Thomas Hunt Morgan

Thomas Hunt Morgan

Biografia
Naixement	25 setembre 1866 Lexington (Kentucky)
Mort	4 desembre 1945 (79 anys) Pasadena (Califòrnia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Mountain View Cemetery and Mausoleum
Residència	Estats Units d'Amèrica
Nacionalitat	Estats Units
Formació	Universitat Johns Hopkins (1886–1890) Universitat de Kentucky (1883–1886) Universitat de Colúmbia
Activitat
Camp de treball	Genètica
Ocupació	biologia i genètica
Ocupador	Institut Tecnològic de Califòrnia (1928–) Universitat de Colúmbia (1904–1927) Bryn Mawr College (1891–1904)
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1919–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1909–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Russa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Académie nationale de médecine Societat Científica de Lviv
Professors	William Keith Brooks
Alumnes	Hermann Joseph Muller i Alfred Henry Sturtevant
Obra
Estudiant doctoral	John Howard Northrop, Hermann Joseph Muller, Chester Ittner Bliss i Fernandus Payne
Família
Cònjuge	Lilian Vaughan Morgan (1904–)
Fills	Isabel Morgan
Pares	Charlton Hunt Morgan   i Ellen Key Howard
Premis
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933
Signatura

Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Biografia

Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Kentucky, on es va graduar el 1886. L'any 1890 es doctorà a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Va morir a la seva residència de Pasadena, ciutat situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científica

Les teories de Gregor Mendel acabaven de ser redescobertes l'any 1900 i Morgan s'interessà a estudiar la seva aplicació als animals. Seguint els passos de William Castle va començar a treballar a la Universitat de Colúmbia en el desenvolupament embrionari de Drosophila melanogaster, generalment anomenada mosca del vinagre, on es va interessar pel problema de l'herència biològica.

L'any 1910 va descobrir un mutant d'ulls blancs entre individus d'ulls vermells, observant caràcters recessius i posteriorment inicià la tradició d'anomenar els gens segons el fenotip causat pels seus al·lels mutants. Dels seus experiments, va concloure que alguns caràcters s'hereten lligats al gènere (herència lligada al sexe), que el gen responsable del caràcter resideix en el cromosoma X, i que probablement altres gens també residien en cromosomes específics o, cosa que és el mateix, que els cromosomes eren el suport físic dels gens, confirmà experimentalment la teoria cromosòmica de l'herència postulada amb anterioritat per Walter Sutton i Theodor Boveri. Emprant la recombinació dels cromosomes Morgan i Alfred Sturtevant van preparar un mapa amb la localització dels gens en el cromosoma.

L'any 1928 Morgan es traslladà a l'Institut Tecnològic de Califòrnia on fou director del Laboratori de Biologia, i on tingué com a estudiants George Beadle, Boris Ephrussi, Edward Lawrie Tatum, Linus Pauling, Frits Went, Edward Bok Lewis, Hermann Joseph Muller i Sidney Fox.

L'any 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre el paper del cromosoma en l'herència.

Vegeu també

• Centimorgan