Vés al contingut

Tomàs Bolena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEl Molt Honorable
Tomàs Bolena
Comte de Wiltshire i Ormond

KG KB

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Thomas Boleyn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1477 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Hever (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1539 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
castell de Hever (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de St. Pere
Hever, Kent 
  Lord del Segell Privat
1530 – 1536
  Tresorer de la Casa Reial
1521 – 1525
Dades personals
ResidènciaHever Castle
NacionalitatAnglaterra Regne d'Anglaterra
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Ormond (en) Tradueix (1529–1539)
Earl of Wiltshire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel Howard Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Bolena[1]
Ann, Reina d'Anglaterra
Jordi Bolena, vescomte Rochford Modifica el valor a Wikidata
ParesSir William Boleyn
Lady Margaret Butler
GermansJames Boleyn
Alice Clere
Anne Shelton
Margaret Boleyn Modifica el valor a Wikidata
Premis



Find a Grave: 12262 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Lord del Segell Privat
1530 (Gregorià) – 1536 (Gregorià)
← Cuthbert TunstallThomas Cromwell →
Tresorer de la Corona
1521 (Gregorià) – 1525 (Gregorià)
← Édouard PoyningsWilliam FitzWilliam →
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata

Tomàs BoleynThomas Boleyn (anglès)− (aprox. 1477 - 12 de març de 1539), primer Comte de Wiltshire i primer Duc d'Ormonde, va ser un diplomàtic i polític anglès de l'època Tudor. Espòs d'Isabel Howard i pare de Maria Bolena, Jordi Boleyn i Anna Bolena.

Mitjançant influències familiars, es va ocupar com a diplomàtic de la cort d'Enric VIII d'Anglaterra, arribant a ser un dels principals funcionaris, ocupant de 1512 a 1529 importants missions per a la Corona.

S'estima que posseïa una gran ambició política el que va demostrar al no intervenir en la relació amorosa extra matrimonial d'Enric VIII amb la seva filla Maria, i posteriorment en el matrimoni del rei amb la seva filla Anna.

Considerat per molts un sobrevingut a la cort d'Enric VIII, l'ascens del qual es va deure no només al seu matrimoni amb un membre de la noble família Howard, sinó també que la seva filla Maria es convertís, al voltant de 1524-1525, en amant del rei.

Va rebre els títols nobiliaris Cavaller del Garter (1523), Vescomte de Rochford (1525), Duc d'Ormonde (1527) i Comte de Wiltshire (1529).

Va ser designat Lord of the privy seal (canceller del segell) de 1530 a 1536.

La seva filla Anna, va ascendir a la categoria de reina consort pel seu matrimoni amb Enric VIII el 1533.

Tampoc no va intervenir, i va acceptar la sentència de mort dels seus dos fills Anna i Jordi, després del judici per incest dut en contra d'ells. Això va afectar la seva condició de canceller del segell, càrrec en el qual va ser reemplaçat per Thomas Cromwell, morint en deshonra el 1539.

Referències

[modifica]
  1. Weir, Alison. Mary Boleyn: 'The Great and Infamous Whore'. Vintage, 2012-09-20. ISBN 9780099546481. «Letters Patent by Henry VIII, referenced in Alison Weir's 2011 book, Mary Boleyn: "The Great and Infamous Whore", reveal that Mary had been posthumously accorded the title Dame Mary Stafford. Her husband, William, had been knighted on 23 September 1545, with Mary having died in 1543, two years earlier. These letters indicate that, in their final years, the couple had remained outcasts from the court and in 1542 were dealing with family real estate concerns, living in retirement at Rochford Hall in Essex, which was owned by the Boleyns.»