Toghrul III
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1169  | ||
| Mort | 19 març 1194 (24/25 anys) Rayy (Iran) | ||
 Sultà seljúcida | |||
| 1175 – 1176 ← Arslan-Shah (Seljuq sultan) (en)  | |||
| Família | |||
| Pare | Arslan-Shah (Seljuq sultan) | ||
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174. Va néixer el 1168/1169 i encara infant va estar controlat per l'atabeg ildegízida Nusrat al-Din Muhammad Pahlawan (1175-1186).
El 1174 el seu pare Arslan Shah ibn Toghrul va intentar sostreure's de la tutela de l'atabeg ildegízida Muhammad Pahlawan, per la qual cosa aquest el va fer enverinar i va posar al tron a Toghrul III. Pahlawan va morir el 1186 i llavors Toghrul, que havia rebut una educació esmerçada i tenia bones qualitat físiques i intel·lectuals (fins i tot començava a despuntar com a poeta) va manifestar la intenció d'exercir el poder de manera efectiva. El successor de Phalawan fou el seu germà Kizil Arslan Uthman que es enfrontar amb la vídua de Pahlawan[1] i es va enfrontar per aquesta causa amb els dos fills del difunt, cosa que va donar a Toghrul una certa llibertat.
Toghrul va mantenir contactes amb diversos emirs i es va apoderar de Hamadan, la capital seljúcida,[2] i el 1188 Kizil Arslan va demanar al califa l'enviament de les tropes de Bagdad mentre ell mateix marxava des de l'Azerbaidjan; l'exèrcit abbàssida anava manat pel visir Ibn Yunus, i en lloc d'esperar l'arribada de Kizil Arslan per atacar junts, ho va fer sol, llençant-se sobre les forces de Toghrul a Daymarg en 1188; va patir una considerable derrota. Kizil Arslan però s'acostava per l'altre costat, mentre el califa preparava un nou exèrcit. Toghrul va retornar a Hamadan i va fer executar a alguns dels seus partidaris per causes no aclarides; això li va costar el suport d'una part dels seus. Així el 1189 Kizil Arslan va poder ocupar Hamadan i enderrocar a Toghrul amb certa facilitat. Llavors Toghrul va fugir a les regions d'Urmia, Khoy i Salmas que va assolar mentre intentava recuperar el favor del califa; va demanar ajut a diversos prínceps, com l'aiúbida Saladí, però no va aconseguir res i finalment es va rendir a Kizil Arslan que el va enviar presoner al castell de Kahran prop de Tabriz en 1190.
Kizil Arslan es va proclamar sultà però fou assassinat a l'any següent a instigació de la seva dona i vídua del seu germà, i Toghrul III fou alliberat podent refugiar-se amb els Banu Kafshud a Zandjan que li van donar suport. Kizil Arslan Uthman no tenia fills i de fet era regent dels fills de Pahlawan entre els que aquest havia repartit el país: Uzbeg va rebre Hamadan, i dos fillastres (fills de la seva muller Inandj Khatun coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) de noms Kutlug Inandj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al Jibal. L'enfrontament entre els fills de Pahlawan li va permetre a Toghrul recuperar Hamadan on es va casar amb la vídua de Pahlawan i fou restaurat com a sultà en 1191.[3] No gaire després va fer matar la seva dona. Va ocupar també Isfahan i Rayy i va saquejar el famós castell de Tabarak prop de Rayy. La ciutat de Rayy havia estat conquerida poc abans pel xa de Coràsmia Ala al-Din Tekish que va iniciar la guerra contra Toghrul III.
Quan les tropes coràsmies es van presentar a prop de Rayy, se li va demanar d'entregar la ciutat, però Toghrul no va voler i va defensar els drets seljúcides a la ciutat i a tot l'Iran i l'Iraq. Els seus amirs el van abandonar en gran part. El 25 de març de 1194 amb uns pocs fidels es va llençar contra l'enemic, sent derrotat i mort prop de Rayy.[4] El seu cap fou enviat per Tekish al califa abbàssida an-Nàssir que la va exposar al frontal del seu palau de Bagdad. Amb ell va acabar el sultanat seljúcida a Pèrsia,[5] que va passar a mans de l'Imperi Anuixtigínida.[6]
Referències
[modifica]- ↑ William Bayne Fisher, J. A. Boyle, John Andrew Boyle, Ilya Gershevitch, Ehsan Yarshater, Richard Nelson Frye, Peter Avery, Peter Jackson, Laurence Lockhart, Charles Peter Melville, Gavin Hambly. The Cambridge History of Iran, Volum 5 (en anglès). Cambridge University Press, 1968, p. 1801. ISBN 9780521069366.
- ↑ Zardabli, Ismail B. The History of Azerbaijan (en anglès). Londres: Rossendale Books, 2014, p. 169. ISBN 978-1-291-97131-6.
- ↑ Nehemiah Horst, Kristen. Eldiguzids (Atabegs of Azerbaijan) (en anglès). Dign Press, 2011. ISBN 9786137754641.
- ↑ William Bayne Fisher, J. A. Boyle, John Andrew Boyle, Ilya Gershevitch, Ehsan Yarshater, Richard Nelson Frye, Peter Avery, Peter Jackson, Laurence Lockhart, Charles Peter Melville, Gavin Hambly. The Cambridge History of Iran, Volum 5 (en anglès). Cambridge University Press, 1968, p. 191. ISBN 9780521069366.
- ↑ Hitti, Philip K. History of The Arabs (en anglès). 10th ed.. Londres: The Mcmillan Press Ltd., 1970, p. 182. ISBN 0-333-09871-4.
- ↑ Buniyatov, Z.M.. A History of The Khorezmian State under the Anushteginids 1097 – 1231 (en anglès). IICAS Samarkand, 2015, p. 482. ISBN 978-9943-357-21-1.
Bibliografia
[modifica]- René Grousset, L'empire des steppes
- C. E. Bosworth, Cambridge History of Iran V.
- Barthold, Down to the mongol invasion