Tom Nairn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juny 1932  Freuchie (Escòcia) |
| Mort | 21 gener 2023 (90 anys) |
| Residència | Escòcia |
| Formació | Universitat d'Edimburg Dunfermline High School Edinburgh College of Art Universitat de Middlesex |
| Activitat | |
| Ocupació | politòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat RMIT (2001–2010) Universitat d'Edimburg (1995–1999) Transnational Institute (1972–1976) Universitat de Durham Hornsey College of Art |
| Premis | |
Tom Nairn (Freuchie, 2 de juny de 1932 - 21 de gener de 2023)[1] va ser un politòleg i acadèmic escocès. Era investigador honorari a l'School of Government and International Affairs de la Universitat de Durham. Era conegut per la seua tasca com a assagista i estudiós del nacionalisme, simpatitzant del nacionalisme escocès.[2]
Vida
[modifica]Nairn va nàixer el 2 de juny de 1932 en Freuchie, Fife. Va estudiar al Dunfermline High School i l'Edinburgh College of Art abans de graduar-se a la Universitat d'Edimburg amb un MA de Filosofia en 1956. Als anys 60 va ensenyar en diverses institucions incloent-hi la Universitat de Birmingham (1965-66), i posteriorment a Hornsey College of Art (1967–70). Posteriorment va estar al Transnational Institute d'Amsterdam entre 1972 i 76, passant a treballar per a la televisió (principalment per Channel 4 i Scottish Television, Glasgow). Als anys 90 va estar un any a la Central European University amb Ernest Gellner (1994–95) i posteriorment organitzaria un master sobre nacionalisme a la Universitat d'Edimburg (1995-1999).
Tesis
[modifica]És considerat un dels pensadors claus de la Nova Esquerra britànica. A partir de 1962, amb Perry Anderson, va escriure a New Left Review una sèrie d'articles on va desenvolupar una tesi (la tesi "Nairn-Anderson") per explicar per què la Gran Bretanya no va desenvolupar-se d'una manera normal, entesa aquesta com el moviment europeu continental que va portar cap a l'anticlericalisme i el republicanisme arran de la Revolució francesa de 1789.[3][4]
Nairn va ser un defensor de la integració europea, tesi defensada a The Left Against Europe (1973),[5] aparegut en un moment on l'opinió de l'esquerra britànica era contrària a la Unió Europea.
En 1977 reflexionà sobre els nacionalismes al Regne Unit, considerant que tenien potencial per a créixer en suport social.[2] També va criticar al marxisme clàssic, en considerar que feia un tractament superficial i evassiu cap a la importància política i social del nacionalisme.[2] Esta tesi tindria les simpaties de Benedict Anderson,[2] fent que entrara al debat sobre el paper social del nacionalisme amb el seu llibre Comunitats Imaginades.
Nairn va ser un defensor del Devolution of Power al Parlament Escocès i l'Assemblea gal·lesa, i va criticar el govern de Tony Blair per no transferir suficients competències a les cambres.[6] També va manifestar que el potencial econòmic d'Escòcia havia estat limitat per la concentració de poder a Londres en combinació amb la naturalesa arcaica de l'estat britànic.
En 2009 esdevingué membre de l'Acadèmia de Ciències Socials d'Austràlia.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Morrison, Hamish. «Tom Nairn, 'godfather of modern Scottish independence movement' dead», 21-01-2023. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Calhoun, Craig «La importància de Comunitats imaginades i de Benedict Anderson». Revista Debats. Institució Alfons el Magnànim [València], 130, 1, 2016, pàg. 12. ISSN: 0212-0585.
- ↑ Nairn, Tom «The crisis of the British state». New Left Review. New Left Review, I, 130, 11-1981.
- ↑ Thompson, Willie «Tom Nairn and the crisis of the British state». Contemporary Record. Taylor and Francis, 6, 2, 9-1992, pàg. 306-325. DOI: 10.1080/13619469208581213.
- ↑ Nairn, Tom. The left against Europe. Harmondsworth, UK: Penguin Books, 1973. ISBN 9780140217650.
- ↑ Maxwell, Jamie «Comment: Tom Nairn: one of Scotland's great thinkers». The Scotsman, 02-08-2014 [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ «Fellowship: Fellows: Professor Tom Nairn». Academy of Social Sciences in Australia. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].