Timpà de Cabestany
_01.jpg)  | |
| Tipus | Tympanon i obra escultòrica |
|---|---|
| Part de | Santa Maria de Cabestany |
| Creació | segle XII |
| Material | marbre |
| Objecte classificat com a monument històric | |
| Data | 15 novembre 1948 |
| Identificador | PM66000137 |
| Localització | |
| Col·lecció | |
| Municipi | Cabestany (Rosselló) |
El timpà de Cabestany és una peça escultòrica romànica de l'església parroquial de Santa Maria de Cabestany, del poble de Cabestany, pertanyent a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
És la peça més important del mestre del mateix nom, i la que el va donar a conèixer públicament. Quan fou descoberta el 1934, la perfecció de les seves formes alertà els investigadors, que a partir de la troballa de la peça començaren la cerca de la resta de la producció conservada del mateix autor. Es tracta d'un timpà de marbre blanc, d'uns dos metres d'ample per quasi un d'alt, amb un gruix mitjà d'uns quinze centímetres. Està mutilat en la part superior i la seva forma és trapezoïdal. La peça va ser descoberta quan era al cantó sud de l'església de Santa Maria[1] de Cabestany, i hom la traslladà a una capella lateral del cantó nord, on encara roman. La seva procedència original ha estat discutida. Mentre molts estudiosos opinen que es tractaria d'un timpà de porta, que podria ser de la mateixa església[2] o d'una altra de propera, altres investigadors indiquen que podria ser la tapa d'un sarcòfag[3] antic, per la seva forma trapezoïdal i per tenir figures esculpides a la part inferior. Hom[4] ha suggerit, però, que la part inferior seria el marc de la porta d'entrada, i que les figures que hi ha esculpides s'haurien vist des de sota.
La part superior conté tres escenes principals:[5] a l'esquerra es veu Crist mentre treu del sepulcre la Mare de Déu en presència dels apòstols Pere i Joan. A la dreta l'Assumpció, amb una forma en una disposició molt similar a la d'un capitell de Rius de Menerbés, obra del mateix mestre. Al centre, el Crist beneint, entre la Mare de Déu i l'incrèdul sant Tomàs que sosté el cinturó amb símbols en forma d'ametlla que[6] ha rebut de santa Maria. En la part inferior hi ha un fris amb petits animals, com lleons i micos, que podrien ser una al·lusió al salm 91, 13:
| « | trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs | » |
| Fragments del Timpà de Cabestany | ||||
|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
| Jesucrist traient la Mare de Déu del Sepulcre |
Vora inferior del timpà, esquerra |
Jesucrist beneint entre la Mare de Déu i Sant Tomàs |
Vora inferior del timpà, dreta |
L'Assumpció de la Mare de Déu |
Bibliografia
[modifica]- Ponsich, Pere. «Cabestany: Santa Maria de Cabestany». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències
[modifica]- ↑ Denominada també "Mare de Déu dels Àngels"
- ↑ Hipòtesi difícilment verificable, perquè la porta original del segle xii a la paret oest va ser tapiada al XIV quan se n'obrí una de nova.
- ↑ Amb la qual cosa, anomenar-lo Timpà de Cabestany seria una inexactitud
- ↑ «Plana web sobre el mestre». Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 21 abril 2011].
- ↑ OLIVIER POISSON El romànic i la Mediterrània Barcelona: MNAC, 2008
- ↑ D'acord amb la tradició hagiògràfica, Maria hauria lliurat el seu cinturó (símbol de castedat i prova indiscutible) a sant Tomàs. La relíquia fou portada pel mercader Michele Dagomari a Prato el segle xii, i la ciutat li dedicà la capella de la Sacra Cintola a la catedral; el pintor Agnolo Gaddi va decorar-la amb frescos alusius. Un segon cinturó es conserva al monestir Vatopediu, al mont Atos, cosa que qüestiona quin dels dos és -si ho és algun- el veritable.
Enllaços externs
[modifica]
- Descripció i fotografies Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine. (castellà)