Vés al contingut

Tomás Romojaro Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomás Romojaro Sánchez
Biografia
Naixement19 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Santander
7 de juny de 1941 – 12 de setembre de 1942
  Governador civil de Valladolid
12 de setembre de 1942 – 26 de juliol de 1947
  Governador civil de Saragossa
26 de juliol de 1947 – 16 de febrer de 1949
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
  Vicesecretari general de FET y de las JONS
16 de setembre de 1951 – 23 de febrer de 1956
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tomás Romojaro Sánchez (Santander, 19 de maig de 1907-Madrid, 22 de juliol de 1980) va ser un polític espanyol que va ocupar llocs rellevants durant el franquisme, sent també procurador en les Corts franquistes.

Biografia

[modifica]

Nascut a Santander en 1907, va fer estudis de magisteri en les universitats de Valladolid i Madrid.[1] «Camisa vella» de Falange, es va afiliar al Sindicat Espanyol Universitari (SEU) —on arribaria a dirigir la secció de Magisteri i les milícies—.[2] Després de l'esclat de la Guerra civil es va refugiar en l'ambaixada de Turquia, aconseguint posteriorment passar a la zona revoltada; enquadrat en el Bàndol revoltat, prendria part en diversos combats.[2] Amb la conquista de Santander va ser nomenat delegat de premsa i propaganda, i després del final de la contesa ocuparia la secretaria nacional del SEU.[2]

Després de la instauració de la Dictadura franquista, va exercir el càrrec de governador civil a les províncies de Santander, Valladolid i Saragossa.[3] Durant la seva etapa com a governador civil de Santander va haver d'enfrontar-se a la reconstrucció de la ciutat després del incendi de 1941.[4] Membre del Consell Nacional de FET y de las JONS, Romojaro ocuparia importants llocs dins del partit únic de la dictadura, arribant a exercir com a sotssecretari general de FET i de les JONS entre 1951 i 1956.[5][3] Seria destituït del seu lloc després dels fets de febrer de 1956, igual que el ministre-secretari general Raimundo Fernández Cuesta.[6] Després de la seva destitució, posteriorment exerciria el càrrec d'Inspector general d'Ensenyament Primari.[7]

Va exercir com a procurador a les Corts franquistes entre 1943 i 1977, de quals va arribar a ser Secretari primer.[8]

Va morir a Madrid el 22 de juliol de 1980.[9]

Referències

[modifica]
  1. Sanz Hoya, 2008, p. 167-168.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sanz Hoya, 2008, p. 168.
  3. 3,0 3,1 Bardavío, 1969, p. 143.
  4. Sanz Hoya, 2008, p. 169.
  5. Redondo, 1999, p. 1021.
  6. Fusi, 2015.
  7. López del Castillo, 2013, p. 495.
  8. Ortí Bordás, 2009, p. 117.
  9. «Esquela». ABC [Madrid], 23-07-1980, pàg. 69.

Bibliografia

[modifica]
  • Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969. 
  • López del Castillo, María Teresa. Historia de la inspección de primera enseñanza en España. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2013. 
  • Fusi, Juan Pablo. Franco. Autoritarismo y poder personal. Barcelona: Penguin Random House, 2015. 
  • Ortí Bordás, José Miguel. La Transición desde dentro. Barcelona: Planeta, 2009. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). I. Ediciones Universidad de Navarra, 1999. 
  • Sanz Hoya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Santander y Torrelavega: Ediciones de la Universidad de Cantabria i Ayuntamiento de Torrelavega, 2008. ISBN 978-84-8102-486-9.