Vés al contingut

Tines de la Baga de les Cucoles

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Tines de la Baga de les Cucoles
Dades
TipusTina Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 43′ 53″ N, 1° 53′ 53″ E / 41.731413°N,1.898076°E / 41.731413; 1.898076
Bé cultural d'interès local
Data24 juliol 2006
Id. IPAC36279 Modifica el valor a Wikidata

Les tines de la Baga de les Cucoles és una obra del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

[modifica]

La tina se situa pròxima al camí que ressegueix la riera de Mura.[1]

És una construcció formada per una tina i una barraca. Es tracta d'una tina de planta circular a l'interior i rectangular a l'exterior. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç i la part superior, amb pedra sense material d'unió. La llinda per a l'entrada i la coberta s'han esfondrat. Es creu, per la inclinació del parament, que la coberta podria haver tingut una certa inclinació.[1]

L'interior del dipòsit era recobert de rajoles de ceràmica envernissades lleugerament corbades. El broc es localitza a l'interior de la barraca, i consisteix en un bloc de pedra amb un forat.[1]

La barraca es troba adossada al parament est de la tina. És de planta rectangular. Els murs són de pedra seca, excepte el parament sud que aprofita sortint d'una roca. La llinda de la porta no s'ha conservat. A l'interior hi ha el broc de la tina.[1]

L'estat de conservació general no és gaire bo.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Tines: Baga de les Cucoles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Consorci de les Valls del Montcau; Tines de les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Patrimoni Únic a Catalunya, 2005.