Titanomàquia (poema èpic)
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Sèrie | Cicle èpic |
| Gènere | poema èpic |
| Llengua | grec antic |
La Titanomàquia (en grec: Τιτανομαχία) és un poema èpic perdut, que forma part de la mitologia grega. Tracta sobre la lluita que Zeus i el seu germans, els déus Olímpics, dugueren a terme per a enderrocar el seu pare Cronos i la seua generació divina, els Titans.
Obra, autor i composició
[modifica]El poema es va atribuir a Eumel de Corint (segle viii aC), un bard mig llegendari de la família governant dels Baquíades, a l'antiga Corint, que fou considerat el compositor tradicional del Prosodion, l'himne processional de la independència de Messene que s'interpretava a Delos (Cíclades).[1]
Fins i tot en l'Antiguitat alguns autors citaven la Titanomaquia de manera anònima. M. L. West conclou que el nom d'Eumel es va unir al poema com a únic nom disponible.[2] A partir d'aquesta evidència tan irregular, sembla que el relat d'Eumel sobre la Titanomàquia diferia del relat supervivent de la Teogonia d'Hesíode en punts destacats. La data del segle III ae per al poema no és pas possible. West atribueix una data de la fi del segle VII com la més primerenca.
La Titanomàquia es va dividir en dos llibres, si més no. La batalla dels Olímpics i els Titans va estar precedida per alguna classe de teogonia o genealogia dels déus primitius, en què l'escriptor bizantí Joan Laurenci va assenyalar que l'autor de la Titanomàquia situa el lloc de naixement de Zeus, no pas a Creta (actual Grècia), sinó a Lídia, la qual cosa significaria a la Muntanya Sipilos (actual Turquia).[3]
Fragments
[modifica]Tot seguit, se citen els fragments supervivents de la Titanomàquia[4] en referència a l'argument:
Fragment 1
La Titanomàquia és la primera part del Cicle èpic, que comença amb la unió mítica d'Urà, el Cel, i Gea, la Terra, de la qual naixen sis fills, els tres Hecatonquirs i els tres ciclops.[5] També s'hi diu que Urà era fill d'Èter, perquè tot prové de l'èter.[6][7]
Fragment 2
Hesíode diu que Egeó és fill d'Urà i Gea. La mateixa persona és denominada Briàreu, Egeó i Gies indistintament. Eumel diu que Egeó és fill de Gea i Pontos i que, com que residia a la mar, va combatre al costat dels titans.[8] També hi afegeix que les famoses columnes d'Hèracles pertanyen de veritat a Egeó.[9]
Fragment 3
Els cavalls d'Hèlios i les Hores eren dos mascles i dues femelles.[10] Els mascles es deien Eos i el flamant Ètop; les femelles es deien Bront, el 'tro', i Estèrope, el 'llampec'.[11]
Fragment 4
Se'ns diu que uns peixos d'or juguen en l'aigua imperible. No se'n coneix el context.[12]
Fragment 5
Zeus, pare de déus i humans, dansava enmig dels altres déus, imitant la dansa de guerra dels curets.[13]
Fragment 6
Quiró era un ésser savi, el primer a dirigir els mortals cap a la justícia després d'ensenyar-los els juraments i sacrificis escaients per als déus de l'Olimp.[14]
Fragment 7
Cronos es va unir amb Fílira en forma de cavall, i és per això que Quiró té naturalesa humana i animal. L'esposa de Quiró eraCaricle.[15]
Fragment 8
La Titanomàquia fou la primera obra que deia que Hèlios viatjava per l'horitzó en un calder d'or.[16]
Fragment 9
Les pomes de les Hespèrides eren custodiades per les harpies, que eren les mateixes nimfes Hespèrides.[17]
Fragment 10
Les Plèiades eren set, i eren filles d'Atles: l'amable Taígete, Electra, Alcíone, Astèrope, Celeno, Mèrope i Maia, que a les muntanyes de Cilene il·luminà a Hermes, missatger dels déus.[18]
Fragment 11
Zeus amuntega núvols i és a punt de llançar una sageta a un tità, quan s'alegra en veure que era auxiliat per Febus.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Els Baquíades foren exiliats pel tirà Cípsel de Corint al voltant del 657 aC.
- ↑ M. L. West, "Eumelos: A Corinthian Epic Cycle?" The Journal of Hellenic Studies 122 (2002), pàgs. 109–133. Conté l'anàlisi de West.
- ↑ De mensibus, 4.71.
- ↑ Fragments d'Épica griega arcaica, editorial Gredos (núm. 20 de la col·lecció), en espanyol.
- ↑ Fr. 1A. Foci, Epítom de la Crestomatia de Procle. Sembla que Apol·lodor es basà en la Titanomàquia quan diu al principi de l'obra que «Urà fou el primer que dominà l'univers». (Biblioteca mitològica, I 1, 1).
- ↑ Fr. 1B. Anecdota Oxoniensia, I, 75, Cramer.
- ↑ Fr. 1C. Filodem, De la pietat, 137, 5.
- ↑ Fr. 2A. Escoli a Apol·loni de Rodes, I, 1, 165.
- ↑ Fr. 2B. Escoli a Píndar, Nemea, III, 40.
- ↑ Fr. 3A. Escoli T a Ilíada, XXIII, 295.
- ↑ Fr. 3B. Higini, Faules, 183.
- ↑ Fr. 4. Ateneu de Nàucratis, 227d.
- ↑ Fr. 5 Ateneu de Nàucratis, 22c.
- ↑ Fr. 6. Climent d'Alexandria, Stromateis, I, 73, 3.
- ↑ Fr. 7. Escoli d'Apol·loni de Rodes, I, 554.
- ↑ Fr. 8. Ateneu de Nàucratis, 470b.
- ↑ Fr. 9. Filodem, De la pietat, 92, 24.
- ↑ Fr. 10. Escoli de Píndar, Nèmea, II, 17.
- ↑ Fr. 11. Papir Rendell-Harris.