Tinnunculita
 Tinnunculita | |
|---|---|
| Fórmula química | C₅H₄N₄O₃·2H₂O |
| Epònim | xoriguer comú  |
| Localitat tipus | mont Rasvumchorr, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.CA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.CA.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,261(9) Å; b = 6,365(7) Å; c = 17,48(3) Å; β = 91,0(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2015-021a |
| Símbol | Tnn |
| Referències | [1] |
La tinnunculita és un mineral de la classe dels substàncies orgàniques.
Característiques
[modifica]La tinnunculita és una substància orgànica de fórmula química C₅H₄N₄O₃·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És un dihidrat d'uricita (àcid úric) d'origen natural, del qual és visualment molt similar. És també un component poc freqüent de l'orina. Químicament (C-H-N-O), és similar a altres minerals orgànics: guanina, uracil, acetamida i kladnoïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tinnunculita pertany a «10.CA - Miscel·lània de minerals orgànics» juntament amb els següents minerals: refikita, flagstaffita, hoelita, abelsonita, kladnoïta, guanina, urea i uricita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al mont Rasvumchorr, al massís de Khibini, óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a les mines de zinc de Glomsrudkollen, a Åmot (Noruega), a Varana (Emília-Romanya, Itàlia), i a dues localitats austríaques: a Hüttwinklache, a la vall de Hüttwinkl, i a Sportgastein, a la vall de Gastein, totes dues a l'estat de Salzburg.
Referències
[modifica]- ↑ «Tinnunculite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2016].