Vés al contingut

Pitiriasi versicolor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tinya versicolor)
Plantilla:Infotaula malaltiaPitiriasi versicolor
Taques fosques a braç i part anterosuperior del tòrax.
Taques clares de pitiriasi versicolor.
Tipusinfecció cutània, pitiriasi, micosi superficial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia, dermatologia i parasitologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
econazole, ciclopirox, butenafina, Disulfur de seleni, Ketoconazole (en) Tradueix, terbinafine (en) Tradueix, tolnaftate (en) Tradueix, sulconazole (en) Tradueix, flutrimazole (en) Tradueix, imidurea (en) Tradueix i oxiconazole (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F2D.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B36.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9111.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPS74 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB10071 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001465 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1091575 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014010 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0040262 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9060 Modifica el valor a Wikidata

La pitiriasi versicolor, també coneguda com a tinya versicolor,[1] és una condició caracteritzada per una erupció cutània en el tronc i les extremitats proximals. Investigacions recents han demostrat que la majoria de la pitiriasi versicolor és causada per Malassezia globosa tot i que la M. furfur és responsable d'un nombre petit de casos.[2][3] Aquests llevats es troben normalment a la pell humana, i només arriben a provocar el trastorn en determinades circumstàncies, com en un ambient càlid i humit, tot i que les condicions exactes de l'inici de la causa de la malaltia són poc coneguts.[2][4] La pitiriasi versicolor va ser identificada per primera vegada el 1846.[5]

Símptomes

[modifica]

Els símptomes inclouen:

  • Generalment taques ovalades o de formes irregulars de 0,6-2,5 cm de diàmetre, sovint es fusionen per formar un pedaç més gran
  • Ocasionalment presenten una fina descamació.
  • De color més pàl·lid, més fosc, o de color rosa, amb un to vermellós que es pot enfosquir quan el pacient té la pell calenta, com en una dutxa d'aigua calenta o durant i després de l'exercici.[6]
  • Vora ben definida.[7]
  • Algunes vegades pot provocar "punxades" de pruïja a les zones afectades, en general quan la temperatura corporal de la persona augmenta per l'exercici o en un ambient càlid, però la persona no ha començat encara la sudoració.

Aquestes taques solen afectar l'esquena, aixelles, part superior del braç, pit, cames i coll. De vegades també pot estar present a la cara. Els llevats sovint es poden observar amb el microscopi de les mostres de les lesions i en general tenen un aspecte anomenat "de fideu i de bola de carn",[8] ja que els llevats produeixen filaments.

En les persones amb tons de pell fosca, els canvis en la pigmentació, com la hipopigmentació (pèrdua del color) són comuns, mentre que en les persones amb color de pell més clara, la hiperpigmentació (augment del color de la pell) són més comuns. Aquestes decoloracions han portat a l'expressió "fong del sol".[9]

Prevalença

[modifica]

La tinya versicolor és comuna. S'estima que entre el 2 i el 8% de la població dels Estats Units la té. Aquesta malaltia de la pell afecta comunament als adolescents i adults joves, especialment en climes càlids i humits. Es creu que el llevat s'alimenta dels olis de la pell (lípids), així com les cèl·lules mortes de la pell. Les infeccions són més comuns en persones que tenen dermatitis seborreica, caspa, i hiperhidrosi.[10]

Tractament

[modifica]

Farmacològics

[modifica]

Comercialitzats al mercat espanyol[11] inclouen:

  • Antimicòtics tòpics: sulfur de seleni (Bioselenium, Caspiselenium) aplicat a la pell seca i després es retira després de 10 minuts, a repetir durant el dia durant 2 setmanes.[12] El ciclopirox (Ciclochem, Ciclopirox olamina, Fungowas, Sebiprox; en solució) és un tractament alternatiu al ketoconazole, ja que suprimeix el creixement dels llevats de Malassezia furfur. Els resultats inicials mostren una eficàcia similar al ketoconazole (Ketoconazol, Fungarest, Ketoisdin; en gel) amb un augment relatiu en l'alleujament dels símptomes subjectius, causa de les seves inherents propietats antiinflamatòries.[13]
  • Antimicòtics orals: com a únic medicament inclouen 400 mg de ketoconazole o fluconazole en una dosi única, o ketoconazole 200 mg al dia durant 7 dies, o itraconazole[14][15] 400 mg diaris durant 3-7 dies. Els règims de dosi única, o els de teràpia pulsàtil, poden ser més eficaços quan el pacient fa exercici d'1-2 hores després de la dosi, per induir la sudoració. La suor s'evapora, i si la dutxes es retarda un dia, deixa una pel·lícula de medicació en la pell.[16][16] Els mencionats estan comercialitzats com a EFG.

Fitoteràpics

[modifica]

Cert èxit amb la Cassia alata s'ha informat.[17] La recurrència és comú i pot ser reduït mitjançant l'aplicació intermitent dels agents tòpics (com l'oli d'arbre del te) o afegint una petita quantitat de xampú anti-caspa per a l'aigua utilitzada per banyar-se.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  2. ↑ 2,0 2,1 N Morishita, Sei Y. Microreview of Pityriasis versicolor and Malassezia species. Mycopathologia. 2006 Dec; 162 (6) :373-6
  3. ↑ Prohic A; Ozegovic L. espècies de Malassezia aïllades de les lesions i no la pell lesionada en els pacients amb pitiriasi versicolor. Micosis. 2.007 Gen 50 (1) :58-63.
  4. ↑ Weedon, D. 2002. La patologia de la pell. 2a ed. Churchil Livingstone. ISBN 0-443-07069-5
  5. ↑ Inamadar AC, Palit A «The genus Malassezia and human disease». Indian J Dermatol Venereol Leprol, 69, 4, 2003, pàg. 265–70. PMID: 17642908.
  6. ↑ «What to Avoid While Treating Tinea Versicolor». Arxivat de l'original el 2013-07-27. [Consulta: 5 gener 2013].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.dermnetnz.org/fungal/pityriasis-versicolor.html
  8. ↑ «Adolescent Health Curriculum - Medical Problems - Dermatology - Papulosquamous Lesions (B4)». Arxivat de l'original el 2008-11-28. [Consulta: 10 desembre 2008].
  9. ↑ «Tioconazole (Topical Route) - MayoClinic.com». [Consulta: 10 desembre 2008].
  10. ↑ Weedon, D. 2002. Skin pathology. 2 ª ed. Churchil Livingstone. ISBN 0-443-07069-5
  11. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2010.
  12. ↑ Productes que continguin més de l'1% de sulfur de seleni es consideren força de la prescripció. MedlinePlus Medical Encyclopedia: Tinea versicolor
  13. ↑ Ratnavel RC, Squire RA, Boorman GC «Clinical efficacies of shampoos containing ciclopirox olamine (1,5%) and ketoconazole (2,0%) in the treatment of seborrhoeic dermatitis». J Dermatolog Treat, 18, 2, 2007, pàg. 88–96. DOI: 10.1080/16537150601092944. PMID: 17520465.
  14. ↑ Faergemann J, Gupta AK, Al Mofadi A, Abanami A, Shareaah AA, Marynissen G «Efficacy of itraconazole in the prophylactic treatment of pityriasis (tinea) versicolor». Arch Dermatol, 138, 1, gener 2002, pàg. 69–73. Arxivat de l'original el 2011-09-01. DOI: 10.1001/archderm.138.1.69. PMID: 11790169 [Consulta: 16 gener 2010].
  15. ↑ Mohanty J, Sethi J, Sharma MK «Efficacy of itraconazole in the treatment of tinea versicolor». Indian J Dermatol Venereol Leprol, 67, 5, 2001, pàg. 240–1. PMID: 17664760.
  16. ↑ 16,0 16,1 http://www.fpnotebook.com/ID/Pharm/Ktcnzl.htm
  17. ↑ Damodaran S, Venkataraman S «A study on the therapeutic efficacy of Cassia alata, Linn. leaf extract against Pityriasis versicolor». J Ethnopharmacol, 42, 1, març 1994, pàg. 19–23. DOI: 10.1016/0378-8741(94)90018-3. PMID: 8046939.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pitiriasi versicolor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pitiriasi_versicolor&oldid=34189545»