Tiuiamunita
Aparença
Tiuiamunita | |
---|---|
Fórmula química | Ca[(UO₂)₂ V₂O₈]·5 - 8 H₂O |
Epònim | Tua Muyun mine (en) |
Classificació | |
Categoria | òxids > vanadats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HB.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.23 |
Dana | 40.2a.26.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | groc amb reflexes taronges o verds |
Exfoliació | excel·lent |
Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
Lluïssor | nacrada a adamantina |
Color de la ratlla | groga clara |
Densitat | 3,3 a 3,6 |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Tyu |
Referències | [1] |
La tiuiamunita o tyuyamunita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids,[2] que pertany al grup de la carnotita.[3] Rep el seu nom de Konstantin Avtonomovich Nenadkevich, l'any 1912, després del descobriment del jaciment de Tiuia Muiun, al Vall de Ferganà, Kirguizstan.[1]
Formació i transformació
[modifica]Està format per l'erosió de la uraninita, un mineral d'urani, és un mineral hidratat, conté aigua. No obstant això, quan s'exposa a l'atmosfera, perd la seva aigua. Aquest procés canvia tiuiamunita en un mineral diferent conegut com metatiuiamunita[4] Ca(UO₂)₂(VO₄)₂·3-5H₂O.[5]
Als territoris de parla catalana només ha estat trobada a la mina Eureka, situada a la localitat de La Torre de Cabdella (Pallars Jussà, Lleida).[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Tiuiamunita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Galeria de l'ametista: Tiuiamunita» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ «Mineralogia: Tiuiamunita» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ «Metatiuiamunita» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ Lynch, Dan R. Michigan Rocks & Minerals (en anglès). Tiuiamunita: Brett Orler, 2010. ISBN 978-1591932390.
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 21 novembre 2023].