Vés al contingut

Tino di Camaino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTino di Camaino
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1280 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1337 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Nàpols (1323–1337)
Florència (1321–1323)
Siena (1315–1320)
Pisa (1306–1315) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Pisano i Camaino di Crescentino Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareCamaino di Crescentino Modifica el valor a Wikidata


Tino di Camaino (Siena, c. 1280 - Nàpols, 1337 (Gregorià)) és un escultor gòtic de Siena.

Biografia

[modifica]

Fill de Camaino di Crescenzio di Diotisalvi, fou alumne de Giovanni Pisano, a qui ajudà en la construcció de la façana de la Seu de Siena. Continuà amb el seu mestre a Pisa, on fou nomenat mestre d'obres en la catedral el 1311. En aquest període esculpí la tomba d'Arrigo VII (1315).A Siena, on tornà de 1315 a 1320, feu el sepulcre del cardenal Petroni (1317), i el cèlebre monument del bisbe Orso, que realitzà per a la Seu de Florència després del 1321.

Altres treballs destacats del seu període florentí són una Marededéu al Museu Nacional del Bargello i la Caritat al Museu Bardini, a més d'un altre monument funerari per a Gastone de Tour conservat al museu de la basílica de la Santa Creu.

El 1323 es trasllada a Nàpols al servei de Robert d'Anjou, on realitzà molts monuments funeraris: el 1323, el de Caterina d'Habsburg, reina de Polònia, en San Lorenzo Maggiore, el 1325; el de la reina Maria d'Hongria en Santa Maria Donnaregina. A l'església de Santa Clara als darrers anys de la seua vida, esculpí la tomba de Carles de Calàbria i Maria de Valois.

Representació de la Virtut, provinent de la façana de Santa Maria del Fiore, al Museu dell'Opera del Duomo (Florència)

Bibliografia

[modifica]
  • Enzo Carli, Tino di Camaino scultore, Firenze, Li Monnier, 1934 (en italià)
  • Wilhelm Reinhold Valentiner, Tino di Camaino. A Sienese sculptor of the fourteenth century, Paris, The Pegasus Press, 1935 (en anglés)
  • Max Seidel, Art italiana del Medioevo i del Rinascimento, II, Architettura i scultura, Venezia, Marsilio, 2003 (en italià)
  • Roberto Bartalini, Scultura gotica in Toscana. Maestri, monumenti, cantieri del Due i Trecento, Cinisello Balsamo, Silvana Editoriale, 2005 (en italià)
  • Francesca Baldelli, Tino di Camaino, Morbio Inferiore, Selective Art Edizioni, 2007 (en italià)