Tomàs de Llupià
|
Aquest article tracta sobre l'evangelitzador de Veneçuela. Vegeu-ne altres significats a «Tomàs de Llupià (abat de Sant Quirze)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1631  |
| Mort | 8 agost 1688 (56/57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | frare |
| Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
Tomàs de Llupià[1] (Llupià, 1631 - Belén (Veneçuela), 8 d'agost del 1688) va ser un missioner caputxí d'origen rossellonès.
Biografia
[modifica]Entrà a l'orde caputxí i el 1687 va ser destinat a l'evangelització de Veneçuela. Amb altres companys de l'orde participà en la fundació[2] de la missió de Santo Tomé de Guayana a trenta-cinc quilòmetres a l'est de la desembocadura del riu Caroní i a les vores de l'Usupamo. Ja en solitari, Tomàs edificà una capella i fundà Nuestra Señora de Belén del cerro de las Totumas. Juntament amb el també missioner (i futur màrtir) Ramon de Figuerola intentà convertir els indis aruacs de la zona de Mariguaca, però hi morí al cap de poc.
Hom li ha atribuït la fundació de la "Misión Purísima Concepción del Caroní", les restes de la qual es poden veure a l'actual Ciudad Guayana. Aquesta hauria estat fundada el 1686 segons algunes fonts[3] o el 1724 segons altres[4] fonts.
Bibliografia
[modifica]- Basili de Rubí Necrologia dels frares missioners caputxins de la província de la Mare de Déu de Montserrat de Catalunya i Balears (1578-1944) Barcelona, 1945
- Miguel Ángel Perera La provincia fantasma: Guayana siglo XVII. Ecología cultural y antropología histórica de una rapiña, 1598-1704 Caracas: Universidad Central de Venezuela, 2003 ISBN 980-00-2076-4 p. 208
Notes
[modifica]- ↑ És esmentat com a Tomás de Lupián per alguns autors moderns
- ↑ Santo Tomé ja existia abans de l'arribada d'aquesta expedició, però tenint en compte que a la població se li atribueixen cinc emplaçaments successius per mor de les amenaces militars i per la insalubritat del terreny, podria ser que Tomàs de Llupià i els seus companys fossin responsables d'alguna de les refundacions.
- ↑ [1]
- ↑ La data del 1724 hagués fet impossible la presència de l'aleshores difunt Tomàs, però aquesta data podria ser la de la construcció d'una edificació permanent en el lloc d'una estructura anterior molt més senzilla [2] Arxivat 2010-09-11 a Wayback Machine.