Tivanita
Tivanita | |
---|---|
Fórmula química | V3+TiO₃(OH) |
Epònim | composició química, titani i vanadi |
Localitat tipus | Mina Lake View Consols, Mines Golden Mile, Comarca de Kalgoorlie-Boulder, Austràlia Occidental, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DB.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.25 |
Dana | 6.2.8.1 |
Heys | 7.12.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,49Å; b = 4,55Å; c = 10Å; β = 129,79° |
Color | negre |
Duresa (Mohs) | 5,5 |
Lluïssor | submetàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-035 |
Any d'aprovació | 1980 |
Símbol | Tiv |
Referències | [1] |
La tivanita és un mineral de la classe dels òxids. El nom reflecteix la seva composició química: titani (ti) i vanadi (van) més el sufix -ita. És isostructural amb la kleberita.
Característiques
[modifica]La tivanita és un òxid de fórmula química V3+TiO₃(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tivanita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, litiotantita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Formació i jaciments
[modifica]En la seva localitat tipus va ser descrita en forma de grans en petites línies micàcies riques en vanadi i or en un dipòsit d'or hidrotermal.[2] En la mateixa localitat va trobar-se associada a rútil i ilmenita. Només s'ha descrit a la seva localitat tipus, a Austràlia, tot i que alguns estudis també apunten a la seva existència a Minas Gerais (Brasil).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Tivanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Tivanite Mineral Data». www.webmineral.com. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ Daneu, N.; Schmid, H.; Recnik, A.; Mader, W. «Atomic structure and formation mechanism of (301) rutile twins from Diamantina (Brazil)» (en anglès). American Mineralogist, 92, 11-12, 01-11-2007, pàg. 1789–1799. DOI: 10.2138/am.2007.2634. ISSN: 0003-004X.