Vés al contingut

Tiberi Claudi Asel (tribú de la plebs 139 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTiberi Claudi Asel
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
140 aC – 140 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Company professionalTiberi Claudi Asel: Titus Claudius Asellus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsTiberi Claudi Asel, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Tiberi Claudi Asel (llatí: Tiberius Claudius Asellus) va ser un eques (cavaller romà) privat de la seva condició i reduït a un simple erari per Publi Corneli Escipió Emilià Africà el Jove durant la seva censura l'any 142 aC. Pertanyia a la família dels Asels, membres de la gens Clàudia.

Claudi Asel es vantava dels seus èxits militars i afegia que havia estat degradat injustament. Escipió li va respondre Agas asellum, un joc de paraules amb el començament del proverbi que diu Agas asellum si bovem non agere queas 'fes d'ase si no pots fer de bou', car justament el cognomen Asellum significa 'ase petit', 'ruc'.[1]

Després va ser tribú de la plebs l'any 139 aC i va acusar Escipió davant dels ciutadans. Entre altres acusacions, deia que el lustrum no havia tingut bons auspicis perquè va anar seguit d'una pesta. Aulus Gel·li ha conservat uns versos de Lucili que diuen:

« Scipiadae magno improbus objiciebat Asellus

Lustrum, illo censore, malum infelixque fuisse

El pervers Asel retreia al gran Escipió

Que el lustre en què fou censor va ser dolent i desafortunat

»
— Lucili (ap. Aulus Gel·li, Noctes Atticae IV 17)

El censor Luci Mummi el va restaurar a la condició d'eques. Aquest Claudi Asel sembla el mateix que a ser enverinat per la seva dona, Licínia.[2]

Referències

[modifica]
  1. Ciceró. De oratore. II, 64
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 385.