Tiragal·loïta

Tiragal·loïta
Fórmula química	Mn2+₄As5+Si₃O₁₂(OH)
Epònim	Paolo Tiragallo (en)
Localitat tipus	Mina Molinello, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BJ.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BJ.25
Dana	57.2.1.1
Heys	17.7.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,66(1) Å; b = 19,92(2) Å; c = 7,67(1) Å; β = 95,71(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	taronja, taronja marronós
Exfoliació	bona en {100}
Lluïssor	subadamantina
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,745 nβ = 1,751 nγ = 1,760
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 38° a 46°, calculat: 80°
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Ti, Al, V, Fe, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1969-061
Any d'aprovació	1979
Símbol	Tga
Referències

La tiragal·loïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Paolo Onofrio Tiragallo (1905 - 1987), distingit mineralogista aficionat. Conservador i comissari de la col·lecció mineralògica de la Universitat de Gènova.

Característiques

La tiragal·loïta és un silicat de fórmula química Mn²⁺₄As⁵⁺Si₃O₁₂(OH). Pertany a una rara classe de compostos amb àtoms d'arsènic que substitueixen els àtoms de silici en anions de silicats, els anomenats arsenosilicats. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tiragal·loïta pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O₁₀, Si₄O₁₁, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: orientita, rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la localitat de Ne, a la província de Gènova (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets d'Itàlia, no tan sols a Ligúria, sinó també a la Vall d'Aosta, al Piemont i la Llombardia. Fora d'Itàlia també ha estat trobada a Suïssa, Àustria i el Japó.