Tianwen-4
Tipus de missió | Orbitador de Cal·listo i Júpiter Sobrevol d'Urà |
---|---|
Propietats de la nau | |
Fabricant | CAST |
Sobrevol de Venus (assistència gravitatòria) | |
Màxim acostament | Abril de 2030 (proposat) |
Sobrevol de la Terra (assistència gravitatòria) | |
Màxim acostament | Febrer de 2031 (proposat) |
Sobrevol de la Terra (assistència gravitatòria) | |
Màxim acostament | Maig de 2033 (proposat) |
Orbitador de Júpiter | |
Inserció orbital | Desembre de 2035 (proposat)[1] |
Òrbita de sortida | Febrer de 2038 (proposat) |
Orbitador de Cal·listo | |
Inserció orbital | Febrer de 2038 (proposat)[2] |
Sobrevol de Urà (Interplanetary flyby probe) | |
Màxim acostament | Març de 2045 (proposat)[1] |
Tianwen-4 és una missió interplanetària de l'Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA) per estudiar el sistema jovià i, molt en particular, la seva lluna Cal·listo, possiblement compartint també un llançament amb una nau espacial que faria un sobrevol d'Urà.[3]
Visió general
[modifica]Els objectius de la missió planificada a Júpiter Tianwen-4 inclouen l'estudi de la interacció entre camps magnètics i plasma presents al sistema jovià, l'examen de les variacions de composició de l'atmosfera joviana, l'exploració de les estructures internes i característiques superficials de Cal·listo i la investigació de l'entorn espacial que envolta l'esmentat satèl·lit galileà.[4]
Segons les últimes informacions que arriben sobre la missió,[5] aquesta implicaria una nau espacial que faria sobrevols dels satèl·lits irregulars de Júpiter abans d'entrar en una òrbita polar al voltant de Cal·listo. La missió podria incloure també una sonda addicional que duria a terme un sobrevol d'Urà en algun moment després del 2040.[6]
Cronologia de la possible missió
[modifica]La sonda Tianwen-4 es llançaria al setembre de 2029, realitzaria un vol de Venus sis mesos més tard a l'abril de 2030, i després procediria a trobar la Terra dues vegades: la primera trobada al febrer de 2031 i la segona al maig de 2033. Abans d'arribar a Júpiter, una subsonda se separaria de la sonda principal i continuaria cap a Urà per fer un sobrevol al març de 2045. La sonda principal entraria a l'òrbita de Júpiter al desembre de 2035. Després d'una o dues passades de frenada, la sonda es mantindria en una gran òrbita el·líptica al voltant de Júpiter amb un període de 30 dies, fent sobrevols de llunes irregulars. Realitzaria deu òrbites durant aproximadament un any abans d'entrar a la seva segona fase amb dues assistències gravitatòries de Cal·listo. Al febrer de 2038, Tianwen-4 entraria en òrbita al voltant de Calisto amb una altitud de 300 km i un període orbital de 17,7 hores, i llavors s'alliberaria una sonda per impactar la superfície de Calisto.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Andrew Jones. «China's plans for outer Solar System exploration» (en anglès). The Planetary Society, 21-12-2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ 张磊,田百义,周文艳,田岱,朱安文. «木星系多目标探测轨道设计研究» (en xinès simplificat). 航天器工程,2018,27(01):31–36., 28-02-2018. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Andrew Jones published. «China wants to probe Uranus and Jupiter with 2 spacecraft on one rocket» (en anglès). Space.com, 22-09-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ Xu, Lin; Zou, Yongliao; Jia, Yingzhuo «China's planning for deep space exploration and lunar exploration before 2030». Chinese Journal of Space Science, vol. 38, 5, 2018, pàg. 591–592. Bibcode: 2018ChJSS..38..591X. DOI: 10.11728/cjss2018.05.591.
- ↑ «China's plans for outer Solar System exploration». EIN Presswire, 21-12-2023.
- ↑ Jones, Andrew. «Mars, asteroids, Ganymede and Uranus: China's deep space exploration plan to 2030 and beyond». FindChinaInfo, 14-07-2017. Arxivat de l'original el 1 January 2022. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Gan De: Science Objectives and Mission Scenarios For China's Mission to the Jupiter System». EGU General Assembly Conference Abstracts, 22, 01-05-2020, pàg. 20179. 10.5194/egusphere-egu2020-201792020EGUGA..2220179B.