Thomas Kirkman
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Thomas Pennington Kirkman 31 març 1806 Bolton (Anglaterra) |
Mort | 3 febrer 1895 (88 anys) Bowdon (Anglaterra) (en) |
Sepultura | Cementiri de Christ Church, Croft. 53° 26′ 16″ N, 2° 32′ 35″ O / 53.437671°N,2.543056°O |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Trinity College (Dublín) |
Es coneix per | Problema de les quinze noies escolars |
Activitat | |
Camp de treball | Combinatòria, geometria, teoria de grups i topologia |
Ocupació | Matemàtiques |
Membre de | Royal Society (1857–) |
Família | |
Cònjuge | Eliza Wright |
Premis | |
Thomas Pennyngton Kirkman (Bolton, Anglaterra, 31 de març de 1806 - Bowdon, Anglaterra, 4 de febrer de 1895) fou un matemàtic aficionat britànic.
Vida i Obra
[modifica]Kirkman era fill d'un comerciant de cotó modest que volia que el seu fill continués el negoci familiar. Per això, Kirkman, que tenia bones qualificacions, va haver de deixar l'escola als catorze anys, per incorporar-se al negoci patern. Va estar nou anys fent una feina que l'enutjava, fins que als 23 anys va trencar amb el seu pare.[1]
El 1829 ingressa al Trinity College (Dublín), pagant-se ell mateix els estudis fent classes privades. El 1833 es gradua i després de restar un any més a Irlanda, el 1834 retorna a Anglaterra, s'ordena a l'Església d'Anglaterra. Els anys següents serà rector successivament de les parròquies de Bury i Lymm.[2]
El 1839 és nomenat rector de la parròquia de Croft, càrrec en el qual romandrà durant 52 anys. Tot el temps lliure que li deixaven les seves obligacions pastorals el dedicava a l'estudi de les matemàtiques, col·laborant en diverses revistes amb temes relatius a teoria de grups, poliedres i combinatòria.[3]
La seva obra més coneguda és un problema que va publicar el 1850 i que es coneix com el problema de les quinze noies escolars: Quinze alumnes d'una escola surten set dies a passejar en files de tres. Com arranjar-les perquè cap dia coincideixen un mateix parell de noies en una fila?.[4] Malgrat la seva aparent senzillesa, el problema no va ser resolt totalment fins a 1971, tot i que el seu contemporani Robert Anstice va fer avenços importants en la seva resolució.
De totes maneres, el fet d'estar aïllat dels cercles científics, va fer que la seva obra fos poc coneguda i se'l considerés el clergue boig que va inventar un divertit puzzle sobre unes noies.[5]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Biggs, N.L. «T. P. Kirkman, Mathematician» (en (anglès)). Bulletin of the London Mathematical Society, 13, 2, 1981, pàg. 97-120. DOI: 10.1112/blms/13.2.97. ISSN: 0024-6093.
- Stinson, D.R. «A survey of Kirkman triple systems and related designs» (en (anglès)). Discrete Mathematics, 92, 1-3, 1991, pàg. 371-393. DOI: 10.1016/0012-365X(91)90294-C. ISSN: 0012-365X.
- Tahta, Dick. The Fifteen Schoolgirls (en (anglès)). Black Apollo Press, 2006. ISBN 1-900355-48-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Kirkman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Gridgeman, Norman T. «Kirkman, Thomas Penyngton». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 octubre 2016].