Bufalaga hirsuta
Thymelaea hirsuta  | |
|---|---|
 Exemplar de Calvi (Còrsega) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Thymelaeaceae |
| Gènere | Thymelaea |
| Espècie | Thymelaea hirsuta (L.) Endl. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Passerina hirsuta |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
La bufalaga hirsuta, pala/palma marina o palmerina (Thymelaea hirsuta) és una espècie de planta pertanyent a la família de les timeleàcies.
Etimologia
[modifica]Del grec thymeláia = planta de baies laxants (mot compost de thýmos = farigola i eláia = olivera) i del llatí hirsuta = eriçada de pèls.[2]
Descripció
[modifica]- Arbust baix (de 0,40 m a poc més d'1 m).
- Molt ramificat, amb les branques arquejades i pèndules i les més joves amb un toment blanquinós.
- Fulles petites de 2 a 4 mm de llargària, bastant gruixudes, còncaves (en forma de cullera), molt tormentoses per l'anvers i verdes pel revers. Es disposen imbricades i acostades a les branques.
- Flors grogoses, de vegades hermafrodites i sovint unisexuals. Les femelles amb pistil i sense estams i les masculines amb 8 estams i un pistil rudimentari. Són molt menudes, amb el periant de 4 o 5 mm i reunides en grupets de 2 a 5. Floreix de l'octubre fa l'abril.
- Fruit en núcula ovoide, sense pèls, inclòs dins el calze persistent.[3]
Hàbitat
[modifica]Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes i a l'espinar d'arçot i margalló (com ara, a Alacant).[4][3]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a tot el litoral dels Països Catalans: des del Rosselló fins al Baix Segura i les illes Balears,[5] encara que és rara en algunes comarques (com ara, el Maresme).[6] També es troba a l'Àfrica del Nord[7] i a la costa mediterrània de la península Ibèrica fins a Cadis i l'Algarve.[8][3]
Toxicitat
[modifica]Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Flora Europaea (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 2005: Guia dels arbustos dels Països Catalans. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 10. Barcelona. ISBN 84-7306-504-2
- ↑ «Bufalaga hirsuta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llorens, L., 1979. Nueva contribución al conocimiento de la flora balear. Mediterránea, Ser. Biol. 3: 101-122.
- ↑ Juan, A. & Crespo, M.B., 2003. Flora y vegetación de la Sierra del Cid (Alicante). Universitat d'Alacant.
- ↑ Jesus Charco, 2001: Guía de los árboles y arbustos del norte de África. AECI, Madrid.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Gavin Brooks, A. Tudor Evans, Alastair Aitken, Fred J. Evans, Abdul-Fattah M. Rizk, Fisal M. Hammouda, Mustafa M. El-Missiry i Shams E. Ismailii. "Daphnane diterpenes of Thymelaea hirsuta". A: Phytochemistry, vol. 29, núm. 7, 1990.
Bibliografia
[modifica]- Arroyo, J., 1988. Atributos florales y fenología de la floración en matorrales del sur de España. Lagascalia 15(1): 43-78.
- Arroyo, J., 1990. Ritmos climáticos y de floración en matorrales del SW de España. Lagascalia 16(1): 25-50.
- Daniel Jeanmonod & Jacques Gamisans, 2007: Flora Corsica, Edisud. ISBN 978-2-7449-0662-6.
- Seidel, Denkwart, 2002: Blumen am Mittelmeer. Múnic. ISBN 3-4051-6294-7.
Enllaços externs
[modifica]
- BioLib (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- FloreAlpes (francès)
- Vascular Tropicos (anglès)