Vés al contingut

Línia Hibiya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tokyo Metro Hibiya Line)

logo

日比谷線
Color al mapa Platejat
Obertura 1961
Tipus de línia Ferrocarril subterrani
Material rodant Tokyo Metro 03 series

Tokyu 10000 series

Tōbu 20000 series

Estacions 28 (ramal inclòs)
Longitud 27.4 km (km)
Cotxeres i tallers Nakano

La Tokyo Metro Hibiya Line (東京地下鉄日比谷線, Tōkyō Chikatetsu Hibiya-sen) és una línia de metro, propietat i explotada per l'empresa Tokyo Metro, situada a Tòquio, Japó. El nom de la línia ve arran del districte de Hibiya, lloc per on passa.

Introducció

[modifica]

La Hibiya Line té com a terminals l'estació de Naka-Meguro i Kita-Senju. EL recorregut de la línia és similar al de la de Ginza Line. La línia Hibiya va ser dissenyada per cobrir districtes importants de la ciutat, com Ebisu, Roppongi, Tsukiji, Kayabachō o Senju, que no estaven connectades amb una línia. Més enllà de les capçaleres de la línia, la Hibiya Line també dona servei a la Tōkyū Tōyoko Line fins a Kikuna o a la Tōbu Isesaki Line fins a Tōbu-Dōbutsu-Kōen.

Segons estudis de la Tokyo Metropolitan Bureau of Transportation fets al juny del 2009, la línia és la 8a més col·lapsada de la xarxa, arribant al 164% de la seva capacitat entre les estacions de Minowa i Iriya.[1]

Als mapes, diagrames i senyals, la línia es mostra utilitzant el color "platejat" (), i les seves estacions són números combinats amb la lletra H.

Història

[modifica]

La Hibiya Line va ser la tercera línia de metro construïda després de la Ginza Line i la Marunouchi Line.

La línia va ser planejada per un comitè del Ministeri de Transports el 1957. S'anomenaria Line 2 (Línia 2), i connectaria Naka-Meguro al sud-oest de Tòquio amb Kita-Koshigaya al nord-est. No es va construir l'extensió del nord-est de la línia, ja que la línia del Tobu Railway va agafar el recorregut, ampliant en 4 vies per tal de satisfer la demanda.

Les fases d'obertura de la línia

La construcció de la línia començà el 1959, obrint-se la primera secció el març del 1961. La línia es va obrir en fases:

  • Tram Nord: Kita-Senju - Ningyōchō: maig 1962
  • Tram Sud: Naka-Meguro - Kasumigaseki: març 1964
  • Tram Central (unint la línia finalment): Higashi-Ginza - Kasumigaseki: 29 d'agost 1964

La línia es va completar només unes setmanes abans dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964. Això suposà una embranzida per l'empresa Teito Rapid Transit Authority (la predecessora de l'avui dia Tokyo Metro), ja que l'Asakusa Line, de la "competidora" Toei (Tokyo Metropolitan Bureau of Transportation, pública) havia també de ser completada pels jocs no va poder complir amb els terminis de temps establerts, i va romandre en construcció durant les olimpíades.

La línia va ser un dels objectius a l'atemptat de gas sarin de l'any 1995. El 8 de març del 2000, 5 persones van morir i 63 resultaren ferides quan un tren de la línia va descarrilar.[2]

Estacions

[modifica]

Totes les estacions se situen a Tòquio.

Estació
Número
Imatge Estació Japonès Distància (km) Enllaç Situació
Entre
estacions
Total
Naka-Meguro Naka-Meguro Naka-Meguro 中目黒[* 1] - 0.0 Tōkyū Tōyoko Line (Servei fins a Kikuna) Meguro
Ebisu Ebisu Ebisu 恵比寿 1.0 1.0 Yamanote Line, Saikyō Line, Shōnan-Shinjuku Line Shibuya
Hiroo Hiroo Hiroo 広尾 1.5 2.5   Minato
Roppongi Roppongi Roppongi 六本木 1.7 4.2 Toei Ōedo Line (E-23)
Kamiyachō Kamiyachō Kamiyachō 神谷町 1.5 5.7  
Kasumigaseki Kasumigaseki Kasumigaseki 霞ケ関 1.3 7.0 Tokyo Metro Marunouchi Line (M-15), Tokyo Metro Chiyoda Line (C-08) Chiyoda
Hibiya Hibiya Hibiya 日比谷 1.2 8.2 Tokyo Metro Chiyoda Line (C-09), Tokyo Metro Yūrakuchō Line (Yūrakuchō: Y-18)
Toei Mita Line (I-08)
Yamanote Line, Keihin-Tōhoku Line (Yūrakuchō)
Ginza Ginza Ginza 銀座 0.4 8.6 Tokyo Metro Ginza Line (G-09), Marunouchi Line (M-16) Chūō
Higashi-Ginza Higashi-Ginza Higashi-Ginza 東銀座 0.4 9.0 Toei Asakusa Line (A-11)
Tsukiji Tsukiji Tsukiji 築地 0.6 9.6  
Hatchōbori Hatchōbori Hatchōbori 八丁堀 1.0 10.6 Keiyō Line
Kayabachō Kayabachō Kayabachō 茅場町 0.5 11.1 Tokyo Metro Tōzai Line (T-11)
Ningyōchō Ningyōchō Ningyōchō 人形町 0.9 12.0 Toei Asakusa Line (A-14)
Kodemmachō Kodemmachō Kodemmachō 小伝馬町 0.6 12.6  
Akihabara Akihabara Akihabara 秋葉原 0.9 13.5 Yamanote Line, Keihin-Tōhoku Line, Chūō-Sōbu Line
Tsukuba Express (01)
Chiyoda
Naka-Okachimachi Naka-Okachimachi Naka-Okachimachi 仲御徒町 1.0 14.5 Tokyo Metro Ginza Line (Ueno-Hirokōji: G-15)
Toei Ōedo Line (Ueno-Okachimachi: E-09)
Yamanote Line, Keihin-Tōhoku Line (Okachimachi)
Taitō
Ueno Ueno Ueno 上野 0.5 15.0 Tokyo Metro Ginza Line (G-16)
Tōhoku Shinkansen, Yamagata Shinkansen, Akita Shinkansen, Jōetsu Shinkansen, Nagano Shinkansen, Yamanote Line, Keihin-Tōhoku Line, Tōhoku Main Line (Utsunomiya Line), Takasaki Line, Jōban Line
Keisei Main Line (Keisei-Ueno)
Iriya Iriya Iriya 入谷 1.2 16.2  
Minowa Minowa Minowa 三ノ輪 1.2 17.4 Toden Arakawa Line (Minowabashi)
Minami-Senju Minami-Senju Minami-Senju 南千住 0.8 18.2 Jōban Line
Tsukuba Express (04)
Arakawa
Kita-Senju Kita-Senju Kita-Senju 北千住[* 2] 2.1 20.3 Tokyo Metro Chiyoda Line (C-18)
Jōban Line
Tōbu Isesaki Line (Servei fins a Tōbu-Dōbutsu-Kōen)
Tsukuba Express (05)
Adachi
  1. Naka-Meguro està compartida per la Tokyu Corporation i Tokyo Metro; Tokyu Corporation és qui s'encarrega de l'estació.
  2. L'estació de Kita-Senju està compartida per Tokyo Metro i JR East; però Tokyo Metro s'encarrega de l'estació.
Mapa geogràfic aproximat de la Hibiya Line

Material rodant

[modifica]

Els trens que circulen a la Hibiya Line són en majoria els de la Sèrie 13000.

Referències

[modifica]
  1. Metropolis, "Commute", June 12, 2009, p. 07. Arxivat October 9, 2011[Date mismatch], a Wayback Machine. Capacity is defined as all passengers having a seat or a strap or door railing to hold on to.
  2. Failure Knowledge Database 日比谷線の列車脱線衝突 Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. Retrieved on 11 March 2009 (japonès)

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]