxa de l'Associació internacional dels alcaldes francofons (AMF).
Història
[modifica]
Dianxène era un poble sérère fundat al segle XVII al Regne de Cayor, a la província de Diander, i que no comptava més que amb 75 habitants l'any 1860. El 1861 fou erigit en posició militar francesa que va créixer aviar i el 1904 es va convertir en una comuna. El que fou primer president del Senegal independent Léopold Sédar Senghor va presidir el primer consell municipal
Geografia
[modifica]
Thiès està situat sobre la línia del ferrocarril Dakar-Niger, a 14° 47′ 26″ N 16° 55′ 29″ O (14.790556, -16.924722).14° 47′ 26″ N, 16° 55′ 29″ O / 14.790556°N,16.924722°O
Física géologique
[modifica]
Població
[modifica]En el moment dels cens de 1988 i 2002, Thiès comptava respectivament 175.465 i 237.849 persones.
El 2007, segons les estimacions oficials, la població seria de 263.493 habitants.[2] El lloc web de la comuna dona xifres més elevades.[3]
A Thiès i a l'entorn on viuen els nones, un poble parlant el noon, una llengua cangin.
Activitats econòmiques
[modifica]
Antic lloc de guarnició, nus ferroviari i de carretera remarcablement situat sobre l'eix Saint Louis-Dakar, i després centre administratiu i econòmic, Thiès disposa d'avingudes amples i plantades d'arbres.
Nombrosos i ambiciosos treballs d'urbanisme estan ara mateix en curs, segurament lligats als moments electorals: el nom de Thiès ha estat lligat sovint al de les ciutats que pretenen el títol de capital del Senegal.
Les activitats industrials no hi són pas absents. Una gran part dels habitants treballa a les mines de fosfat s de Taïba i de Pallo, o en altres empreses locals com la fàbrica de piles.
Bisbat
[modifica]Educació i cultura
[modifica]
Thiès forma estudiants en diversos dominis (Escola Politècnica, Escola d'Oficials, Escola dels Enginyers agrònoms (ENSA)...) i allotja un museu històric, les Manufactures sénégalaises des arts décoratifs (MSAD), especialitzat en la tapisserie, així com la una de les més antigues sales de cinema del país, destruïda durant els grans projectes d'Idrissa Seck. El Col·legi Bassirou Mbacke té l'ambició d'estar a la punta de l'ensenyament numèric al Sénégal.
L'escola Daniel Brottier – del qual el nom ret homenatge al pare Brottier, missioner espiritsan francès – fou construïda en els anys 1950 pels catòlics, sota la impulsió d'Édouard Gérard.
Agermanaments
[modifica]- Caen (França) des de 1957border|20x20px
- Sussa (Tunísia) des de 1965border|20x20px
- Solingen (Alemanya) des de 1990border|20x20px
Notes i referències
[modifica]- ↑ Décret no 2008-1344 du 20 novembre 2008 portant création de communes d'arrondissement dans la Ville de Thiès, Journal Officiel de la République du Sénégal, no 6446 du 31 décembre 2008
- ↑ Projections de population du Sénégal issues du recensement de 2002 (Direction de la prévision et de la statistique, janvier 2004) [1] Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Site de la commune de Thiès : Démographie [2] Arxivat 2009-03-13 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- (francès) Le chemin de fer de Thiès au Niger, Afrique occidentale française. Gouvernement général/Libr. Larose, 1931
- (francès) Historique de la mission de Thiès (Sénégal), S.l.n.d., 1957 ?, 41 p.
- (francès) « Le Centre national d'Éducation physique et sportive de Thiès (CNEPS) », Sénégal d'Aujourd'hui, décembre 1967, p. 11-13
- (francès) Papa Djibril Ba, Dynamique urbaine et dysfonctionnement des réseaux d'assainissement dans la ville de Thiès, Université Gaston Berger, Saint-Louis, 2003, 129 p. (Mémoire de Maîtrise),
- (francès) Papa Djibril Ba, Approche hydrologique des zones inondables : exemple de la ville de Thiès, Université Cheikh Anta Diop, Dakar, 2005, 80 p. (Mémoire de DEA)
- (francès) Maurice Calvet, Le Français parlé : enquête au lycée de Thiès, Centre de linguistique appliquée de Dakar, 1965
- (francès) Moustapha Diallo, Évolution de la propriété foncière dans le cercle de Thiès du milieu du XIXPlantilla:E sense paràmetre siècle à 1920, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1995, 41 p. (Mémoire de DEA)
- (francès) Mamadou Diédhiou, Le site préhistorique de Jakk-Mbodoxaan (Thiès). Approche typologique, Dakar, Université de Dakar, 1985, 162 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) Aminata Diena, La vie politique dans la ville de Thiès 1946 à 1962, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1993, 72 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) Samba Diouf, L'évolution commerciale de la ville de Thiès au Sénégal : de la période coloniale à nos jours, Paris, Université de Paris, 1980, 57 p. (Mémoire de Maîtrise).
- (francès) Samba Diouf, La ville de Thiès (Sénégal). Croissance démographique et démesure spatiale d'une ville moyenne en pays sous-développé, Toulouse, Université de Toulouse, 1980, 377 p. (Thèse de 3e cycle).
- (francès) Idrissa Fall, Le rôle et l'impact des fortifications dans la conquête française du Sénégal pendant la seconde moitié du XIXe siècle : le cas du fort de Thiès, Dakar, Université de Dakar, 1983, 132 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) Josse, « Thiès, plaque tournante du trafic ferroviaire de l'AOF », Bulletin d'information de l'AOF, n° 124, 15 février 1952, p. 9-14
- (francès) Khoudia Mbaye, L'évolution récente de la ville de Thiès, Dakar, Université de Dakar, 1980, 54 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) Biram Ndour, Thiès. De la création coloniale au début du XXe siècle. Le développement d'un centre de colonisation 1864-1925, Paris, Université de Paris VII, 1978, 155 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) Guy Quérec, La population urbaine au Sénégal. La ville de Thiès et sa région, Dakar, Université de Dakar, 1968, 2 fascicules, 167 p. + annexes (Diplôme d'études supérieures)
- (francès) Georges Savonnet, Thiès et sa banlieue, 1954
- (francès) Georges Savonnet, Une Ville neuve du Sénégal : Thiès, Les Cahiers d'Outre-mer (s.d.)
- (francès) Georges Savonnet, Etude morphologique de la côte de Thiès (Sénégal),1954
- (francès) Georges Savonnet, La Ville de Thiès : étude de géographie urbaine, Centre IFAN, 1955
- (francès) Sidi Sissokho, Étude des rapports entre les Noon de Thiès et la ville de Thiès : 1890-1990. Repli socio-culturel, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1991, 93 p. (Mémoire de Maîtrise)
- (francès) M. J.-C. Tall, « Les chantiers de Thiès, ou réflexion sur les marchés publics », Wal Fadjri, 9 décembre 2005
- (francès) Mor Talla Lo, "Le marché central de Thiès :approche géographique", Dép de Géographie, UCAD, 2010, 131 p. (Mémoire de Maitrise)
- (francès) Mor Talla Lo, "Mutation spatiale aux alentours des marchés urbains: exemple des aires proches du marché central de Thiès", Dép de Géographie, UCAD, 2012, 63 p. (Mémoire de Master II Aménagement du Territoire et Gestion Urbaine en Afrique [A.G.U.A.).
Enllaços externs
[modifica]
- ((anglès)) Maps, weather and airports for Thies
- ((francès)) Lloc web de l'ajuntament de Thiès Arxivat 2008-04-30 a Wayback Machine.
- ((francès)) Thiesinfo, el portail de Thiès
- ((francès)) Situació econòmica i social Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (any 2004 Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.) (Servei regional de Thiès, setembre 2005)
- ((francès)) Associació Francesa d'ajuda a l'Edifici al Sénégal Arxivat 2015-06-09 a Wayback Machine.