Vés al contingut

Tiangong 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vehicle espacialTiangong 1
Imatge
Informació general
Tipuslaboratori espacial, entitat desapareguda i estació espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador
   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID2011-053A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT37820 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data29 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLlarga Marxa 2F Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidalloc de llançament 43/91 de Jiuquan Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
8.506 kg Modifica el valor a Wikidata

El Tiangong 1 (en xinès: 天宫一号 o traduït literalment en català: Palau Celestial 1) és la primera estació espacial xinesa,[1] un banc de proves experimental per demostrar encontres orbitals i capacitats d'acoblament.[2] Va ser llançat sense tripulants a bord d'un coet Llarga Marxa 2F/G[3] el 29 de setembre de 2011,[4] que és el primer component operatiu del programa Tiangong, que pretén situar una estació més gran i modular en òrbita pel 2020.[2][5] El Tiangong-1 serà desorbitat en el 2013,[6] i serà reemplaçat en la dècada següent pels mòduls més grans, el Tiangong-2 i el Tiangong-3.

El Tiangong-1 serà visitat per una sèrie de naus espacials Shenzhou durant dos anys. La primera, la Shenzhou 8 sense tripulació, va ser acoblat amb èxit amb el mòdul el novembre de 2011,[7][8] mentre que la missió tripulada Shenzhou 9 es va acoblar el juny de 2012.[9][10][11] Una tercera i última missió, la Shenzhou 10, té previst el seu llançament el 2013.[12]

Disseny i desenvolupament

[modifica]

D'acord amb el China National Space Administration (CNSA), el Tiangong-1 és un mòdul de laboratori espacial de 8,5 tones, capaç de suportar l'acoblament de naus espacials autònomes i tripulades. En el 2008, la China Manned Space Engineering Office (CMSEO) va alliberar una breu descripció del Tiangong-1, juntament amb els seus mòduls successors més grans, el Tiangong-2 i Tiangong-3. Un model de l'estació espacial es va revelar en el programa de celebració del cap d'any lunar xinès en la CCTV el 25 de gener de 2009.[13]

En el 29 de setembre de 2008, Zhang Jianqi (张建启), el vice director del CMSEO, va declarar en una entrevista amb la China Central Television (CCTV)[14] que el Tiangong-1 seria llançat en el 2010 o el 2011. Xinhua va declarar més tard que el Tiangong-1 seria llançat a finals del 2010, i que la renovació de l'equip de terra estava en curs.[15] No obstant això, el llançament finalment no es va produir fins al 2011.

A mitjan 2011, es va finalitzar la construcció del Tiangong-1, i els seus sistemes i propietats tèrmiques van ser sotmeses a proves. Les proves es van realitzar també al coet transportador Llarga Marxa 2F on va ser llançat el Tiangong-1; els tècnics van realitzar extenses proves de seguretat sobretot en el coet de l'agost a setembre de 2011,[4] seguit de l'error de llançament d'un coet Llarga Marxa 2C el 18 d'agost.

Estructura

[modifica]

El Tiangong-1 té un volum pressuritzat habitable d'aproximadament de 15 metres cúbics, i utilitza connectors d'acoblament de tipus APAS passius.[16] Estructuralment, el Tiangong-1 està dividit en dos seccions primàries: un mòdul de recursos, que estan muntats els seus panells solars i sistemes de propulsió, i un mòdul gran, habitable i experimental.[17]

Instal·lacions a bord

[modifica]

El mòdul experimental del Tiangong-1 està equipat amb zona d'exercicis i dues zones per dormir.[18] Les parets interiors de la nau espacial tenen un esquema de pintura de dos colors – un color representatiu a terra, i l'altre representant el cel. Això està pensat per ajudar els astronautes a mantenir la seva orientació en gravetat zero.[18] Les càmeres d'alta resolució dels interiors de les missions tripulades permeten ser supervisats des de terra, i les dues estacions per dormir tenen controls individuals d'il·luminació.[19] Les instal·lacions dels inodors i l'equip de cuina per les missions tripulades es proporcionen per la nau Shenzhou acoblada, en lloc d'estar integrat en el mòdul Tiangong.[19] De manera semblant, un dels tres membres de la tripulació pot dormir en la nau Shenzhou, prevenint l'amuntegament.[19]

Perfil de missió

[modifica]

Fons

[modifica]

El Tiangong-1 va ser planejat per ser llançat a l'agost del 2011, i va ser lliurat al Centre de Llançament de satèl·lits de Jiuquan el 23 de juliol, havent superat una prova d'assaig de llançament el 17 d'agost.[20] No obstant això, després del llançament fallit d'un coet Llarga Marxa 2C a l'agost de 2011, va ser posposat el llançament. Seguit d'una investigació sobre el fracàs del llançament,[4][21] el llançament Tiangong-1 va ser reprogramat per a finals de setembre de 2011,[22] en part per coincidir amb el Dia Nacional Xinès l'1 d'octubre.[23]

Llançament

[modifica]

El 20 de setembre de 2011, la nau es va rodar de nou a la Plataforma 1 de la Zona Sud de Llançament a Jiuquan en preparació per l'intent de llançament reprogramat.[24] El llançament es va produir a les 13:16 UTC del 29 de setembre, situant amb èxit el Tiangong-1 en òrbita terrestre baixa.[20] Televisió xinesa va transmetre una animació del llançament acompanyada d'una versió instrumental de la cançó patriòtica nord-americana America the Beautiful, una selecció de música que després no es va oferir cap explicació.[25]

Proves i transferències orbitals

[modifica]

El 2 d'octubre de 2011, el Tiangong-1 va finalitzar la segona de dues maniobres de transferència orbital, arribant a una altitud d'apogeu de 362 km.[26] Aquest va ser el precursor d'un programa d'una setmana de proves orbitals, conduïdes des del Beijing Aerospace Command and Control Center, per preparar el mòdul per a futures operacions d'acoblament orbital.[26] El 10 d'octubre, el Tiangong-1 va enviar la seva primera foto orbital, que mostra una vista del seu casc exterior i una antena de satèl·lit.[27]

Acoblament orbital automàtic

[modifica]
Diagrama del Tiangong-1 (esquerra) acoblada a una nau espacial Shenzhou (dret).

La missió no tripulada Shenzhou 8 es va acoblar amb èxit amb el Tiangong-1 el 2 de novembre de 2011 GMT, realitzant el primer acoblament orbital xinès.[7] El Shenzhou 8 es va desacoblar el 14 de novembre, abans de completar amb èxit un segon encontre i acoblament, posant així a prova la capacitat de reutilització del sistema d'acoblament.[28][29][8] El Shenzhou 8 va ser desorbitat el 17 de novembre de 2011, i va caure intacte a Siziwang Banner a Mongòlia Interior.[30] Després de la missió, la CNSA va informar que els sistemes del Tiangong-1 estaven en condició òptima.[31]

Missions tripulades

[modifica]

Preparacions

[modifica]

En el desembre de 2011, el mòdul Tiangong-1 va començar a fer comprovament interns automàtics en recerca de gas tòxic, per assegurar-se que el seu interior és segur per als astronautes en entrar.[32] En el gener de 2012, van sorgir informes al·legant que l'avió espacial robòtic americà X-37B estava prop del Tiangong-1 amb fins de vigilància.[33] No obstant això, l'ex-analista orbital de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, Brian Weeden més tard va refutar aquesta afirmació, destacant que el X-37B ocupava una òrbita diferent a la del Tiangong-1, i no seria capaç d'observar de prop el mòdul.[34]

Shenzhou 9

[modifica]
Article principal: Shenzhou 9

En el març de 2012, es va informar que la Xina havia acabat la selecció de la tripulació inicial de la missió Shenzhou 9. Niu Hongguang, el comandant en cap adjunt de la China Manned Space Engineering Project, va declarar que el Shenzhou 9 s'acoblaria al Tiangong-1 abans de l'agost de 2012.[35] La nau espacial Shenzhou 9 va ser lliurat al Centre de Llançament de satèl·lits de Jiuquanr per als preparatius del llançament el 9 d'abril de 2012,[36] mentre que el seu coet transportador Llarga Marxa 2F va arribar un mes després, en el 9 de maig.[37]

El Shenzhou 9 va ser llançat amb èxit el 16 de juny de 2012, transportant la primera dona astronauta xinesa, Liu Yang.[9][38][11][39] La nau espacial es va acoblar amb el Tiangong-1 el 18 de juny de 2012 a les 14:07 en hora de Pequín (06:07 GMT; 07:07 BST).[10] Després de tres hores, quan les pressions d'aire dins dels dos mòduls es van igualar, el comandant de la missió, Jing Haipeng, va entrar en el Tiangong-1.[40] El primer acoblament era completament controlat per ordinador, sense la participació dels tres astronautes;[10] però en el segon acoblament, la tripulació va fer guiar l'operació amb èxit el 24 de juny de 2012 a les 12:42 en hora de Pequín.[41] El Shenzhou 9 va aterrar amb seguretat a Mongòlia Interior el 29 de juny de 2012.[42] L'agost de 2012, la tripulació del Shenzhou 9 va viatjar a Hong Kong per comentar la seva missió amb estudiants universitaris.[43]

Shenzhou 10

[modifica]
Article principal: Shenzhou 10

Una segona missió tripulada, i l'última missió Shenzhou per trobar-se amb el Tiangong-1 abans que sigui desorbitat, està prevista per al juny de 2013.[44][12]

Aplicacions futures

[modifica]

El Tiangong-1 pretén ser un banc de proves per a les tecnologies clau que s'utilitzin en la gran estació espacial modular xinesa, que està previst per al seu llançament en el 2020. A més, les versions modificades del Tiangong-1 s'utilitzaran com a vehicle espacial de càrrega robòtic per proporcionar subministraments a aquesta estació. La massa de llançament del vehicle de subministrament del Tiangong-1 està estimada en 13 tones, amb una càrrega útil de prop 6 tones.[45]

Visibilitat des de la Terra

[modifica]

El Tiangong-1 pot ser visible a simple vista només en menors latituds, ja que té una inclinació de l'òrbita de 42 graus.[46][47]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "China launches Tiangong-1 to mark next human space flight milestone". NASASpaceflight.com. 28 September 2011. Retrieved 2011-10-22.
  2. ↑ 2,0 2,1 David, Leonard «China Details Ambitious Space Station Goals». SPACE.com, 11-03-2011 [Consulta: 9 març 2011]. «China is ready to carry out a multiphase construction program that leads to a large space station around 2020. As a prelude to building that facility, China is set to loft the Tiangong-1 module this year as a platform to help master key rendezvous and docking technologies.»
  3. ↑ «China to launch unmanned space module by Sept 30». Spacedaily.com. [Consulta: 29 setembre 2011].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Spacecraft Tiangong-1 launch delayed». China Daily, 02-09-2011. [Consulta: 14 setembre 2011].
  5. ↑ China inicia con éxito la construcción de su propia estación espacial
  6. ↑ China to launch module for future space station (PDF) PhysOrg.com. Retrieved 2011-10-16.
  7. ↑ 7,0 7,1 "Chinese spacecraft dock in orbit". BBC News, 2011-11-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 "China completes second space docking". AFP via Google, 14 November 2011. Retrieved 2011-11-15.
  9. ↑ 9,0 9,1 «China launches space mission with first woman astronaut». BBC News, 16-06-2012.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 "Shenzhou-9 docks with Tiangong-1". BBC. 18 June 2012.
  11. ↑ 11,0 11,1 «China to carry out manned space flight». BBC News, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 «China to launch next manned spaceship in 2013». BBC, 10-11-2012.
  13. ↑ «天宫一号"空间站已进入初样研制阶段(图)», 25-01-2009.
  14. ↑ «我国将于2010年-2011年发射小型空间站», 29-09-2008.
  15. ↑ «Unmanned space module to be launched in 2010, await space docking». Xinhuanet, 28-02-2009. [Consulta: 30 setembre 2011].
  16. ↑ "China Accelerates Manned Space Program with Tiangong Docking Module and Advanced Shenzhou" Arxivat 2012-04-05 a Wayback Machine.. AmericaSpace, 23 September 2011. Retrieved 2011-11-03.
  17. ↑ InterSpace News, 29 September 2011. Retrieved 2011-11-03.
  18. ↑ 18,0 18,1 Xin, Dingding. «Spacecraft ready to go on mission». China Daily, 27-09-2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 "Living on Tiangong". SpaceDaily.com, 25 October 2011. Retrieved 2011-10-29.
  20. ↑ 20,0 20,1 Barbosa, Rui. «China launches TianGong-1 to mark next human space flight milestone». NASASpaceflight.com.
  21. ↑ Moskowitz, Clara. (14 September 2011) MSNBC. Retrieved 2011-09-17. MSNBC. Retrieved on 2011-09-30.
  22. ↑ China Readies for Own Space Station in Test Launch Arxivat 2011-09-25 a Wayback Machine.. International Business Times (21 September 2011). Retrieved on 2011-09-30.
  23. ↑ SPACE: ‘Heavenly Palace’ heads into space. Businessday.co.za (21 September 2011). Retrieved on 2011-09-30.
  24. ↑ China set to ‘Leap Forward in Space’ as Tiangong 1 Rolls to Launch Pad. Universe Today (26 September 2011). Retrieved on 2011-09-30.
  25. ↑ Murray, Warren «Rocket's red glaring error: China sets space launch to America the Beautiful». The Guardian, 30-09-2011 [Consulta: 30 setembre 2011].
  26. ↑ 26,0 26,1 "天宫一号成功完成二次变轨" (in Chinese) Arxivat 2011-11-13 a Wayback Machine.. People's Daily, 1 October 2011. Retrieved 2011-11-21.
  27. ↑ "Tiangong 1 releases first photo in space". People's Daily, 12 October 2011. Retrieved 2011-10-18.
  28. ↑ "2nd docking of Tiangong-1 & Shenzhou-8 on schedule". Xinhua, 7 November 2011.
  29. ↑ "Chinese spacecraft Shenzhou-8 disengages from space lab module Tiangong-1". Xinhua, 14 November 2011.
  30. ↑ "Shenzhou 8 Docking Mission Major Step To Space Station, China Says". Huffington Post, 18 November 2011.
  31. ↑ "China plans major effort in pursuing manned space technology". Space Daily, 22 November 2011. Retrieved 2011-11-23.
  32. ↑ "Tiangong-1 orbiter starts planned cabin checks against toxic gas". SpaceDaily, 19 December 2011.
  33. ↑ "US 'space warplane' may be spying on Chinese spacelab". The Register, 6 January 2012. Retrieved 2012-01-13.
  34. ↑ "Expert: U. S. Secret Space Plane Not Likely 'Spying' on China Module" Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.. International Business Times, 9 January 2012. Retrieved 2012-01-13.
  35. ↑ "Shenzhou-9 may take female astronaut to space". Space Daily, 14 March 2012. Retrieved 2012-03-22.
  36. ↑ "Shenzhou-9 spacecraft delivered to launch center". China Daily. 9 April 2012. Retrieved 24 April 2012.
  37. ↑ «Launch preps begin for next Chinese human spaceflight». Spaceflight Now, 14-05-2012. [Consulta: 24 maig 2012].
  38. ↑ "China sends its first female astronaut into space". The Daily Telegraph. 16 June 2012.
  39. ↑ «China to send first woman astronaut Liu Yang into space». BBC, 15-06-2012.
  40. ↑ «China successfully completes space docking». China Daily, 19-06-2012.
  41. ↑ "Video: China's first manual space docking". People's Daily Online, 24 June 2012.
  42. ↑ «China's Shenzhou 9 spacecraft returns to earth». The Guardian, 29-06-2012.
  43. ↑ «Astronauts share feelings with HK students». China Daily, 13-08-2012. [Consulta: 1r setembre 2012].
  44. ↑ «Tiangong 1 Parked And Waiting As Shenzhou 10 Mission Prep Continues». Space Daily, 05-11-2012. [Consulta: 9 novembre 2012].
  45. ↑ «中国研制新火箭 发射货运飞船», 09-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-24. [Consulta: 22 octubre 2011].
  46. ↑ Peat, Chris. «Tiangong 1 – Visible Passes». Heavens-Above GmbH. [Consulta: 3 octubre 2011].
  47. ↑ Covault, Craig. «Tiangong Roars Aloft Under Watchful Eyes of Party Leadership». AmericaSpace. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2012. [Consulta: 3 octubre 2011].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiangong 1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiangong_1&oldid=34296855»