Tiranet cuallarg de Bahia
Stigmatura bahiae  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22731687 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Stigmatura |
| Espècie | Stigmatura bahiae |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Stigmatura budytoides bahiae |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tiranet cuallarg de Bahia[1] (Stigmatura bahiae / Stigmatura napensis bahiae) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tirànids (Tyrannidae), pertanyent al gènere Stigmatura que fins recentment (2022) era considerada una subespècie de Stigmatura napensis. És endèmica del nord-est àrid del Brasil.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueix únicament en el nord-est del Brasil, des de l'est de Piauí, sud de Ceará i Rio Grande do Norte al sud, per Pernambuco, Alagoas i Sergipe, fins a Bahia i extrem nord de Minas Gerais.[3]
Aquesta espècie és considerada poc comuna en el seu hàbitat natural: els matolls àrids sobrepastorats de la caatinga fins als 600 m d'altitud.[4]
Descripció
[modifica]Mesura 13 cm de longitud. Exhibeix una llarga cua amb les rectrius vorejades de blanc. Les parts superiors són grises amb una llista superciliar groguenca i les inferiors de color beix. Les ales presenten les cobertores blanques ben destacades. Es diferencia del llunyà S. napensis per les parts superiors més brunenques i les inferiors de beix groguenc més apagat.[4]
Comportament
[modifica]És trobat regularment al costat del tiranet cuallarg gros (Stigmatura budytoides) però aquest prefereix ambients més exuberants i es distingeixen millor per les vocalitzacions.[4]
Alimentació
[modifica]S'alimenta principalment d'insectes, en parella o en grups familiars, que busca intensament entre el fullatge i les branques i a vegades en el sòl.4[5]
Reproducció
[modifica]Construeix el niu de branques seques ben amagat en el mitjà del fullatge d'un arbust, a una altura que pot variar entre 70 cm i 1 m del sòl. La boca del niu és de 40 mm x 40 mm i té una profunditat de 25 mm i una altura de 30 mm. La posta pot ser de dues a tres ous que pesen 1,2 g i mesuren 17 mm x 12 mm.[6]
Vocalització
[modifica]El cant és un repetitiu «pur, pi-dir-pur, pi-dir-pur, pi-dir-pur» o un solitari «pi-dir-pur» o «pi-dir».[4]
Sistemàtica
[modifica]Descripció original
[modifica]L'espècie S. bahiae va ser descrita per primera vegada per l'ornitòleg estatunidenc Frank Michler Chapman en 1926 sota el nom científic Stigmatura budytoides bahiae; la localitat tipus és Juazeiro, al nord de Bahia, el Brasil»; l'holotip, un mascle adult capturat el novembre de 1907, es troba dipositat en el Museu Americà d'Història Natural, a Nova York, sota el número AMNH 140075.[7]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Stigmatura es compon de les paraules del grec antic «stigma, stigmatos» que significa “punt”, “taca”, i «oura» que significa “cua”; i el nom de l'espècie, bahiae, es refereix a la localitat tipus, l'estat de Bahia, el Brasil.[8]
Taxonomia
[modifica]Durant molt de temps, aquesta espècie va ser tractada com la subespècie S. napensis bahiae per diversos autors taxonòmics i classificacions. Alguns autors, com Ridgely & Tudor (2009), ja la consideraven com a espècie plena, amb base en diferències morfològiques i de vocalització amb l'espècie nominal.[4]
Més recentment el Manual dels Ocells del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) van considerar a Stigmatura bahiae com una espècie separada amb base en la gran distància geogràfica de la nominal, diferències de vocalització i diferències menors de plomatge;[5] el que va ser seguit per les principals classificacions.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Tiranet cuallarg de Bahia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 desembre 2024].(català)
- ↑ «Stigmatura bahiae (Bahia Wagtail-Tyrant)». Avibase. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ International), BirdLife International (BirdLife «IUCN Red List of Threatened Species: Stigmatura bahiae». IUCN Red List of Threatened Species, 12-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-11-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1st ed. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 408. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ 5,0 5,1 Fitzpatrick, John W.; Boesman, Peter F. D.; Greeney, Harold F. Bahia Wagtail-Tyrant (Stigmatura bahiae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2022-10-25. DOI 10.2173/bow.leswat2.01.
- ↑ Cerqueira Lima, Pedro; Rolf Grantsau; Rita de Cássia Ferreira da Rocha Lima; Thyers Novaes de Cerqueira Lima Neto & Luiz Eduardo Souza Silva. Ninhos de espécies ameaçadas, endêmicas e outras de comportamento reprodutivo pouco conhecido, na pátria da arara-azul-de-lear (Anodorhynchus leari) (Psittaciformes: Psittacidae), destacando-se novos dados sobre o comportamento reprodutivo do besourinho-de-cauda-larga (Phaethornis gounellei) (Apodiformes: Trochilidae) a descrição do ninho da choca-do-nordeste (Sakesphorus cristatus) (Passeriformes: Thamnophilidae) e do jacucaca (Penelope jacucaca) (Galliformes: Cracidae) (en bretó). Nº 153. Atualidades Ornitológicas On-line, genre-febrer 2010. ISBN 9771981887003.
- ↑ Chapman, Frank M. (Frank Michler) «Descriptions of new birds from Bolivia, Peru, Ecuador, and Brazil. American Museum novitates ; no. 231». AMERICAN MUSEUM NOVITATES, 231, 16-10-1926, pàg. 3.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. London: Christopher Helm, 2010, p. 366, 65. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 31 desembre 2024].
