Thomas Guénolé
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1982  (42 anys)Falaise (França) | ||
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París - doctorat (–2013) Centre d'Estudi de la Vida Política Francesa Emlyon Business School - emprenedoria | ||
| Director de tesi | Pascal Perrineau | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ciències polítiques | ||
| Ocupació | politòleg, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Institut d'Estudis Polítics de París Universitat de Panteó-Assas Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne Emlyon Business School | ||
| Partit | La França Insubmisa (2017–2019) Unió dels Demòcrates i Independents (2011–2013) Nou Acord | ||
| Membre de | |||
| Lloc web | thomas-guenole.fr | ||
 
| |||
.jpg)
Thomas Guénolé (Falaise, 13 de setembre de 1982) és un politòleg francès i un intel·lectual compromès amb l'esquerra.[1] Va ser especialment assessor de Jean-Louis Borloo, assessor d'Arnaud Montebourg, director d'estudis de l'UDI, i codirector de l'escola de formació La França Insubmisa.[2]
Guénolé distingeix quatre tipus de corrents a la família d'extrema dreta francesa: l'extrema dreta poujadista, l'extrema dreta sobiranista, l'extrema dreta tradicionalista i l'extrema dreta racista. Aquestes quatre famílies es corresponen respectivament, sota forma radicalitzada, a les famílies de la dreta francesa que són la dreta liberal, la dreta gaullista, la dreta moral i la dreta securitària.[3]
Publicacions destacades
[modifica]- First. Nicolas Sarkozy, chronique d'un retour impossible ? (en francès), 2013, p. 304. Guénolé2013. ISBN 978-2-7540-5454-6.
- First. Petit guide du mensonge en politique (en francès), 2014, p. 157. Guénolé2014. ISBN 978-2-7540-5921-3.
- Le Bord de l'eau. Les jeunes de banlieue mangent-ils les enfants ? (en francès), 2015, p. 214. Guénolé2015. ISBN 978-2-35687-417-7.
- First. La Mondialisation malheureuse (en francès), 2016, p. 336. Guénolé2016. ISBN 978-2-7540-6884-0.
- Fayard. Islamopsychose (en francès), 2017, p. 288. Guénolé2017. ISBN 978-2-213-70188-2.
- Plon. Antisocial (en francès), 2018, p. 288. Guénolé2018. ISBN 978-2-259-26385-6.
- La Chute de la Maison Mélenchon : Une machine dictatoriale vue de l'intérieur, Paris, Albin Michel, 2019, 256 p.
- Le livre noir de la mondialisation : 400 millions de morts, Plon, 2020.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Thomas Guénolé, le politologue devenu éditorialiste « Insoumis »» (en francès). Le Monde.fr, 22-09-2017.
- ↑ Bouchet-Petersen, Jonathan. «Thomas Guénolé, politologue pressé» (en francès). [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ Thomas Guénolé. «Manif pour tous : l'UMP de Copé s'autodétruit en se rapprochant de la cathosphère». Le Nouvel Observateur.com. [Consulta: 14 maig014].
- ↑ «Thomas Guénolé, politologue, éditorialiste, analyste, militant, insoumis... “Tout ça à la fois”» (en francès). [Consulta: 24 abril 2022].