Tin Tin
|
No s'ha de confondre amb Tintín. |
  | |
| Tipus | criatura llegendària |
|---|---|
| Origen | Equador |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
El Tin Tin[1] (el nom original del qual va ser Tin, que en xinès significa Déu i, per tant, fa referència al «Déu de Déus»),[2] és un personatge mític del folklore del litoral equatorià, originalment provinent de l'Illa Puná.[2][3] La seva llegenda s'ha estès per la tradició oral dels montubis i cholos costaners a tota la zona costanera de l'Equador.[4]
Origen
[modifica]El seu origen prové d'una deïtat de l'Illa Puná en temps prehispànics, anomenat Tin, un noctàmbul Déu Ratpenat, que tenia la facultat de fecundar les dones i així donar vida un nou ésser.[2][3] Essent considerat el Déu de la vida i un Déu de déus, ja que era el de la procreació.[2]
Cal recalcar que les tribus habitants de l'illa no tenien clar la idea que una relació en parella pugui produir vida, atribuint-li l'acte de seducció cap a les dones i germinació de la llavor de vida als ventres al déu Tin.[2]
Mite actual
[modifica]En l'actualitat se'l descriu com un ésser malèvol, que persegueix dones joves, solteres o casades en especial si tenen celles gruixudes, pèl corporal o una enorme cabellera, les sedueix i hipnotitza amb la intenció de posseir-les sexualment.[3] De vegades, s'arriba a enamorar i les persegueix constantment fins que la fa la seva esposa.[4]
Se'l descriu com un ésser petit amb un gran cap, amb aspecte de follet o gnom màgic que utilitza un enorme barret i emet un xiulet ul·lulant i lúgubre, alguns el descriuen com un nan amb els peus girats cap enrere, urpes i un membre viril tan enorme que l'arrossega per terra. Aquest darrer aspecte és similar a la versió andina, el Chuzalongo.[4]
A l'Illa Corazón de la província de Manabí se'l coneix amb el nom de Felipe o Felipe el Tintín, i es creu que viu als manglars, utilitza un barret enorme i toca melodies que enamoren les dones amb la seva guitarra, a més de tenir els peus girats cap enrere per desviar el seu rastre a les empremtes del fang. A diverses parts de Manabí se'l coneix amb el poder de convertir-se en au, específicament en Pedrote o Motmot.[4]
Aquest ésser té com a objectiu allò material (coit) i allò diví (fecundació) sigui quin fos el lloc d'on se'n parli.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «El “Tin Tin” morboseó a una quinceañera» (en castellà). Extra. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Tin Tin» (en castellà). Eruditos, 17-02-2010. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Espinosa Apolo, Manuel. «El Tin Tin"» (en castellà). Diccionario Mitológico Popular de la comunidad mestiza ecuatoriana, 18-05-2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 León, Patricia; Palacios, Manuel; López, Erick. El Tin Tin , màs allà del mito (en castellà). Ballenitasi.