Tomicus piniperda
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Subordre | Polyphaga |
| Família | Curculionidae |
| Gènere | Tomicus |
| Espècie | Tomicus piniperda Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
L'escarabat comú dels brots del pi (Tomicus piniperda) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels escolítids, subfamília escolitins, natiu de tot Europa, Nord-oest d'Àfrica i nord d'Àsia. És una de les espècies més destructives per als pins del Nord d'Europa.
L'insecte és autòcton però la manca de gestió forestal, la sequera i les altes temperatures van fomentar el seu desenvolupament com a veritable plaga.[1] Al Maresme s'han afectat centenars d'hectàrees.[2] Al 'any 2015 se'n va detectar uns focus importants en els pins blancs d'algunes zones del País Valencià.[3]
El seu hoste principal és el pi roig (Pinus sylvestris), però també es troba a la pinassa (Pinus nigra), pi marítim (Pinus pinaster), Pinus strobus, Pinus resinosa, Pinus banksiana i altres pins, i més rarament sobre avets, Picea i Larix.[4][5][6]
Descripció
[modifica]
És una espècie de color negre o marró fosc, de 3.5–4.8 mm de llargada, amb un cos cilíndric, arrodonit al cap i als extrems de l'abdomen.[7] S'alimenta d'arbres tot just morts o moribunds, també en els morts pels incendis. Els ous dipositats dins dels arbres masteguen el floema radialment, emergint com a adults a finals d'estiu. Els adults s'alimenten al llarg de la tardor i l'hivern dels brots apicals, no maten l'arbre però en redueixen el valor comercial de la fusta. Hi ha una generació per any.[7] Al contrari que altres coleòpters de l'escorça, Tomicus piniperda no usa feromona abans d'aparellar-se sinó que emet olors provinents de la resina.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ Martínez, Lluís «Mataró replantarà més de 1.200 arbres en tres anys». El Punt Avui, 02-03-2017.
- ↑ Márquez, Teresa «Treure la fusta morta dels boscos costa un milió d'euros». El Punt Avui, 11-03-2017, pàg. 22.
- ↑ «Perforadores Tomicus piniperda y Tomicus destruens (Barrenillo de los pinos)» (en castellà). Generalitat Valenciana, 2015. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Escolítids dels pins-I: perforadors dels brots Tomicus Piniperda L., T. minor Hart., T destruens Woll.». Fitxa Plaga. Generalitat de Catalunya - Servei de Protecció dels Vegetals, 1990, pàg. 2.
- ↑ Davies, J M; King, C J. Pine Shoot Beetles. London: HMSO, 1977 (Forestry Commission Leaflet 3). ISBN 0-11-710219-9.
- ↑ «Tomicus piniperda». Global Invasive Species Database. ISSG, 2017. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Thomas et alii, 2004, 2010.
- ↑ Byers, J. A.; Lanne, B. S.; Löfqvist, J.; Schlyter, F.; Bergström, G. «Olfactory Recognition of Host-Tree Susceptibility by Pine Shoot Beetles». Naturwissenschaften, 72, 1985, pàg. 324-326.
- ↑ Vasconcelos, Teresa; Nazaré, Neusa; Branco, Manuela; Kerdelhue, Carole; Sauvard, Daniel; Lieutier, François. «Host Preference of Tomicus piniperda and Tomicus destruens for Three Pine Species». A: Forest Insect Population Dynamics and Host Influences (pdf) (en anglès). International Union of Forest Research Organizations (IUFRO), 2003, p. 19–21.
Enllaços externs
[modifica]
- Thomas, Michael C.; Dixon, Wayne N.; Fasulo, Thomas R. «pine shoot beetle» (en anglès). Featured Creatures. University of Florida - Institute of Food and Agricultural Sciences, 2004, 2010.
- «Common Pine Shoot Beetle (Tomicus piniperda)» (en anglès). National Invasive Species Information Center. Beltsville, MD: United States National Agricultural Library. Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 13 març 2015].