Timina
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 126,043 Da |
Trobat en el tàxon | ésser humà, Junceella juncea, Stylissa massa, Subergorgia suberosa, Viscum coloratum, Echinoclathria gibbosa, Eleutherococcus giraldii, Amphimedon viridis, Carteriospongia, Ophiocordyceps sinensis, Safranera, Geodia japonica, Nothapodytes nimmoniana, lliri de mar, Tectitethya, Streptomyces piomogenus, Agelas dendromorpha, Huperzia serrata, Vibrio parahaemolyticus, Wallemia sebi, Xanthium sibiricum, Petrosiidae, Penicillium commune, Nocardia alba, Caenorhabditis elegans, escheríchia coli i Verdolaga
|
Rol | metabòlit primari |
Estructura química | |
Fórmula química | C₅H₆N₂O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 317 ℃ |
La timina és un component dels àcids nucleics. És una de les bases nitrogenades de la classe pirimidínica juntament amb l'uracil i la citosina.[1] És present en l'ADN (però no en l'ARN) i en el codi genètic i es representa amb la lletra T majúscula. La timina habitualment s'aparella amb l'adenina i quan ho fa sempre ho és mitjançant dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dona poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalització i la formació d'estructures com la caixa TATA. El seu nucleòsid s'anomena timidina.
En l'ADN no hi ha timina, sinó una altra base que fa una funció equivalent (que només es troba en l'ADN) anomenada uracil (U).[2] Les altres tres bases (adenina, guanina i citosina) es troben indistintament en l'ADN i l'ARN.
La seva fórmula és C₅H₆N₂O₂.
Referències
[modifica]- ↑ «Timina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carter i Saunders, 2007, p. 71.
Bibliografia
[modifica]- Carter, J. B.; Saunders, V. A. Virology: Principles and applications (en anglès). John Wiley & Sons, 2007. ISBN 978-0-470-02387-7.
Vegeu també
[modifica]
bioquímiques | Principals famíles||
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens | ||
Anàlegs d'àcids nucleics: | Tipus d'àcids nucleics | Anàlegs d'àcids nucleics : |
Bases nitrogenades: | Adenina | Timina | Uracil | Guanina | Citosina | Purina | Pirimidina | |
---|---|---|
Nucleòsids: | Adenosina | Uridina | Guanosina | Citidina | Desoxiadenosina | Timidina | Desoxiguanosina | Desoxicitidina | |
Nucleòtids: | AMP | UMP | GMP | CMP | ADP | UDP | GDP | CDP | ATP | UTP | GTP | CTP | AMPc | GMPc | ADPRc | |
Desoxinucleòtids: | dAMP | TMP | dGMP | dCMP | dADP | TDP | dGDP | dCDP | dATP | TTP | dGTP | dCTP | |
Àcids ribonucleics: | ARNm | ARNt | ARNr | ARNn | ARNnc | ARNmi | |
Àcids desoxiribonucleics: | ADMmt | ADNc | |
Anàlegs d'àcids nucleics: | AGN | APN | ATN | Morfolí | ARNin | |
Seqüències: | Plasmidi | Còsmid | CAB | CAH | Cromosoma | Oligonucleòtid |