Tomàtiga de ramellet
La tomàtiga de ramellet és una varietat de tomàtiga de penjar (Solanum lycopersicum) pròpia de Mallorca[1] que s'utilitza tradicionalment per fregar al pa amb oli.[2] És de secà, tardana i s'anomena així perquè creix en ramells de cinc fruits.[1] Una de les particularitats d'aquesta varietat és que es conserva durant molt de temps sense necessitat de refrigeració.[3] La manera tradicional usada per a la seva conservació és penjar-les pel capoll en enfilalls en un lloc sec, ventilat i amb poca llum. En aquestes condicions, pot arribar a durar uns nou mesos.[2]
Aquesta tomàtiga és petita i té la pell gruixada i resistent. El seu valor energètic és de 27 Kcal/100g i té menys glúcids (2.9 g/100g), més proteïna (1.3 g/100g) i més fibra (2.0) que una tomàtiga d'ensalada.[1] El 2012 fou registrada com a varietat de conservació al registre de varietats, cosa que pretén impedir que tomàtigues híbrides es puguin comercialitzar sota aquesta denominació.[2]
Varietats
[modifica]A Mallorca, les tomàtigues de penjar s'han classificat tradicionalment en dues subvarietats:
La tomàtiga de ferro es cultiva en àrees de regadiu i es cull al juliol. La tomatiguera és més alta i les tomàtigues que produeix són més grosses.
La tomàtiga de ramellet es cultiva en àrees de secà, i no és tan gran com l'anterior. Es cultiva principalment al Pla de Mallorca, així com a Menorca i Eivissa. Es cultiva entre melonars, ja que tots dos productes coincideixen en els temps de sembra i collita. La seva comercialització només és rendible si es ven enfilada.
En l'actualitat, és comú que es confonguin els dos ceps i a tot s'anomeni genèricament com a «tomàtiga de ramellet».[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/tomatiga-de-ramellet/
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://ib3tv.com/20120820_186365-la-tomatiga-de-ramellet-ja-esta-registrada-com-a-varietat-de-conservacio.html Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=228039&coduo=12 Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
- ↑ Graves, Tomàs. Volem pa amb oli. J.J. de Olañeta, 1998, p. 75-77. ISBN 84-7651-721-1 [Consulta: 17 gener 2022].
