Tobosos
Tipus | grup humà |
---|
Els tobosos van ser un grup ètnic precolombí nòmada que va habitar en el que ara es diu Mapimí i regions circumdants, eren enemics de les tribus de la vall (Irritila).
Parlaven un idioma anomenat toboso i tenien gran influència dels tepehuans. Com a eines de caça utilitzaven la fona i la llança, activitat molt important en la seva vida que sustentava les necessitats alimentoses del poble.
Localització
[modifica]Els tobosos habitaven l'àrea del Bolsón de Mapimí (a l'est de Chihuahua i a l'oest de Coahuila). Freqüentment es van resistir a la intervenció espanyola, atacant els assentaments al seu abast. Especialment durant el segle xvii van representar un problema per al Govern central.
Història
[modifica]Els tobosos s'associaven amb els habitants de La Junta de los Ríos, vora de Presidio, Texas. No obstant això, eren més abundants al sud i per tant estaven més exposats a les incursions esclavistes dels espanyols; això els va portar a tenir una reacció diferent als exploradors espanyols. Per exemple, mentre que els indis a La Junta, sovint anomenats col·lectivament jumanos, van donar benvinguda amistosa a l'expedició d'Antonio de Espejo en 1583, els tobosos fugiren de l'expedició.[1]
Els tobosos van començar a atacar en la dècada de 1640 assentaments missioners espanyols i mines tarahumares a l'oest. Més tard molts tobosos van ser traslladats a les missions de Monterrey, Mèxic. Si bé no van aprendre espanyol, un gran nombre de la[Cal aclariment] tobosos van deixar les missions i van rebutjar el cristianisme. Llavors els tobosos van ser classificats com a indis "ladinos" pels espanyols, un terme que significa "astut" i que indica que coneixien la forma de vida espanyola per mitjà de sistemes d'espies i ho van utilitzar per ser més eficaç en la lluita contra aquests. Els tobosos en la dècada de 1690 també van fer incursions significatives sobre missions i ranxos tarahumares.[2][3]
Cap a 1680 els jumanos de la junta es trobaven ja tan desestabilitzats pels tobosos que Juan Sabeata dubtava a cooperar amb Juan de Retana després de romandre anys lluitant amb ells.[4]
Els tobosos s'organitzaven en tribus. El nombre de tribus va disminuir amb el temps. En la dècada de 1680 hi havia 12. A partir de 1693 els espanyols només van comptar quatre tribus, osatayogligles, guazapayogligles, chichitames i Sisimbles.[5]
En 1800 els tobosos que es van quedar a Mèxic van ser essencialment absorbits pel mestissatge.[6] Tanmateix alguns tobosos emigraren a la costa de Texas i s'assentaren vora de la Missió de Nuestra Señora del Refugio de 1807 fins almenys 1828. Aquestes dates es basen en els registres baptismals mantinguts en aquesta missió identificant com tobosos a alguns dels registres.[7] Des de 1776 grups karankawes i tobosos[8] arribaren a l'illa Matagorda fugint de les missions, lloc on potser hi viuen els seus darrers descendents directes.
Referències
[modifica]- ↑ Elizabeth John, Storms Brewed in Other Men's Worlds (College Station: Texas A&M University Press, 1975) p. 32
- ↑ Anderson, The Indian Southwest, 1580-1830: Ethnogenesis and Reinvention (Norman: University of Oklahoma Press, 1999) p. 24-25
- ↑ Edward H. Spicer, Cycles of Conquest (Tucson: University of Arizona Press, 1962), p. 30, 34
- ↑ John, Storms Brewed in Other, p. 182-183
- ↑ Anderson, The Indian Southwest, p. 25
- ↑ Spicer, Cycles of Conquest, p. 39
- ↑ "Toboso Indians" Handbook of Texas Online
- ↑ Robert S. Weddle, "TOBOSO ISLAND," Handbook of Texas Online (http://www.tshaonline.org/handbook/online/articles/rrt07), accessed December 10, 2011. Published by the Texas State Historical Association.]