Vés al contingut

Tomàs Bergadà Pi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomàs Bergadà Pi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1862 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1937 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Esgrafiats de Tomàs Bergadà a la façana de la seva casa-taller

Tomàs Bergadà Pi (Reus, 1862 - 1937) va ser un pintor català nascut a Reus. Son pare era pastisser però no va voler seguir l'ofici atret per la pintura.

Va ser deixeble d'Aleix Clapés i Puig a Reus i de Josep Llovera i Bufill a Barcelona. Va tenir una bona amistat amb Joaquim Mir, que el va influenciar en l'estil. El 1885 va retornar a Reus d'on ja no es va moure i va formar part d'un grup de pintors entre els que sobresortiren també Ceferí Olivé Cabré i Pere Calderó Ripoll. Va treballar a la decoració de molts edificis modernistes entre ells l'Institut Pere Mata i la casa Navàs de Reus, al costat de Lluís Domènech i Montaner, i al Teatre Fortuny i al Teatre Circ, on feia l'escenografia. Bergadà destaca en el seu interès pels detalls del paisatge immediat: els horts, els camins, els masos, els barrancs, la flora característica...

Va tenir plaça de professor de dibuix a l'Institut de Reus, a l'Escola Municipal de dibuix i al Centre de Lectura y va exposar a Reus, Barcelona y Madrid. Va tenir també acadèmia pròpia, al raval de Martí Folguera, 31. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l'època, especialment a la Ilustració Catalana, l'Esquella de la Torratxa, Reus Artístich i El Heraldo de Reus[1]

L'historiador reusenc Pere Anguera diu que la guerra civil va impedir que el seu enterrament es convertís en l'homenatge que es mereixia. El 1949 el Centre de Lectura va crear una beca de pintura amb el seu nom.[2] La seva ciutat natal li va dedicar un carrer al barri del Carrilet.

Referències

[modifica]
  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 112-113. 
  2. Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 115-116. ISBN 9788493495206.